Cercar en aquest blog

30/07/26

LA PRIMERA FONDA

 La primera fonda que va obrir Vicenç Mandilego, estava davant  el primer embarcador, que hi hagué a Son Bauló, utilitzat per embarcar llenya i pedres, de la possessió, del qual tenim constància de la primera concessió, que va ser dia 8 de febrer de l’any 1909.

 

Quin any es va construir?

 

De moment només podem relatar uns fets, que no hem pogut comprovar, per la falta de documentació.

 

1.  Segons declaracions fetes per Joan Mandilego, a  Maria Antònia Cifre Mascaro, al seu treball de final de grau. Vicenç Mandilego va obrir la fonda, entre 1904 i 1905.

 

 A la pàgina 42 escriu: Entre l’any 1904 i l’any 1905, va obrir la fonda i, gràcies a un corral que tenia darrere ̶ amb  galls, conills, pollastres, etc. ̶ i uns vivers que havia instal·lat damunt les roques, servia els clients que arribaven. Per completar l’oferta, a més a més, Vicenç, enviava el seu fill Jaume, a cercar el vi al celler de Santa Eulària. La fonda tenia també funció de pensió, atès que disposava de dotze habitacions.

 


2. L’any 1921, en què hi ha un cens publicat per Antoni Mas, figura aquesta propietat a non de la germana d’en Miquel Socias i Caimari, és a dir de na Joana.

 

3. D’això tenim  constància de què va ser així, per als descendents de Vicenç Mandilego.  Venia a dir-ho d’aquesta manera; Vicenç, havia estat l’Homo de confiança d’en Miquel Socias  de sa Pobla. Els havia deixat el solar per fer la fonda, però quan vingué l’hora de la veritat, no hi hagué papers, així que hagueren de fer la fonda al solar, que tenien a la part de darrere, on criaven l’aviram per abastir la fonda.

 

4 Miquel Socias, va morir dia 5 de febrer de l’any 1904. Per tant, els terrenys hagueren d'haver-los comprat anteriorment.

 

5. Gabriel Barceló, a la Guia de Can Picafort, a la pàgina 32, va escriure el següent:

 

La primera casa de comidas, denominadas asi en aquella época " fondas" fué Ca'n Mandilego, que abriese en el año 1.914, no quedando actualmente apenas vestigio de aquella antigua fonda, por transformación  en casa particular y bar.



 

A favor d’aquesta teoria es pot dir.

 

Efectivament, la casa es va dividir en dues, una, va ser c'al metge Pelo, i l’altra va quedar a nom de Rafel Perelló, on obriren el Bahia Bar. Un fill d’en Vicenç, en Pau, es va casar amb la filla, motiu pel qual la gent li deia al bar, Can Pau.

 

Una de les primeres factures que es conserva, estava al Bahia Bar,  i és de 26 de març de l’any 1916.

 

Vicenç tingué distintes llicències d’activitat a sa Pobla.  Una per un bar. Per vendre licors. També per un Messon  que tingué obert fins a l’any 1914. Aquest fet podria assenyalar, que a partir d’aquest any, ja vivia permanentment a la Colònia. Al contrari, podria haver tingut obert els estius, dels anys anteriors, a Can Picafort.

Amb la papereta de LOTERIA MANDILEGO,  pel sorteig de dia 22 de desembre de l’any 1910, Sabem que Vicenç Mandilego aquest any, regentava la Fonda nova enfront de l’estació del tren.

 

Però a la dècada de l’any 1920, al Port d’Alcúdia,  tenia obert l’Hotel Mandilego que després  es dirà Hotel Marina, que just vora el nom, posava en lletres ben grans, successor de Mandilego. Anys més tard, s’anomenaria el mateix edifici, hotel Mar i Sol.

 

 El vicari Parera, diu d'ell: A Campicafort, mestre Vicenç Mandilego, qu'es el fondista d'aquella  colònia, tan conegut a Sapobla, fa beneír un llaút molt hermós an el Vicari Riutort de Santa Margalida.  No diu que havia obert feia poc, podem pensar que ja feia temps que estava a Can Picafort. Aquest escrit es de dia 31 de maig de l'any 1915.

 No assenyala el moment en què va obrir la fonda,  però és clar, que quasi podríem dir que tingué la primera cadena hotelera, amb fondes a Can Picafort, Sa Pobla. i al Port d’Alcúdia en categoria d’hotel.



 

 Així que de moment, haurem de continuar investigant, per si trobem més documentació

 


 

En tot cas, abans de dia 2 de juny de l’any 1911, el propietari de Son Bauló, no tenia permís per segregar solars. Podria ser tinguessin un contracte privat, o altre document que per ara desconeixem.

 

Tant la fonda com la casa del metge, a partir de l'any 1911 quedaren alineades correctament.


ALTRES FOTOS





LES FONTS



https://upcommons.upc.edu/server/api/core/bitstreams/69b5a811-f1f5-44b7-a6db-ed6f3fa9fae6/content


***

 https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/2044/TFG%20MARIA%20ANT%C3%92NIA%20CIFRE.pdf?sequence=1&isAllowed=y

24/07/26

ELS ESTABLIDORS DE LA COLÒNIA DE SON BAULÒ.

 

EL PROPIETARI.

