Aquesta construcció la va fer l’ajuntament l’any 1821, per donar cobro als vigilants de la costa, que tenien l’objectiu, d’avisar o evitar que arribes gent, amb malalties contagioses. Així consta escrit a les actes del ple de l’ajuntament.
A la vegada hi havia els
carabiners, que també feien labors de vigilància. En alguna època hi hagué
guàrdies secretes, que l’existència està més o manco documentada. De fet,
encara es conserven a la costa, alguna d’aquestes edificacions a les platges de
Santa Margalida.
El misteri de la caseta o
barraca, també és el lloc concret on estava. A la vegada són misteriosos els seus
ocupants, pel motiu que just tenim notícies puntuals i no massa. La desaparició
suposadament pels temporals de la mar, o la reconstrucció que no arribava mai.
Però el fet és que era l’única casa, que hi havia abans d’establir-hi, la
Colònia de Son Bauló. Durant un segle va ser la caseta solitària de la badia.
D’aquesta manera la descriu
L’Arxiduc l’any 1885, com a solitària amunt unes roques arran de la mar, però a
les actes de l’ajuntament d’aquell any, ja consta en runes. No és fins a l’any
1902, que l’ajuntament decideix fer-la nova, moment en què la propietat de la
possessió, obri els ulls i reclama la seva propietat.
Imagín que la primitiva caseta,
durant aquells anys es va fer de pedres, com les altres que eren pel refugi
dels carabiners, i la reconstrucció segurament ja es va fer de mares i
ciment mallorquí. Però d’això no tenim informació detallada.
El cas, és que una vegada
reconstruïda, mai més se'n va saber res de la caseta o casa.
Si volem saber informació de les
animes que l'ocuparen, ens hem de referir a un parell de documents, que
parlaven del tema, concretant en els anys de la seva existència.
El darrer d’ells, és l’escrit del
vicari Parera, publicat l’any 1915 a Sa Marjal. Escriu que la informació li va
facilitar el secretari de l’ajuntament, Guillem Santandreu Amengual, i el
carabiner Benet Varela, i diu així; La primera casa de totes, destruïda ja fa
molt de temps, fou la d'un mariner anomenat Barret, que hi vivia, ara fa cosa
de seixanta anys. Per tant, es refereix a l’any 1855.
Aquest any en Barret podria tenir
uns seixanta-cinc anys, mentre que en Picafort, l’altra vigilant, en tenia 41
qui el cap de dos anys, l’any 1857, fou denunciat per pesca il·legal. El
carabiner va escriure; que ha aconseguit de la bondat, que li
concedissin una clau, d’una de les casetes que hi ha a aquesta platja de
Santa Margalida, que són del Govern.
L’any 1965 vingué la pesta del
Colera, però pareix que ja estava per allà. Si van coincidir uns anys els dos
vigilants, en Barret que ja era vell mariner, i en Picafort, tindria sentit
que es fes la barraca, que no casa.
A l’acta de l’ajuntament, diu que
una vegada passada la febre groga, se’n cuidava de la caseta un vell mariner,
que la utilitzava per custodiar xarxes de pesca i altres eines.
Suposadament era en Barret.
Pot ser que tots aquests anys,
els carabiners que feien guardià, s’hi refugiessin a la dita caseta, fins
que va passar per ull, tal com diuen diverses informacions. A més donat que
aquells anys, just hi havia aquesta casseta, o la barraca d'en Picafort, els
dies de temporal era un bon refugi.
En tota la història d’aquesta
primera caseta, hi ha molt de misteri i molt per a contar, però el que hem de
descobrir, és com una vegada reconstruïda, es va integrar dins el poble
que estava a punt de néixer. Recordem que el permís per establir la Colònia va
ser dia 2 de juny de l’any 1911, i els primers solars el van escripturar dia 12 de
setembre del mateix any.
Amb paciència, ho arribarem a
conèixer al detall.
