Per entendre una evolució històrica, no queda més remei, que anar datant els fets per ordre cronològic. Són uns apunts per tenir a mà, a l'hora d'anar col·locant els esdeveniments, i tenir consciència del moment en què ens trobem. És una feina poc entretinguda, i no massa apte per la lectura, però imprescindible, per situar-nos a la pantalla adequada.
Tampoc és un escrit tancat, donat que amb el temps, anirem descobrint nous fets, i les col·locarem segons la data en què succeïren. Diríem que aquest escrit, el començarem a partir del segle XVIII, fins a l'any 1921.
Vindrà a ser la història antiga, deixant de banda la prehistòria, per un altre apartat que també és molt interessant. A partir de l'any 1921, és quan existeix el primer cens de cases, registrat a l'ajuntament de Santa Margalida, i podríem dir que la Colònia, comença a funcionar amb legalitat municipal.
El desenvolupament turístic, tret de la fonda Mandilego, el podem situar l'any 1933, en què es construeix el primer hotel. Una casta de xalet un poc gran, a primera línia de mar, situat a la platja, aquest és l'Hotel Alomar. Aquest apartat quedarà a una cronologia a part.
Abans de l'any 1921, tenim documents que ens parlen de fets, com són els relats dels viatgers, que travessaren Son Bauló, Els apressaments de contraban, el relat de l'arxiduc, o les cròniques a la revista sa Marjal. A partir de l'any 1911, ja tenim escriptures notarials, informacions periodístiques, com és el primer programa de festes, o l'acta de la benedicció de l'oratori, l'any 1918.
A les actes municipals, la veritat, que tret de fets molt puntuals, hi ha poques informacions. Algunes són per exemple, la caseta d'en Barret, o el condicionament de la carretera de Santa Margalida, entre d'altres.
De totes maneres, com és un escrit obert, ja anirem afegint, a mesura que anem descobrint.
La primera casa de Ca'n Picafort. La casa del Metge Garau.
L'actual Convent.
PER ORDRE CRONOLÒGIC
SEGLE XVIII
1715
Bateria Son Bauló per fer guàrdies o vigilància. (2)
Hi feien torns de vigilància a Son Bauló i al quarter de son real amunt s’illa de Porros
1790
Naufragi d’un vaixell capitanejat per un croat a la platja de Santa Margalida Muro. (2)
1796
2 guàrdies secretes. 1 a son Bauló i 1 al corral dels mabres, són serra (2)
SEGLE XVIII
1814
Boda: Rafel Fuster LLabres i Margalida Quintana Torres
27.05.1814 neix Llorenç Fuster a Santa Margalida (A Mas pàg. 17)
1821
Construcció barraca d'en Barret (Segons 5)
Febre groga (vigilant Llorenç Dalmau, Barret de mal nom) (2 pàg. 8)
Una era d’en Llorenç Dalmau –«Barret»– i fou construïda l’any 1821 dins els terrenys de la possessió de Son Bauló, com a lloc de vigilància en temps d’epidèmies. El malnom «Barret» persistí en la toponímia. Així, amb la denominació de platja de Can Barret es designava la costa situada en els límits de Santa Eulàlia i Son Bauló. (2) Ple (05.07.1.902)
1829
Construcció barraca d'en Barret (5)
1845
Joan Cortada escriu: Viatge a l'illa de Mallorca a l’estiu de 1.845 i visita can Picafort
Descriu el lloc com a solitari i que ja hi havia perdius i conills (Mas pàg. 5)
Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845 Per Joan Cortada i Sala
PERDUTS DE SON SERRA A ALCÚDIA pàg. 88 a 91
1851
Naufragi d'un bergantí francès al torrent de son Bauló (mas pàg. 6)
1.855
Neix Joan Antonio Garau Tous Metge de Santa Margalida.
La casa del mariner anomenat Barret fou la primera casa (1)
1857. -
27.07.1.857 Denuncia a en Picafort per pesca il·legal, tenia 43 anys. La va fer un carabiner Manacor del regne de Mallorca companyia única sec. 3a i demana opinió al Batle de Santa Margalida.