 

Lluís Cardell Arias, vivia a Palma, a la plaça de Sant Francesc número 3. Estava cassat amb, n'Àngela Mir Duran, amb qui tingueren 4 fills.  Una era na Dolors Cardell Mir, aquella nina que figura a l'acta, de l'oratori  l'any 1918, com a padrina de la solemne benedicció.  Els altres germans eren, Francisca, Àngela i Bartomeu.

 

LA POSSESSIÓ.

L’any 1902, els propietaris reclamen la propietat de la caseta d’en Barret, a l’ajuntament. Segons les actes del ple, els lletrats reconeixen, que qui la va construir era l’ajuntament l’any 1821, però que en estar, dins la propietat de la possessió,  és dels propietaris. No obstant això, en cas de necessitat per part de l’ajuntament, la podran fer servir.

Hi ha la possibilitat que aquesta caseta, la compres  Miquel Socias i Caimari, qui va finir dia 5 de febrer de l’any 1904.

L’any 1909 segons la Gaceta de Madrid,  els propietaris havien obtingut  una concessió  durant 6 anys, per  embarcar llenya i pedra  per via marítima,  dia 8 de febrer d’aquest any. Dia 2 de gener de l’any 1919, es va perllongar la dita concessió, sense especificar el termini.

Anteriorment a l’establiment de la Colònia , havien comprat una franja de la possessió de Santa Eulalia, segons consta a les escriptures del notari Manuel Pineda, sense especificar la data ni la dimensió . Ho ve a dir així: Són propietaris amb ple domini d'un predi anomenat Son Bauló, format pel primitiu predi d'aquest nom,  i una porció de terreny a l'agregat, procedent del predi de Santa Eulàlia,



ALTRES DADES.


Lluís Cardell, va donar el solar per la construcció de l’oratori, que va ser la primera capella de Can Picafort, que es va beneir l’any 1918.



Dia 14 de novembre de l'any 1927 ven 300 quarterades a Sebastià March Estelrich per tres-centes mil pessetes segons els arxius de Can Verga


Lluís Cardell l'any 1932, figurava com a propietari d'una finca a Alaró, on tenia 5.100 plantes de tabac.

 

 A la segona meitat del segle XIX, als amarillaments de l'ajuntament, la possessió figurava, a nom de Francesc Cardell. Després va passar a Carme Vanrell Segui, que la va deixar amb herència, a Dolors Arias Garcia, i al seu fill Lluís Cardell Arias



 

 Les 4 possessions de Santa Margalida, que arribaven a la mar, eren Santa Eulalia, Son Bauló, Son Real i Son Serra, totes  tenien els camins tancats amb barreres, fos per al bestiar, o  també, com  per determinar el límit, a la seva propietat privada. 

 

 No crec que fos coses d'un dia,  la intenció d'urbanitzar Son Bauló, perquè veiem  preparatius. a les actes de l'ajuntament.

 

 La reclamació de la caseta d'en Barret, que  l'ajuntament  havia construït, ja demostra  que volien tenir clar, fins on podien arribar.

 

 Al ple de l'any 1870, l'ajuntament aprova que el  camí de Son Bauló, arribi fins a la mar.  Dia 2 de  maig de l'any 1911, declaren el Camí de Son Bauló, com a Veïnal, justament un mes abans, de l'aprovació de la Colònia de Son Bauló.



 ELS DESCENDETS


 Dolors Cardell Mir, es va cassar amb el tinent d'artilleria, Guillem Ramis d'Ayreflor i Rosselló, dia 29 de març de l'any  1936 a Palma a l'església de Sant Francesc.

 

 L'esposa de Lluís Cardell, Àngela Mir Duran, l'any 1922, fou l'hereva universal del Pinaret de la Real.


Sabem que tingueren netes,  que nomien Catalina  i Bernat Marques Cardell, tots ells, hereus dels alous de la urbanització de Son Bauló.


***


CRONOLOGIA

1.868

03.06.1868  La llei per establir Colònies es posa en vigor.

l’origen de les colònies de Mallorca, com ara la colònia de Sant Jordi o la colònia de Sant Pere, s’ha de cercar a mitjan segle. XIX. amb la promulgació de la Llei de colònies agrícoles durant el regnat d’Isabel II i. amb Severo Catalina com a Ministre de Foment. La llei es posà en vigor dia 3 de juny de 1868 Segons Bartomeu Pastor Sureda

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/bartomeu-pastor-sureda.html

1.889

Carmen Vanrell Segui fa testament davant el notari  Pedro Llompart de Palma  a favor de  Maria Dolores Arias i el seu fill Lluis Cardell,  Dia 12.03.1889

1.890

Segons publica el diari del temps, al mes de desembre  Joan Garau Tous es destinat com a metge de Santa Margalida

1.891

25.11.1.891 La mitat restant correspon a D Dolores Arias i el seu fill. a vint-i-cinc de novembre de mil vuit-cents noranta-nou, de la que pel que fa al propi immoble es va prendre raó, en el mateix registre, i amb el marcat tom, al foli seixanta i nou, inscripció segona

“El senyor de son Mulet, va fer un altra casa menuda on ara habiten els carabiners (1)

1899

15.12.1899  mor en “ Picafort” tenia 85 anys   (2 pag 17)

Ajuntament torna aprovar  reconstrucció  de la casseta en “ Barret”  per por e epidèmies perquè no s’havien complert les decisions preses en plens d’anys anteriors.   (2 pag 10)

El senyor de Son Mulet, va construir una casa menuda, on ara habiten els carabiners.