***
La platja de Santa Margalida tal com digué l’Arxiduc, al descriure la Badia d’Alcúdia devers l’any 1885, parlava de tres bateries per fer guàrdies que aquell any ja no existien, com eren la bateria nova de s’Albufera, la de Son Bauló, i la de Morell.
De fet tenim noticies que l’any
1715, ja existia aquesta Bateria de Son Bauló per fer guàrdies, o vigilància de
les costes, al igual que al quarter de Son Real. Anys mes tard , al 1796, també hi havia un guardià secret a Son Bauló.
Fou entorn a l’any 1821, quan
l'ajuntament va construir una barraca, per fer guàrdies en temps de la
febre groga. Aquesta pesta es va declarar oficialment, dia 19 de setembre
d’aquest any a Mallorca. Un anys abans, l'any 1820, la Pesta Bubònica també
havia arribat a Son Servera, per el contagi d’uns contrabandistes, que venien de Tànger. Dia 9 de maig d’aquest
any, tingué lloc la primera mort, que va ser Francisca Brunet a Son Servera.
Amb aquestes circumstàncies,
l’ajuntament va posar un vigilant a la caseta de Son Bauló, que li deien
de mal nom Barret. Llorenç Dalmau.
Aquesta barraca o caseta, dugué
molts de maldecaps a l’ajuntament, com podrem si seguim el relat. Al mateix
temps, el mal nom d’en Barret, va quedar a la memòria col·lectiva de la
contrada, de tal manera que el vicari Parera, l’any 1915, va arribar a escriure,
que la Colònia en vers de Can Picafort, es tendirà que haver-se dit, Can
Barret.
Antoni Mas va escriure; El
malnom «Barret» persistí en la toponímia. Així, amb la denominació de platja de
Can Barret, es designava la costa situada, en els límits de Santa Eulàlia i Son
Bauló.
Segons el Vicari Parera, va
escriure a Sa Marjal l’any 1915; A 1855 La casa del mariner anomenat
Barret ja vivia aquí (1)
Així que passats quinze
anys, l’any 1870, els plens de l’ajuntament, reflectien aquesta caseta, com
únic punt de referència arran de la mar. Aquest mateix any, hi ha una proposta
d'adreçar el camí, que dur fins a la platja de Can Barret. Ho descriu
així: El camí que condueix a la Platja d'en Barret, que va de la
barrera dels “Barbaxos” seguint per sa divisió entre Santa Eulalia i
Son Bauló fins a la mar. (06.11.1.870)
L’any 1882, 12 anys més tard,
l’ajuntament aprova en ple, tenir la clau d’aquesta caseta, per tenir-la sempre
a la seva disposició en cas de necessitat. Crec que per aquests anys, la tenia
un mariner per guardar les xarxes de pesca. L’Arxiduc per aquells anys la
descriu com; La casseta d’en Barret, està d’amunt d’una sortida
rocosa.
Mentrestant la caseta havia
passat per ull, així que podem llegir, a l’acte de l’ajuntament de dia 17
d’agost de l’any 1895, a proposta del tinent Batle Joan March, que el ple va
tornar a aprovar reconstruir-la, per fer guàrdies.
Moltes propostes i poc
fets, perquè tres anys més tard, l’any 1898, encara no estava
arreglada ni reconstruïda, i es veu que el camí per arribar-hi, era molt
tortuós i mal de conservar, pareix que era l’excusa, per enviar el picapedrer
allà. L’any següent, 1899, es repeteix l’escena, avisant que podrien
venir epidèmies. Però el temps corria en contra de l’ajuntament.
Ja dins el segle XX, al final
posen mà a l’obra de la caseta, el propietari se’n tem, i demanda a
l’ajuntament per la propietat. Dia 15 de desembre de 1901, anomenen un tribunal
d’arbitratge, qui ja dins l’any 1902, resol que la caseta era dels propietaris
de la possessió, però l’ajuntament tenia servitud, per si hi
havien de fer guàrdies.
El tribunal posa unes fites, per
pagar les despeses, a parts proporcionals.