Entre altres coses diu així; . . . Un veí de la vila anomenat Picafort s’entrenen tant de dia com de nit a la pesca. Seguen així que m’han informat que no és matriculat i he aconseguit de la bondat que li concedissin una clau d’una de les casetes que hi ha a aquesta platja de santa Margalida que són del Govern...
(En dona a pensar que d’alguna manera feia feines per l’Ajuntament de Santa Margalida, més endavant sabem que tenia permís d’armes, a més queda clar que hi havia més d’una caseta).
Llorenç Fuster “patró” tenia 4 fills
1858
Padró municipal: Llorenç Fuster pescador i jornaler, i també tenia llicència d’armes, menejava una escopeta. (Mas pàg. 15)
1860
Neix Josep Tous Garau germà més petit del metge Joan Tous
1.865
La barraca que no casa del Patró “Pica-fort” segona edificació. Aquesta barraca “cova” feta dins una pedrera hi habitaren molts d’anys els solitaris carabiners (1)
1867
Hermann Alexander Pagenstecher, escriu: L’Illa de Mallorca, ve a dir de can Picafort:
Davall dels “copudos” pins no molt espessos. . . S'amuntonen els més espessos “matorrals” de llentiscle que fins llavors havíem vist a l’Illa, algunes de ses mates que són perfectament rodones, que pareix hagin estat a un parc a l'intel·ligent cuidat d’un jardiner, arribaven a un diàmetre de quinzè peu i en suficient altura per cobrir un home muntat.
PERDUT PER DINS SON BAULÓ FINS A SON SERRA PÀG. 130 A136 https://books.google.es/books?id=NiO2J7_KxmQC&pg=PA121&dq=LA+ISLA+DE+MALLORCA++ALEXANDER+PAGENSTECHER+alcudia&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiJ7Y-c3qr5AhUJ0YUKHd_0DhoQ6AF6BAgKEAI#v=onepage&q=LA%20ISLA%20DE%20MALLORCA%20%20ALEXANDER%20PAGENSTECHER%20alcudia&f=false
... Profunda Soledat. . ... El mar estava solitari i sense una vela a més descriu el paisatge (Mas pàg. 5)
1.868
03.06.1868 La llei per establir Colònies es posa en vigor.
L'origen de les colònies de Mallorca, com ara la colònia de Sant Jordi o la colònia de Sant Pere, s’ha de cercar a mitjan segle. XIX. Amb la promulgació de la Llei de colònies agrícoles durant el regnat d’Isabel II i. amb Severo Catalina com a ministre de Foment. La llei es posà en vigor dia 3 de juny de 1868 Segons Bartomeu Pastor Sureda
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/bartomeu-pastor-sureda.html
1.870
Al ple de l’ajuntament parlen adreçar el camí que dur fins a la platja de can barret.
El camí va de la barrera dels “Barbaxos” seguint per sa divisió entre Santa Eulàlia i són Bauló fins a la mar. (06.11.1.870)
S'anomena; s’escull d'en Barret, i Clot d'en Barret.
A 1870 Joan Garau compra la finca on hi havia la barraca d'en Picafort (revista C P n. 20 de 1.984).
1.876
Joan Garau construeix la casa a Can Picafort (revista C P n. 20 de 1.984)
1.879
Segons els amari llaments Joan Garau tenia 11 finques en propietat de les que 8 eren de la seva esposa Isabel Maria Ribas Fluxa.
1.880
Joan Garau construeix sa casa (segons Llorenç Vanrell)
1882
Al ple de l’ajuntament parlen de donar sa clau de sa caseta d'en Barret per tenir-la sempre a disposició de l'Ajuntament.(2)
1883
Mor Jeroni Fuster segons Josep Mascaro Passarius (2)
1885
L’Arxiduc lluís Salvador visita Can Picafort a bord del Iot Nixe, i menciona la casseta d'en Barret d’amunt d'una sortida rocosa (Guia C P 24).
Segur que ell o el seu personal hagué de baixar a demanar.
Diligència de dia 6.09.1985 que troben una partida de contraban.