25.11.1899.  Herència de ½ indivisa   per herència  del fill i germà  Lluis Cardell Arias (sense testament) davant el notari  de Palma  Jose Alcover. Passa a ser de Lluís Jose i Dolors Arias. Anteriorment era de CARMEN VANRELL SEGUI

Així obtingueren el TOTAL DE LA PROPIETAT.

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html

Construcció de la casa del metge Garau (1) segons Joan Parera a sa Marjal n 79  de juliol 1915 pag 106

1.902

El tribunal d’arbitratge sentencia que la caseta  era dels propietaris de Son Bauló, però que l’Ajuntament tenia servitud  per fer guàrdies en cas d’epidèmies.(05.07.1.902)

1909

08-02-1909. Gaseta. havien autoritzat un lloc, per embarcar  la llenya i pedres de la possessió de Son Bauló, per primera vegada.

02.06.1911. Aprovació de la urbanització segons el notari Pineda.

"plano aprobado por la jefatura de obres publicas de la provincia , autorizado por el Gobierno Civil de la misma en dos de junio del año proximo pasado"

1.913

12.08.1913 El primer programa de festes publicat a LA ULTIMA HORA.

MAPA MILITAR DE 1913. Hi figuren 2 construccions , una com a caseta del Guarda i un altre com  Caseta del metge Garau, (anomena Cala Sueco)  son les que  figuren al mapa militar  de Espanya del cos  de l’Estat Major de l’Exercit. (segurament elaborat anys enrere)

1.918

04.08.1918  Benedicció de l’Oratori

1919.

02-01-1919. Gaceta. havien autoritzat un lloc, per embarcar  la llenya i pedres de la possessió de Son Bauló.

1927  Dia 14 de novembre Sebastià March Estelrich compra a Lluis Cardell 300 quarterades per tres-centes    mil pessetes (can verga)


23/07/26

SA MORT D'EN SOCIAS.

 El llaç d’unió amb Can Picafort d’en Miquel Socias i Caimari, el trobem  a la llista de propietaris  de l’any 1921, on figurava un solar de 300 metres, a nom de la seva germana Joana, que l’havia heretat una vegada que ell va finir, dia 5 de febrer de l’any 1904.



 

Segons fons orals, dels descendents de la família Mandilego, allà hi hagué la primera fonda. A més hi ha altres informacions, que confirmen que així va ser. El que no he trobat, és cap referència ni a ell ni a la seva germana, als escrits d’aquells anys, però sí referents a l’antiga fonda,  explicant que aquest solar es va dividir en dos, una part, que després,  la va ocupar el Bahia Bar o Can Pau.

El relat dels descendents és el següent; Vicenç Mandilego, tenia entès que el solar de la fonda era seu, segurament perquè així li havia dit en Miquel Socias, però la mort sobtada, o pel motiu que fos no arreglaren els papers. És a dir no anaren a la notaria, i es trobaren que al registre el solar estigué a nom de la germana d’en Miquel.

Vicenç soluciona  aquest fet, construint una nova fonda, al solar on tenia les gallines, al carrer de la part de darrere.

Després d’haver finit Vicenç, va passar a la seva filla Antònia, casada amb en Robles, motiu pel qual la gent li deia, Can Robles.  L’any 1960 a una fotografia, el veiem retolat, com Hotel Mandilego.

Miquel Socias i Caimari, de ben jove s'afilià a la Unió Liberal, més tard  Partit Liberal (Fusionista), havia tingut com home de confiança  i  també com a cuiner personal, a Vicenç Mandilego Roca, d’Andratx.  

Vicenç acompanyava a nen Miquel, als destins que l'hi ordenava el govern, foss com a governador Civil, o altres càrrecs,  tant a Espanya com a l’exterior.  

Fou governador Civil Filipines a Lingayén Pangasinan. Va cèsar en el càrrec dia  23 d'abril de 1885. Després governadors a Segòvia Girona i Barcelona.

L'any 1900 una vegada acabada aquesta etapa, Vicenç   figurava censat a Sa Pobla al Domicili d’en Miquel Socias  i regenta un cafè  i un Meson  a sa Pobla,  i més tard una fonda  a Alcúdia, on és ara el Restaurant Miramar a Port d’Alcúdia. 

Miquel Socias,  va comprar un solar de 300 metres,   enfront de l’entrada de l’antic Mollet. Allà construïren una fonda que tenia a dotze habitacions, i que regentava Vicenç Mandilego. Als voltants d’aquest solar, és on  hi havia la casseta de Barret temps enrere.

Així que fou el primer Bar, el primer restaurant, i el primer establiment  hoteler, a un lloc, on encara només hi havia una  casa, la del Metge Garau.  

Ben davant, les roques  protegien les barques de la mar i dels temporals, un petit embarcador.

Vicenç   el va aprofitar aquest, per  tenir-hi el llaüt, a resguard de les ones.   Anys més tard, va fer un viver on dipositar, la pescada i la  llagosta, sempre  banyada per  l’aigua de la mar.  

