CAN PICAFORT: ESTANY DE SON BAULÓ

La postal en blanc i negre, enumerada amb el número 677, posa per títol Torrent de Son Real, però en realitat, és el torrent de Son Bauló, quan arriba a la desembocadura, conegut per Estany de Son Bauló, lloc on queden embassades les aigües, com si fos la petita albufera.

Aquestes postals, fetes per Adolf Zerkowitz, un austríac establert a Barcelona, que les va editar per als pocs turistes, que ens visitaven. Mostra les aigües cristal·lines, abans que les envaïssin les depuradores, a més dels pinars tant a la part de Son Real, com la part de Son Bauló.

Aquest lloc està protegit en la normativa urbanística, i per Natura 2000. Té aigua permanentment dels aqüífers i del torrent, amb algunes filtracions de la mar. Tal com diu la fitxa, està habitada per; Les aus aquàtiques, amb poques espècies reproductores, però almenys una desena d'hivernants com la fotja comuna (Fulica atra), gallineta d'aigua (Gallinula chloropus), ànec blau (Anas platyrhynchos), bernat pescaire (Ardea cinerea) o agró (Egretta garzetta) entre d'altres. També ànecs domèstics, que acudeixen davant de la presència humana. Hi ha peixos procedents del mar, com anguila (Anguila anguila) i llises (Mugil sp.) Pots llegir la fitxa completa pitjant ESTANY DE SON BAULÓ.

Aquest aiguamoll arriba quasi fins a la carretera, d'Alcúdia a Arta, i mesura 3 hectàrees. 30.000 m²

Torrent de Son Real. Postal que mostra l'Estany de son Bauló.
Aquest torrent separa les dues possessions de son Real i Son Bauló.

Foto cedida per Joan Mandilego.

***

RELAT DEL VISITANT:

Així relata Joan Cortada al seu llibre: “VIAJE A LA ISLA DE MALLORCA. En el estio de 1.845” el seu pas per Son Bauló, on es va perdre topant amb l’estany i el torrent que no els deixava avançar.

Anaven de camí de Pollença a Arta

Traduït aquest tros del llibre diu així:

Semblava impossible que uns traginers de Pollença, com els nostres, desconeguessin d'aquesta sort els camins que estaven tres o quatre llegües del seu país. No obstant això, el nostre error, ens va proporcionar una bellíssima vista. El terreny cobert d'escàs matoll baix al llarg del bosc fins a la riba, en la qual els penyals formen una faixa estreta i escarpada, coberta per les onades de blanca escuma, i a poques llegües de distància es veia enfront formant l’horitzó, l'elevada serra que acabant al cap Farrutx, ens separava d'Artà.

El punt en què llavors ens trobàvem, és el mateix que figura al mapa, amb el nom de les dues roques. Una profunda soledat ens envoltava, fins a la mar que s'estenia llarg i ample a la nostra vista, estava solitari, i sense un vaixell de vela. (veler)

Només una lleugera faixa de blanquinosa escuma interrompia el ters mirall. Però tenint poc temps per perdre, aviat ens apartem d'aquesta contemplació, per buscar al mapa el nostre nou rumb. Després de buscar-lo, per espai d'un quart d'hora errant per la costa, vam tornar a trobar el nostre sender travessant un profund barranc.

Al fons les aigües torrentoses de la séquia real, formen un pantà, que arriba fins al mar, que a estiu en queda separat, per una barra que llavors estava mig destruïda. Els flancs del barranc oferien igual inclinacions per ambdós costats, per tant, no hi havia de pensar a tastar travessar la llacuna amb les nostres cavalleries sense greu risc. La proximitat de la desembocadura de l'escarpat barranc a la plena mar, cap a aquesta perspectiva més perillosa i pintoresca.

Aquest no obstant va venir a augmentar els nostres dubtes, sobre si podríem assolir la fi d'aquesta marxa, i es feia molt factible que ens veiéssim obligats a romandre aquella nit al mig d'algun bosc. Vam tornar a emprendre les nostres indagacions cap a l'interior al llarg del barranc, i no triguem a ensopegar novament amb la paredassa.

Aquesta vegada ens va oferir un esvoranc pel qual penetrem en els camps de Son Bauló. Poc temps despres l'havíem creuat, quan trobem un home mig vestit, desgrenyat, i d'aspecte salvatge, acompanyat de dos cans.

Desitjava aquest que li expliquéssim la nostra presència en aquells llocs, i D. Basili amb la seva habitual destresa, va domesticar la fera, mitjançant una moneda, i el va transformar aviat amb el més complaent servidor i conductor. Xerrant i rient ens va acompanyar, primer per camps sembrats, després entre boscos i matolls, durant mitja hora, i una llegua més endavant, fins a un punt del torrent, on queda reduït a un simple rierol (torrent), i es passa per un pont mig trencat.

Aquest era el punt més important per a ell, perquè allà estava cremant un munt de llenya que transformava en carbons. Els nostres amics ens van explicar, que de vegades són els arrendadors que van a propòsit mal vestit, particularment dins de la capital, a fi d'aparèixer més miserables i aconseguir així que no apujar el preu de l'arrendament.