Arxiu militar de 1.779
Neix Lluís Cardell, propietari Són Bauló
1888
Captura d'un llaüt ple de tabac i contraban (mas 7) (vicari Rubí)
Mor Llorens Fuster-. (Arbre a Mas pàg. 16)
1.889
Carmen Vanrell Segui fa testament davant el notari Pedro Llompart de Palma a favor de Maria Dolors Arias i el seu fill Lluís Cardell, Dia 12.03.1889
1.890
Segons publica el diari del temps, al mes de desembre Joan Garau Tous és destinat com a metge de Santa Margalida
Construcció de la casa del metge Garau (1) segons Joan Parera a sa Marjal n. 79 de juliol 1915 pàg. 106.
1.891
25.11.1.891 La meitat restant correspon a D Dolors Arias i el seu fill. A vint-i-cinc de novembre de mil vuit-cents noranta-nou, de la que pel que fa al mateix immoble es va prendre raó, en el mateix registre, i amb el marcat tom, al foli seixanta i nou, inscripció segona.
“”El senyor de son Mulet, va fer una altra casa menuda on ara habiten els carabiners (1).
1.892
Naufragi goleta d’Alacant a les roquetes de santa Eulàlia
1893.
La lapida per la mort de Joan Serra Serra (Verdal de sa Pobla) a santa Eulàlia Can Picafort
“En aquest lloch mori de mort natural estant cassant el dia 10 de janer de 1893 lo senyor Don Joan Serra y Serra (A) verdal natural de la vila de la Pobla. A.E.I.P.R.A.”
1893 Captura de 350 kg de tabac al torrent de Son Bauló (mas pàg. 7)
Vista del torrent de Son Bauló
1895
La caseta d'en Barret havia passat per ull, i el ple de l’Ajuntament va tornar a aprovar reconstruir-la per fer guàrdies. Proposta del primer tinent Batle Joan March. (17.08.1.985)
1897
Captura altra cop de 350 kg de tabac a torrent de son Bauló
1r pic que es documenta en Picafort
1898
Al ple de l’ajuntament parlen de reedificar la caseta del Barret, que deien que era propietat de l’Ajuntament. (mas pàg. 9)
També es parla de variar el trajecte del camí a Can Picafort que és molt tortuós i mal de conservar (mas pàg. 10) (03.12.1.898).
30.12.1998 Surt nomenat metge de santa Margalida Joan Garau Tous
1899
15.12.1899 mor en “Picafort” tenia 85 anys (2 pàg. 17)
Ajuntament torna a aprovar reconstrucció de la casseta en “Barret” per por d'epidèmies perquè no s’havien complert les decisions preses en plens d’anys anteriors. (2 pàg. 10)
25.11.1899. Herència de ½ indivisa per herència del fill i germà Lluís Cardell Arias (sense testament) davant el notari de Palma José Alcover. Passa a ser de Lluís José i Dolors Arias. Anteriorment era de CARMEN VANRELL SEGUI
Així obtingueren el TOTAL DE LA PROPIETAT.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html
1.901
Les obres de la caseta d'en Barret encara no s’havien acabat i la propietat posa en dubta la titularitat. Anomenen un tribunal d’arbitratge. (15.12.1.901)
1.902
El tribunal d’arbitratge sentència que la caseta era dels propietaris de Son Bauló, però que l’Ajuntament tenia servitud per fer guàrdies en cas d’epidèmies.(05.07.1.902)
1.903
De mal nom Picafort, així queda reflectit a un cens electoral, Rafel Fuster Estelrich “Picafort” net de Llorenç Fuster. (2)
1.904
Acaben les obres de la caseta d'en Barret, per fer guàrdies, i reclama al propietari de son Bauló que pagui la part corresponent (14.05.1904)
1.908
Segons Josep Mascaro Passarius aquest any s’incrementen les vendes i les construccions, entre és Clot de s'Aigua Dolça i és clot d'en Barret (2)
1.911
02.06.1911. Aprovació de la urbanització segons el notari Pineda.
"plano aprobado por la jefatura de obres publicas de la provincia , autorizado por el Gobierno Civil de la misma en dos de junio del año proximo pasado"
22 cases construïdes segons el Vicari Parera de sa Pobla.