A la part de darrere  la fonda, tenia un solar o  corral, on criava l’aviram  per les necessitats alimentàries  del restaurant


C'AN SOCIAS. Sa Pobla


MIGUEL SOCIAS CAIMARI  (62 ANYS)

 

BIOGRAFIA

Va néixer a 1841

 

ESTUDIS

1853-1858   Va estudiar, a l’Institut Provincial de 2a Ensenyança de las Baleares, a Palma

En el curs de 1856-1857, a mes estudia “Filosofia”, amb un compendi d’Aritmètica i Àlgebra, i ja en el cinquè curs (1857-1858) estudia Geometria, Trigonometria, Topografia, Llengua Francesa, Ètica i Física i Química.

El curs  1859-1860, fa L’ingrés a la Universitat de Barcelona,  per estudiar Dret

El 26 de juny de 1865, i a l’edat de 22 anys, es  llicenciat en Dret.

Des de l’any 1865, i desenvolupant la Constitució de 1845, es promulga una llei electoral que mantenia el caràcter censatari dels electors (és a dir, havien de ser propietaris).

 

VIDA POLITICA

Miquel Socias com a diputat provincial.

Quan obtingué el títol de llicenciat, al poc temps, ingressà a la Unión Liberal, i més tard, passà al Partit Liberal Fusionista (1880 ), sent company de partit d’Antonio Maura.

 

DIPUTACIÓ PROVINCIAL.

Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista. Pel gener del 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment, s’uní al partit liberal de Sagasta.

1872 Miguel Socias, figura a l’escriptura signada el 9.7.1872, davant el notari D. Joaquín Pujol i Montaner, amb la compra de 10 accions

1873-1886 Diputat  per Eivissa,   també per sa Pobla i Sencelles, arribant a esser president, des  el gener al novembre de 1.884. Després seria nomenat Governador Civil a Teruel (4.11.1886)

1876 FUSIÓ DE LES SOCIETATS. La societat resultant: FERROCARRILES DE MALLORCA SA

El dia 30 d’abril de 1876, té lloc la junta general conjunta per a la formació de la nova societat. Els nous inversors aporten 4 milions de pessetes i assumeixen la direcció de la nova companyia.

1878 Arribada del Tren a Sa Pobla,  (figura determinant en la vida de Sa Pobla). Va esser l’Impulsor de l´arribada del tren.

1878 Exposició universal de Paris.

1880-1882 President Circulo Mallorquin, càrrec que compartia essent diputat.

1882  COMPAÑÍA INDUSTRIAL Y MERCANTIL DE MALLORCA. Dia 4 abril de 1882, Miquel Socias com a President. Amb ampliació de Capital  a 1.500.000 pessetes.

1886-1890 Fou,  diputat Per Palma des de : 16/04/1886  a 29/12/1890 .   al Congrés dels Diputats .(A les corts espanyoles).

1893 Fill Il·lustre de Sa Pobla dia 17.12.1893.

1893 -1895  Governador Civil Filipines.  12.07.1893 Lingayén- Pangasinan . Cessat: D. Miguel Socias y Caimari, que feu  Governador Civil da la província de Pagasinan, a les Illes  Filipines,  quedant satisfets  del càrrec, intel·ligència amb la que  ho ha realitzat  ”Dado en Palacio á 23 de Abril de 1895.”

1898 Governador Civil Segovia.

1898 governador civil Girona.

1901-1902  Governador Civil de Barcelona des de 1901 i fins a l’esclat de la vaga general del 1902.

-        Governador Civil de Mao.

-        Governador Civil  de Teruel.

Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors

1904. Mort inesperada de Miquel sòcies dia 6 de febrer de 1904

***


SA MORT D'EN SOCIAS.

La Ultima Hora

dia 6 de febrer de l’any 1904

 

D. Miguel Sòcies i Caimari

 

A les primeres hores del matí d'avui ens ha sorprès desagradablement, la notícia d'haver mort durant la nit última el que en vida va ser el nostre bon amic D. Miguel Socias i Caimari.

Molt jove va començar el Sr. Socias a figurar en política, formant abans de la revolució de setembre a les files de l'antic partit progressista; i després de seguir els vaivens que aquesta revolució va imprimir a la política espanyola, es va afiliar definitivament al que va acabdillar el Sr. Sagasta en el qual ha romàs fins a la seva mort.

Durant la seva llarga vida pública ha exercit diferents i importants càrrecs a la Diputació Provincial i en altres Corporacions i el de governador civil a diferents províncies de la Península i d'Ultramar, entre elles la de primer ordre de Barcelona, ​​sent aquest el darrer destí que ha servit.

Diverses vegades va merèixer l'honra de representar aquesta illa al Congrés

Des que va deixar el govern civil de Barcelona,  ​​dedicat a la cura de la seva hisenda i una mica trencada la seva salut, vivia força retret de la política, encara que conseqüent amb les seves idees i disposat a cooperar als treballs del seu partit.

Descanseu en pau l'ànima del finat i rebeu la vostra família l’expressió del nostre pesar per tan sensible pèrdua.

 

L'enterrament.

 

Aquesta tarda a les tres ha tingut lloc l'enterrament. Des de la casa mortuòria del carrer de Morey el cadàver de l'Excel·lentíssim D. Miguel Socias va ser conduït a l'estació del ferrocarril, des d'on, en un tren exprés, es va traslladar a Sa Pobla.

L'enterrament ha estat una veritable manifestació de simpatia.

Va assistir el governador civil Sr. Cedrún de la Pedraja, el president de la Diputació Sr. Socías, els diputats provincials Sr. Llobera, Sans, Vicens, Pascual i altres, bon nombre de regidors, exdiputats a Corts, ex senadors, diputats a Corts; polítics de tots els partits i representació de totes les classes socials.