Però el propietari, es va negar a
pagar la seva part, i l’ajuntament li segui reclamant durant l’any 1904, però
no va cobrar.
Sempre he tingut la
impressió, que el propietari ja havia venut aquesta caseta.
***
ENLLAÇOS PER ENTENDRE L'IMPORTANCIA DEL VIGILANS.
La por a la pesta, les mesures que es prenien i la gran quantitat de morts era feresta.
Per ampliar informació aquí tens un petit recull.
https://sites.google.com/cpnapenyal.net/ceip-na-penyal/internet/1-de-febrer-la-pesta-a-senon-servera
https://www.agenciasinc.es/Noticias/La-peste-de-Mallorca-de-1820-no-fue-un-brote-bubonico-clasico
https://www.sonservera.es/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_10750_1.pdf
***
CRONOLOGIA
SEGLE XVIII
1715 -Bateria Son Bauló per fer
guàrdies o vigilància. (2) Hi feien torns de vigilància a Son Bauló
i al quarter de son real amunt s’illa dels Porros
1796 -2 guàrdies secretes.
1 a son Bauló i 1 al corral dels mabres, Son Serra (2)
SEGLE XIX
1821 -Construcció barraca d'en
Barret (Segons 5). Febre groga (vigilant Llorenç Dalmau, Barret de mal
nom) (2 pag 8)
-Una era d’en Llorenç Dalmau
–«Barret»– i fou construïda l’any 1821 dins els terrenys de la possessió de Son
Bauló, com a lloc de vigilància en temps d’epidèmies. El malnom «Barret»
persistí en la toponímia. Així, amb la denominació de platja de Can Barret es
designava la costa situada en els límits de Santa Eulàlia i Son Bauló.
(2) Ple (05.07.1.902)
1829 -Construcció barraca d'en
Barret (5)
1855 - La casa del mariner anomenat Barret ja
vivia aquí (1)
1870 - Al ple de l’ajuntament
parlen adreçar el camí que dur fins a la platja de can barret.
El camí que condueix a la
Platja d'en Barret, que va de la barrera dels “Barbaxos” seguint
per la divisió entre Santa Eulalia i Son Bauló fins a la mar.
(06.11.1.870)
1882 -Al ple de
l’ajuntament parlen de donar la clau de la caseta d’en
Barret per tenir-la sempre a disposició de l’Ajuntament.(2)
1885 -L’Arxiduc lluís Salvador
visita can Picafort a bord del Iot Nixe, i menciona la casseta d’en
Barret d’amunt d’una sortida rocosa (guia C.P. pàg. 24).
1891 -“El senyor de son Mulet, va
fer una altra casa menuda on ara habiten els carabiners (1)
1895 -La caseta d’en Barret havia
passat per ull, i el ple de l’Ajuntament va tornar a
aprovar reconstruir-la per fer guàrdies. Proposta del primer tinent
Batle Joan March. (17.08.1.985)
1898 -Al ple de l’ajuntament
parlen de reedificar la caseta del Barret, que deien que era propietat de
l’Ajuntament. (Mas pàg. 9)
-També es parla de variar
el trajecte del camí a Can Picafort que és molt tortuós i mal de
conservar (Mas pàg. 10) (03.12.1.898)
1899 -Ajuntament torna a
aprovar reconstrucció de la casseta en “Barret” per por
d’epidèmies perquè no s’havien complit les decisions preses en plens d’anys
anteriors. (2 pàg. 10)
SEGLE XX
1.901 -Les obres de la caseta
d’en Barret encara no s’havien acabat i la propietat, posa en dubta la
titularitat. Anomenen un tribunal d’arbitratge. (15.12.1.901)
1.902 -El tribunal d’arbitratge
sentència que la caseta era dels propietaris de Son Bauló, però que
l’Ajuntament tenia servitud per fer guàrdies en cas d’epidèmies 1904
-Acaben les obres de la caseta
d'en Barret, per fer guàrdies, i reclama al propietari de son
Bauló que pagui la part corresponent (14.05.1904) epidèmies. (05.07.1.902)
EXTRACTE DELS PLENS
PLE DIA 6 DE NOVEMBRE DE L’ANY
1870
Pàgina 35
De seguida, i atenent el que exposà
el director de la comissió de camins, que van examinar detingudament el camí,
que condueix a la Platja de Can Barret,
i tenint en compte el que escurça la distància, i estalvia al municipi la
conservació. L'ajuntament acorda, d'acord amb el dictamen de la comissió, i
semblar del director de camins veïnals, que l'estat del camí, arrencant des del
punt anomenant les Barreres dels Barbatxos, i
continuant per la divisió de Santa Eulàlia i Son Bauló, acabi a la
vorera del mar.
