CAN PICAFORT: ESGLESIA DE CAN PICAFORT DURANT 40 ANYS

La Colònia de Son Bauló, fou aprovada pel governador civil, Agustí de la Serna, dia 2 de juny de l'any 1911, segons els plànols de la urbanització. Ho havia sol·licitat, el nou propietari de la possessió de Son Bauló, Lluís Cardell. Dia 12 de setembre de 1911, segons el notari Pineda, havia venut un solar a, Guillem Santandreu Amengual, casat amb na Maria Planas.

De tots els propietaris dels solars, no tots hi construïren casa per estiuejar. Dia 4 d'agost de l'any 1918, hi havia unes 20 cases. Aquests propietaris, i algun resident, recolliren donatius, per tal de fer-hi una església, i no haver d'anar a missa a Santa Margalida. Un lloc màgic on es va rendir culte durant 40 anys.

Aquesta església era petita d'uns 60 m². Segons la foto dels souvenirs Munar pareix que havien conservat part de l'estructura de mares de l'antic oratori. Aquest solar una vegada urbanitzat Son Bauló va ser propietat de la família Munar, de Ca s'Estrella, i li correspondran 360 m² de solar. De l'any 1960 fins a l'any 1985, hi hagué el souvenir, bar i al final un bingo. Finalment, l'ajuntament de Santa Margalida, el va comprar per fer-hi el Centre Cívic, més ben dit les oficines municipals de l'ajuntament de Can Picafort.

A la foto es veu perfectament, la campana, que havia regalat Gabriel Carrió de Muro, li la creu del campanar, tapat per la soca del pi. A la dreta, al fons de la capella, una petita construcció que pareix dedicat a rectoria, i més enrera una construcció, que podria ser el forn que diuen que hi havia aquells primers anys.

A l'esquerra, els corrals de les cases que donen carrer, vicari Ramis. L'entrada és pel carrer Isaac Peral. De front, es veu com la capella, estava construïda d'amunt un munt d'arena, cosa que recorden molts de nins d'aquell temps. Abans d'entrar hi havia una petita terrassa, tancada amb una fila de mares.

El més sorprenent, és veure a la foto, la gent que està defora, perquè ja no cabien dins l'església. Segons havia dit el vicari el primer dia: "mai veurem plena", no es va complir.

També cal destacar, que la foto està feta, des de la casa de la família Munar, on els pins estaven sense tancar per cap paret. A la vegada es veu l'antiga carretera de Santa Margalida, sense cap casta de trespol, i amb una mata de llentiscle, que encara no havia pogut créixer.

Una foto per la memòria col·lectiva, per fer-nos una idea de com era aquell temps. Ja ho diuen, una imatge, val més que mil paraules.

La diferència amb les fotos posteriors, com la d'en Josep Mascaro Pasarius, feta ja passat l'any 1952, on es veu una església més ruïnosa, i derruïda la part del campanar, i els adorns de les cantonades. A partir de l'any 1944, s'utilitzava sovint la capella del Convent de ca ses Monges.

Primera església Can Picafort inaugurada l'any 1918

BENEDICCIÓ DE LA CAPELLA 04.08.1918

TRADUCCIÓ:

A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margalida, quatre d'agost de mil nou-cents divuit, l'infrascrit rector d'aquesta, D Francisco Mora i Lliteras, acompanyat del Reverend. Coadjutor, D Miquel Riutort, Prevere. En virtut de la delegació del Reverendíssim Sr. Bisbe d'aquesta Diòcesi, Dr. Rigobert Domènech i Valls, va procedir a la solemne benedicció de l'Oratori Públic, edificat en aquesta Colònia, per la Pietat i almoines dels estiuejants en aquell caseriu, secundades per l'actual propietari del referit predi D Lluís J Cardell. Qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori.

Per voluntat unànime dels donants, que majoritàriament, com a testimonis signen la present acta, queda dedicat al misteri de l'Assumpció de la Mare de Déu Santíssima, a qui tindrà per titular i Advocada especial, i sota la protecció i defensa, dels quals es posa el referit Caseriu.

Actuaren de padrins, en la solemne benedicció, els nens Joan Amengual i Ribàs i Maria dels Dolors Cardell i Mir. Seguidament, es va procedir a la benedicció d'una campana, donatiu del Sr. D Gabriel Carrió, i per últimes dues figures de Sant Gaietà i Sant Andreu, de les quals van ser respectivament padrins: Gabriel Mas i Marimon i Catalina Barceló i Mas, i Miquel Segura i Catalina Pico, aquests dos últims quadres donatiu de la Sra. Maria Duran vídua d'Estelrich.

Havent apadrinat l'esmentat quadre del Crucifix, Cristòfol Ramis i Oliver, i Catalina Soler i Quetglas. I com a testimoni, i per a perpètua memòria de la Pietat i generositat de les famílies donants, i satisfacció d'aquestes, estenc la present acta, que signen els presents a aquesta acta, del qual certifico.

Signen entre altres: Miquel Riutort, Prevere. Lluís J Cardell, Gabriel Carrió, Antonio Oliver, Joan Calvo, Antonio Sales, Joan Barceló, Joan Piña, Joan Marimon, Joan Massanet Moragues, Llorenç Ordinas, Felicià Fuster Nicolau.

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html