El fèretre ha seguit la següent ruta: Plaça de Santa Eulàlia, Cadena de Cort, carrers de Colom, Cererols, plaça d'Abastos, i carrer de San Miguel. Sobre el fèretre hi havia dipositades dues corones una de la família i una altra del Circulo Liberal

L'estació del ferrocarril s'ha omplit completament; l'andana era incapaç per contenir la comitiva i curiosos. Abans d'entrar el fèretre a l'estació se li cantà un respons.

El tren mortuori estava preparat. Estava composta de la màquina, el furgó on es va dipositar el taüt, que, estava cobert de llençols negres, el cotxe saló i diversos cotxes més. En un ha pres seient la família del finat. Al cotxe saló han pujat el diputat a Cortes D. Alejandro Rosselló; els diputats provincials senyors Sans, Pascual i Llobera; els regidors Srs. Font i Monteros i Calafell, l'exgovernador civil Sr. Amer, dos senyors sacerdots, president de la Diputació Sr. Socías, el secretari del govern civil i bon nombre d'amics particulars.

Al mateix tren, ha sortit el cap de moviment D. Pablo Socías.

Mentre ha arrencat el tren, la comitiva ha estat descoberta.

L’acte ha revestit severitat

***

LA FONT D'INFORMACIO.

https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=416768&posicion=3&presentacion=pagina


*



***

ENLLAÇOS RELACIONATS:

MIQUEL SOCIAS I CAIMARI.

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/09/miquel-socias-caimari-primer-empresari.html






***

La ultima hora 

dia 6 de febrer de l’any 1904

 

D. Miguel Socias y Caimari

 

En las primeras horas de la mañana de hoy nos ha sorprendido desagradablemente, la noticia de haber fallecido durante la noche última el que en vida fué nuestro buen amigo D. Miguel Socias y Caimari.

 Muy joven empezó el Sr. Socias a figurar en politica, formando antes de la revolución de Septiembre en las filas del antiguo partido progresista; y después de seguir los vaivenes que dicha revolución imprimió a la política española, se afilio definitivamente al que acaudilló el Sr. Sagasta en el cual ha permanecido hasta su muerte.

 Duranie su larga vida pública ha desempeñado diferentes é importantes cargos en la Diputación Provincial y en otras Corporaciones y el de Gobernador civil en distintas provincias de la Península y de Ultramar, entre ellas la de primer orden de Barcelona, siendo este el último destino que ha servido.

 Varias veces mereció la honra de re presentar esta isla en el Congreso.

 Desde que dejó el gobierno civil de Barcelona, dedicado al cuidado de su hacienda y algo quebrantada su salud, vivía bastante retraído de la política, aunque consecuente con sus ideas y dispuesto a cooperar á los trabajos de su partido.

 Descanse en paz el alma del finado y reciba su familia la espresión de nuestro pesar por tan sensible pérdida.

 

El entierro

 

Esta tarde á las tres ha tenido lugar el entierro. Desde la casa mortuoria de la calle de Morey el cadáver del Excelentísimo D. Miguel Socias fué conducido a la estación del ferrocarril, desde donde, en un tren exprés, se trasladó a La Puebla.

 El entierro ha sido una verdadera manifestación de simpatía.

 Asistió el Gobernador civil Sr. Cedrún de la Pedraja, el presidente de la Diputación Sr. Socías, los diputados provinciales Srea. Llobera, Sans, Vicens, Pascual y otros, buen número de concejales, ex-diputados a Cortes, ex senadores, diputados a Cortes; políticos de todos los partidos y representación de todas las clases sociales.

 El féretro ha seguido la siguiente ruta: plaza de Santa Eulalia, Cadena de Cort, calles de Colon, Cererols, plaza de Abasos, y calle de San Miguel. Sobre el féretro había depositadas dos coronas una de la familia y otra del Circulo Liberal

 La estación del ferrocarril se ha llenado por completo; el anden era incapaz para contener la comitiva y curiosos. Antes de entrar el feretro á la estación se le cantó un responso.

 Et tren mortuorio estaba preparado. Estaba compuesta de la máquina, el furgon donde se depositó el ataud, que, estaba cubierto de lienzos negros, el coche salón y varios coches más. En uno de ellos ha tomado asiento la familia del finado. En el coche salón han subido el diputado á Cortes D. Alejandro Rosselló; los diputados provinciales señores Sans, Pascual y Llobera; los concejales Sres. Font y Monteros y Calafell, el ex gobernador civil Sr. Amer, dos señores sacerdotes, presidente de la Diputación Sr. Socías, el secretario del gobierno civil y buen número de amigos particulares.

 En el mismo tren, ha salido el jefe de movimiento D. Pablo Socías.

 Mientras ha arrancado el tren, la comitiva ha permanecido descubierta.

 El acto ha revestido severidad

https://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.do?path=416768&posicion=3&presentacion=pagina

08/06/26

PICAFORT. La evolució del nom a la Colònia.

El nom de Picafort,    s'anomena  a un cens de l'any 1856,  localitzat per Antoni Mas. Per referir-se a la urbanització a vorera de la mar, dins la possessió de Son Bauló, més un tros que havia comprat Lluís Cardell de Santa Eulalia, va tardar molt d'anys en convertir-se en oficial tal com ara el coneixem, Can Picafort.