President Antonio Monjo. Alcalde
2 José Nicolau. Regidors: Pedro Joan Alòs, Joan Ordinas, Guillem Fiol, Antonio
Font, Joan Fornes. Secretari Gabriel Estelrich
*
Ple de dia 10 d’agost de l’any
1895
Tot seguit, va proposar el tinent
batle 1r Sr. March, que li constava, que la caseta que posseeix l'Ajuntament a
la vorera del mar, a la part del predi Son Bauló d'aquest terme municipal,
s'havia enderrocat, i que li sembla seria convenient la reconstrucció, per
considerar que és una obligació de l'ajuntament, la conservació dels edificis
que són de la seva propietat, a més de
ser de gran necessitat en cas d'epidèmia, i que servia d'alberg als vigilants,
empleats a aquest objecte.
*
Ple de dia 17 d’agost
de l’any 1895
Seguidament, la comissió nomenada
per examinar l'estat de la caseta, que posseeix l'ajuntament a la vora del mar
del predi Són Bauló, va manifestar a la corporació, que s'havia procedit al seu
examen, trobant-la gairebé completament destruïa, i que poc pot servir del que
hi ha. Assabentada la corporació, es va acordar per unanimitat, que en vista de
l'estat en què es troba aquesta caseta, es donin principi als treballs per la
seva reconstrucció.
*
PLE, 5 DE JULIOL DE 1902
ADVOCATS de la CASETA DEN BARRET
PÀGINA 180
Tot seguit es va donar íntegra lectura, del laude pronunciat
pels tres advocats, D Mariano Canals Perelló, Manuel Guasp Pujol, i senyor José
Alcover Maspons, àrbitres designats per aquest ajuntament, i pel propietari de
Son Bauló, per transigir les diferències sorgides, amb motiu de la construcció
de la caseta del mar anomenada Can Barret.
Laud.
En una època remota, l'ajuntament de Santa Margarida va
construir dins els terrenys del predi Son Bauló, i al costat de la vorera del
mar una caseta, que va tenir pel que sembla, per primer destí, el de
proporcionar alberg a les persones que van tenir a càrrec seu, per la
vigilància de la costa, forçada per part d'aquella corporació, pels temors
d'una invasió epidèmica immediata.
Segons les notícies que s'han pogut recollir, el fet va
tenir lloc en mil vuit-cents vint-i-un, i els temors d'invasió van ser
motivats, per la presència de la febre groga, a algunes comarques d'aquesta
vila.
Esvaïts els recels al·ludits, va quedar segons afirma
l'ajuntament, la caseta en poder d'aquest, i la cura a càrrec d'un ancià
mariner, que la va utilitzar per custodiar xarxes de pesca, i altres eines, tot
això per acord i amb el beneplàcit de l'autoritat municipal.
Posteriorment, la caseta va ser abandonada, i deixar de
prestar tota classe de serveis i va acabar per esfondrar-se, i per desaparèixer
totalment, o poc menys que les parets i la sostrada que la formaven.
Recentment, va tractar la corporació indicada de
reconstruir-la, prenent a aquesta finalitat diversos acords, que es van
publicar el Butlletí Oficial de la Província, amb motiu de la inserció en
aquest periòdic, dels extractes reglamentaris, i finalment va procedir a la
seva execució, que no ha estat acabada encara.