 

A l'escriptura de l'any 1931, que he consultat, encara es refereix al lloc, com a Colònia  establida en el predi de Son Bauló, igualment a les anteriors  escriptures de l'any 1925 i la de l'any 1912.

Detall de l'escriptura notarial de l'any 1931


 

 





Segurament el promotor va provocar aquest fet, a la sol·licitud que va enviar al govern civil, per establir la Colònia dins la seva possessió de Son Bauló, per la qual obtingué permís per segregar els solars, dia 2   de juny de l'any 1911.

 

L'any 1857 un carabiner a un intent de denúncia, parla d'un  veí de la vila de Santa Margalida, que pescava sense permís, que era anomenat Picafort. Al mateix escrit deixa constància, que  el carabiner   disposava de les claus d'una caseta de l'ajuntament.

 

Segurament que el primer que anomena Can Picafort, és el metge Garau, a l'hora d'anar a la casa arran de la mar, que havia construït, allà on tenia la barraca en Picafort.

 

L'any 1913, al programa  de les primeres festes, localitzat per Antoni Mas, publicat al Diari L'Última Hora, ja s'anomena "al Caseriu que li diuen  Can Picafort" deixant clar, que és de Santa Margalida. Però surt publicat el nom, tal com ho escrivim avui en dia. CAN PICAFORT.

 

 L'any 1915, ja trobem les cròniques escrites pel vicari Parera, a la revista Sa Marjal, que escriu "Campicafort" ho fa el dia que Vicenç Mandilego, fa beneir el seu llaüt. A la mateixa crònica que anomena a la barraca del Patró Pica-Fort.

 

L'any 1916 La factura de Vicenç Mandilego es refereix al lloc com a Colònia C'an Picafort, Prediu de Son Bauló Santa Margalida. Al mateix temps  Vicenç Mandilego a la carta que sol·licita al batle de Santa Margalida organitzar les festes demana per organitzar les festes a les platges de Son Bauló. Dies abans el rector que va beneir l'Oratori diu Colònia i prediu de Son Bauló Santa Margalida.

 

La novetat és la informació, que he trobat ara, i aquesta vegada Informació oficial, publicada a la Gaceta de Madrid, de dia 2 de gener de l'any 1919, el (BOE) que ho diu així  referint-se al propietari Lluís Cardell, "propietario de la finca denominada Son Bauló, enclavada en el termino municipal de Santa Margarita, se habilite la playa denominda C'an Picafort de la Bahia de Alcúdia."

Detall de la Gaceta de Madrid de 2 de gener de l'any 1919.







Què té pareix secretari?

 

La platja que l'Arxiduc va batiar, com a platja de Santa Margalida, ara el BOE ja li diu platja de C'an Picafort. Aquesta autorització es refereix a una sol·licitud, que havia enviat el propietari, per demanar la renovació d'una llicència, per utilitzar la mar  per transportar llenya, i pedra de mares. L'anterior llicència era de l'any 1909, però havia caducat l'any 1915.

 

Va ser la passa necessària per oficialitzar el nom de Can Picafort?  De moment és interessant veure com va anar evolucionat aquest, topònim.  

 

Als mapes militars l'any 1936, tanmateix, escriuen PICAFORT al lloc, però no reflecteixen aquesta platja de Can Picafort.

***

Mapa militar de l'any 1913


***

Mapa militar de l'any 1930



***

En Blanc, per resaltar, es pot veure com a l'any 1936, al mapa esta escrit Picafort.



***

REFLEXIÓ.

A vegades pens, si en Llorenç Fuster, va donar el seu mal nom a la Colònia, o a ell, l'anomenaven així pel lloc on vivia. La veritat és que aquestes roques, és on la mar pica més fort, en arribar els temporals.  On piquen mes fort les ones de la mar, per estar al centre de la badia,  al estar a mar oberta.  

 

Hi és que aquest mal nom, jo diria que abunda poc. Però això són reflexions, que ja les feia en Gabriel Barceló l'any 1973, quan escrigué la Guia de Can Picafort.






 ***

APUNTS

***

1857  Entre altres coses diu així ; . . . Un vei de la vila anomenat Picafort  s’entrenen tant de dia com de nit a la pesca. Seguen així que m’han informat que no es matriculat i he aconseguit  de la bondat  que li concedissin una clau d’una de les casetes  que hi ha a aquesta platja de santa Margalida que son del Govern...

1897  1897 Captura altra cop de 350kg de tabac a torrent de son Bauló 1er pic que es documenta  en Picafort.

1915  1.865 Sa  barraca que no casa  del Patró “Pica-fort” segona edificació. Aquesta  barraca “cova” feta dins una pedrera  hi habitaren molts d’anys els solitaris carabiners (1)

1903 De mal nom Picafort, així queda reflectit a un cens electoral, Rafel Fuster Estelrich “picafort” net de Llorens Fuster. (2).

1915  31.05.1.915

“A campicafort mestre Vicens Mandilego, fondista de  la Colònia fa beneir el seu llaüt” (1)

El patró “Pica-fort” encara conserva  sa cova esfondrada  del seu llaüt  (1)

1916 Factura Fonda Mandilego  1.916

23.06.1916 Factura de  la “FONDA. Hospedajes y habitaciones para veraneantes i turistas. Vicens Mandilego. Colònia C’AN PICAFORT, Predio Son Baulo”. Santa Margarita(Mallorca) a 26 de marzo de 1916.  En lletre petita crec que diu impremta Ordinas.

1919  GACETA 14.01.1919   propietario de la finca denominada Son Bauló, enclavada en el término municipal de la villa de Santa Margarita, se habilite la playa denominada C'an Picafort, de la bahía de Alcudia, 


1.920

Al diària l’Almudaina  parla de una excursió. “ Un preciós  poblet anomenat  Picafort que acaba de néixer” R. Rosselló pag 20


NO SE ANOMENA

1912  ESCRITURA NOTARI PINEDA


04.08.1918  Benedicció de l’Oratori:

A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margarita


1918  CARTA VICENS MANDILEGO AJUNTAMENT Que desitjant celebrar una festa, a les platges de Son Bauló el Diumenge 11 de l'actual, 




15/02/26

LA PRIMERA CASA DE CAN PICAFORT

 La primera casa es va edificar, al lloc on tenia la barraca en Llorenç Fuster, de mal nom Picafort. Era una caseta discreta, per passar els mesos d'estiu, i segons pareix la van fer per beneficiar-se dels beneficis de l'aigua de la mar. El propietari era un metge. 

Aquesta casa estava, a l'esplanada que més entre dins la mar, enfront  de la Punta del Llamp, que és on les roques són més elevades, per tant,  estan a  la part més alta, per amunt el nivell de la mar. 

De la seva terrassa,  té la millor vista de la badia d’Alcúdia, des d'on es veu tota la costa, cap a Son Real  per la dreta, i per l'esquerra,  tota la platja que arriba  fins a Alcúdia.  Tanca la badia el cap de Menorca, i  al cap de Farrutx.

Aquesta casa despres seria el convent de Ca Ses Monges.  La casa que era de Joan Garau segons Joan Barceló de Muro,  ja hi era l'any 1870.  En canvi, el vicari Parera, a la revista Sa Marjal,  diu que hi era a 1890. 

El permís per crear la Colònia, i els plànols per urbanitzar, foren aprovats l'any  1911, segons l’escriptura del notari Pineda. El primer inventari de cases, trobat a l’Ajuntament de Santa Margalida, és de l'any 1921, on  figuraven  29 cases  censades, dins  la Colònia de Son Bauló.

La casa no era massa gran,  era la primera i única casa.  A la parcel·lació li tocaren 400 m² de solar. Anys més tard,  hi vendrien altres famílies adinerades, de Santa Margalida, Muro, sa Pobla i Petra, que ho feien per anar a rentar-se a la mar, o també per  pescar. 

 La segona casa va ser una fonda,  que estava al solar, propietat de la família de Can Sòcies de sa Pobla, i que  la va regentar el seu ajudant, durant l’època d’ambaixador a Filipines. Nomia Vicenç Mandilego, i llogava habitacions a  la gent, que o bé estava de pas,   que anava a passar un parell de dies, arran de la mar. Allà podien pernoctar i menjar.

Així la va descriure Catalina Amengual Ribàs que era filla d'una germana d'Isabel Maria Ribàs Fluxa esposa del Metge Garau dient; La casa no era gran, però allà ens hi col·locaven més d'una dotzena de nines que dormíem amunt matalassos col·locats al trespol. Aquesta anècdota era d'abans de l'any 1919.

Aquesta informació ve contrastada amb la fotografia del convent l'any de la inauguració on es veu a la façana  original de la primera edificació, és a dir tal com era la  casa del Metge.

També  Llorenç Vanrell,  que fou capella de Can Picafort, escrigué: El metge Garau, va edificar una caseta, on hi havia viscut en Jeroni (Llorenç) Fuster, “Picafort”.  Fou una concessió del propietari, volent dir la propietària.

Gabriel Barceló, a la Guia de Can Picafort, ho escriu així: Va comprar el solar l'any 1870  i va edificar la casa l'any 1876. La cosa de comprar el solar aquest any ara sabem que no era possible.

 El Vicari Parera, a la revista sa Marjal, escriu; El metge va construir la casa a 1890  Joan Garau tenia 35 anys. Casualment, surt al diari com dia 30 de desembre de l'any 1898 havia estat destinat com a metge de Santa Margalida.

 Josep Mascaró Pasarius,  que tenia bona informació,  com ha  quedat demostrat, a les seves obres escrites, i al corpus de toponímia de Mallorca. Avui  moltes de les seves informacions, formen part dels Inventaris arqueològics dels Ajuntaments. Va deixar escrit: “Un metge de Santa Margalida, Joan Garau, amant del mar i de la soledat, es va interessar per aquest plàcid racó de la costa, obert al centre de l'amplíssima badia d'Alcúdia,  i va adquirir la casa d'en Picafort. Una humil cabanya de pescador, on va construir poc després, el primer habitatge estiuenc del lloc.”

La placa commemorativa al pati a Ca ses Monges, amb motiu de la donació.  Diu així: El doctor amb medicina D Joan Garau TousA finals del segle passat, edificar la primera casa per estiuejar, aquí a les platges de Santa Margalida, dins Son Bauló.

Al meu entendre les dates ballen un poc, però el segur que a 1912 era propietari d'una casa i corral,  enumerada amb el solar número 32 de 400 m², segons l’escriptura del notari Pineda i  l'any 1921 la casa ja era propietat de la seva esposa Isabel Maria, segons consta al registre de l’Ajuntament. Per tant, abans dels 66 anys ja devia ser mort.