A la reconstrucció es va oposar, la senyora Dolors Arias
Garcia, així en nom propi, i pel seu dret d'usdefruit, sobre el predi de Son
Bauló, en concepte de mare i legitima representat, del menor D Lluís Cardell
Arias, propietari d'aquella finca, al·legant que si l'ajuntament va obtenir
permís per construir la caseta de referència, l'any mil vuit-cents vint-i-un,
va ser amb un objectiu determinat, i transitori, que posteriorment només va
poder ocupar l'edifici de referència a títol precari, donant per cert que
l'ocupava, i que la custòdia d'aquest, només se suposa exercida per un mariner,
en representació de l'ajuntament, no consta per cap acord de la corporació, que
fins i tot suposant que temps enrere, per la possessió incompleta i
injustificada que al·lega, hagués pogut l'ajuntament adquirir algun dret,
l'hauria perdut per l'abandonament i donar lloc a la completa desaparició de
l'edificat, i que els acords recents, no van ser degudament notificats, sent
evident que no va tenir aquest objecte, la publicació dels mateixos juntament
amb altres, al Butlletí Oficial de la Província.
Atesos els fets i raons al·legades per una part i l'altra,
tenint en compte que havent-se destina la construcció que invoca l'ajuntament,
a objecte d'especial que va ser el Servei Sanitari de Vigilància, que es va
construir l'edifici de referència, i en altres semblants d'aquella costa, no
cal donar a la menció atorgada pel propietari, major abast que el de
considerar-lo obligat, a infringir el servei de la dita caseta, havent d'estar
per tot el de més, com de l'exclusiu domini, de qui el tingui sobre el predi
Son Bauló.
Havent de pronunciar-se, d'altra banda, que l'ajuntament en
la reconstrucció efectuada, ha procedit de bona fe, demostrant-ho així en els
diferents acords que ha pres respecte d'ella, en època recent, i la publicació
d'aquests mateixos, en el Butlletí Oficial de la Província, encara que aquesta
no sigui suficient, per sortir els efectes de notificació
Considerant, per altra banda, que l'obra de reconstrucció
indicada, dones utilitats a ambdues parts discrepants, encara que en més
escala, a la usufructuària i al propietari de Son Bauló, que a l'Ajuntament.
Vists els comptes representatius de l'import d'aquelles
obres, presentades per l'ajuntament.
Entenem que allò de què es tracta, en l'estat en què es
troba, pertany a D Dolors Arias i a D Lluís Cardell, de la mateixa manera que
el predi en què ha estat feta, quedant emperò, afectada al Servei sanitari, per
a la finalitat del qual es va construir en un principi, sent incumbència
efectiva de l'ajuntament, acabar-la amb les seves despeses, si les ha pagades,
per dues terceres parts del seu import pels propietaris, i en la tercera
restant, per l'ajuntament, corresponent, per tant, als primers pagar quatre-centes
quaranta-vuit pessetes i vuitanta-tres cèntims, i la resta, de dues-centes
vint-i-quatre pessetes i quaranta-dos cèntims, a aquella corporació
Palma deu de maig de mil nou-cents dos Mariano Canals,
Manuel Guasp José Alcover
Vistes les raons, en què aquests advocats funden la seva
resolució, i atès que aquest ajuntament manca de documents que justifiquin, la
propietat a favor seu d'aquesta caseta, i tenint en compte les despeses i
perjudicis, que porta darrere si la llarga tramitació d'un plet ordinari, al
qual segons sembla resolt el propietari de Son Bauló, a sostenir perquè en els
termes assenyalats en aquest laude, la caseta objecte de les diferències
sorgides, per unanimitat s'acorda acceptar a priori el laude pronunciat, pels
referits advocats, sens perjudici de fer valer, en el seu moment els seus drets
a l'esmentat immoble, en cas d'obtenir proves legals, que justifiquin la
propietat, acordant-ne gairebé suspendre per part seva, les obres fetes per la
dita caseta.
La denuncia del carabiner.