El convent l'any 1944. Isabel Garau, va ampliar la casa del seu pare Joan Garau, deixant l'estructura de la primitiva casa.












***


Foto original publicada al llibre de les monges Agustines, l'any de la inauguració.

***

EL PROPIETARI

Va néixer a Santa Margalida l'any 1855.  Els seus pares eren Francesc Garau Carreras, i Catalina Tous Estelrich. Tenia 6 germans: El més gran nomia Francesc Josep, seguidament venia Bartomeu Júlia. Els germans més petits nomien Pere Antoni, Antoni, i Josep.

Els pares eren una de les famílies més riques del poble, i els seus fills eren, uns dels contribuents més gran del poble, segons es pot veure a l'acta del ple de l'ajuntament,  de dia  1 de gener de l'any 1900. 

Joan Antoni Garau Tous, l'enviaren a estudiar medicina a Madrid, a on més tard exercí, de cirurgià  i de professor de medicina.

Va tornar a Mallorca, on va exercir de metge. Així va ser com va conèixer la propietària de Son Bauló, segurament per motius de la seva professió. Diu Llorenç Vanrell, rector de Can Picafort, que va construir la casa, per una concessió dels propietaris, on va decidir passar llargues temporades, al lloc on més endavant, seria conegut, com la Colònia de Can Picafort. 

Mentrestant seguia exercint de metge a Palma, i a finals de l'any 1998 de metge a Santa Margalida, retornant a prop de la seva  la família.

13.08.1876 Surt a les actes de l'ajuntament, formant part de la llista de contribuents, de la junta de consum.  L'any 1887 entra de regidor, a l'ajuntament de Santa Margalida, quedant com a 1 tinent batle, durant el mandat del batle Bartomeu Tous, familiar del metge. 

Coincideix amb els anys, que en Miquel Socias de sa Pobla, era una figura destacada  del partit Liberal. L'any 1886  va ser elegit diputat al congrés de diputats.

Dia 30 de desembre de 1898,  surt al diari,  la seva nominació, com a  metge de Santa Margalida (tenia 43 anys).

Estava cassat amb  Isabel Maria Ribàs Fluxa, i  tingueren una filla:  Isabel Maria Garau  Ribàs. Vivien al carrer Passeig de es Pouàs, número 23, a on avui és l’Ajuntament de Santa Margalida, a partir de la mort de la seva filla.     

Dia 26 de setembre de 1894, és nomenat president  del Partit  Lliberal Fusionista, a Santa Margalida, despres d'una  reorganització d'aquest. Abans havia estat regidor de l’Ajuntament, i  Jutge municipal. 

Crida l’atenció, que les persones que l’acompanyaven a la llista, com a vocals, figurava el batle Bernat Fluxa, família de la seva dona, així com exbatles i regidors, comerciants i propietaris de la seva confiança.

També entre els vocals,  hi figura Pere Joan Estelrich, que era manescal, i que va comprar durant, els primers anys, un solar a Can Picafort, bé veïnat del seu germà, Pep Garau, que en tenia dos. Felicià Fuster Miro, exregidor i industrial, que era el pare de la saga dels Felicians  També va comprar  un solar  ben a prop del seu. 

A més de la coincidència que el pobler Miquel Socias Caimari, polític Liberal i molt influent,  que va comprar un solar de 300 m², on va construir la fonda Mandilego, prop d'on tenia la caseta en Barret. Aquesta va ser la segona edificació a la Colònia.

L'any 1898, Guillem Santandreu,  que també fou regidor  pel partit fusionista, també figurava de propietari, del solar  número 37,  l'any 1912.  

La coincidència, en què els primers propietaris,  eren del mateix partit,  m'ha fet obri una línia d’investigació  molt innovadora, amb els començaments de Can Picafort que haurem de seguir investigant.

Segons  la revista Can Picafort,  Catalina Amengual, qui la seva mare, era filla de Joan Ribàs Fluxa, germana Isabel Maria Ribas (esposa de Joan Garau). Diu; “La casa era petita,  i hi passaven l’estiu fins a 12 nins,  dormien amunt matalassos”.  A més ens parla, d’on anaven a nedar, i  de com anàvem a missa a Santa Margalida amb un carro. Devia ser devers l’any 1915, abans de la construcció de la capelleta.

La família Garau i Ribas, era molt influent, també va aportar béns, per causes religioses (als frares, a les monges). La seva casa casualment és la  casa consistorial de Santa Margalida. Fou en realitat el fundador de Can Picafort,  tant com a primer estiuejant, com per imposar el nom, en vers del de  Son Bauló.

 Ells sempre es referien a la seva casa, amb el mal nom de l'anterior ocupant de la contrada, dient: Anem a Can Picafort.

Metge Garau


https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/06/juan-antoni-garau-tous-fundador-de-can.html

***

Pots seguir els meus escrits al canal de whatsapp ROTERS.

Aquí tens l'enllaç:

https://whatsapp.com/channel/0029VanhI98AjPXDFPgnWo2N

LA PRIMERA FONDA

  La primera fonda que va obrir Vicenç Mandilego, estava davant  el primer embarcador, que hi hagué a Son Bauló, utilitzat per embarcar llen...