1.912
Escriptura del notari Pineda per la compra de dos solars
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html
1.913
12-08-1913 Publicació del primer progama de festes de la Mare de Deu d'Agots
2 construccions, una com a caseta del Guarda i un altre com Caseta del metge Garau (anomena Cala Sueco) són les que figuren al mapa militar d'Espanya del cos de l’Estat Major de l’Exèrcit. (segurament elaborat anys enrere)
1.915
Neix en Jaume Mandilego “al caseriu de Can Piquefort”
31.05.1.915 “A campicafort mestre Vicenç Mandilego, fondista de la Colònia fa beneir el seu llaüt” (1)
El patró “Pica-fort” encara conserva sa cova esfondrada del seu llaüt (1)
Recreació del llaüt esfondrat
Hi havia 22 cases (1)
Informació dada al vicari per al carabiner de can Picafort, Benet Varela i Guillem Santandreu, secretari de l’Ajuntament de Santa Margalida (1)
1.916
23.06.1916 Factura de la “FONDA. Hospedajes y habitaciones para veraneantes i turistas. Vicens Mandilego. Colònia C’AN PICAFORT, Predio Son Baulo”. Santa Margarita (Mallorca) a 26 de marzo de 1916. En lletre petita crec que diu impremta Ordinas.
I segueix: Comandes cena 5, a 2,25 total 11 pessetes 0,25 cèntims. Cafès 3 total 0,80 cèntims. Licor total 1 pesseta 0,50 cèntims. Total de la factura 13 pessetes 0,55 cèntims. Ve seguit del “recibi” i la signatura de Vicenç Mandilego.
1.918
04.08.1918 Benedicció de l’Oratori:
A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margalida, a quatre d'agost de mil nou-cents divuit, l'infrascrit rector d'aquesta, D Francisco Mora i Lliteras, acompanyat del Reverend. Coadjutor, D Miquel Riutort, Prevere. En virtut de la delegació del Reverendíssim Sr. Bisbe d'aquesta Diòcesi, Dr. Rigobert Domènech i Valls, va procedir a la solemne benedicció de l'Oratori Públic, edificat en aquesta Colònia, per la Pietat i almoines dels estiuejants en aquell caseriu, secundades per l'actual propietari del referit predi D Lluís J Cardell. Qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori
08.08.1918. PRIMERES FESTES DE CAN PICAFORT.
Escrit de Vicenç Mandilego al Sr. Batle de Santa Margalida.
“Senyor alcalde:
Senyor Vicenç Mandielgo, veí d'aquesta vila de Santa Margalida. La cèl·lula personal del qual acompanya aquesta Alcaldia, acudeix i amb el degut respecte exposa:
Que desitjant celebrar una festa, a les platges de Son Bauló el Diumenge 11 de l'actual, amb motiu de la inauguració de la Capella. Recentment construïda, acompanya el programa de les festes projectades, i en la seva vista, sol·licita de la seva autoritat, la corresponent autorització per celebrar els festejos al·ludits.
Gràcia que espera merèixer de la rectitud de vostè, la vida del qual guardi Déu molts anys
Santa Margalida, 8 d'agost del 1918” (2).
Les PRIMERES FESTES DE CAN PICAFORT foren diumenge dia 11 d’agost de 1918.
1.920
al diari l’Almudaina parla d'una excursió. “Un preciós poblet anomenat Picafort que acaba de néixer” R. Rosselló pàg. 20
1.921
Registre Oficial d’edificis i solars: En total en surten 29. (16 eren de Muro, 4 de Petra, 3 de Sa Pobla i 6 de Santa Margalida)
1.922
Declaració del port com a refugi, sol·licitat per l’Ajuntament de Santa Margalida.
BIBLIOGRAFÍA:
(1) segons vicari Parera revista sa Marjal núm. 79 de juliol de 1915.
(2) De l'estudi d'Antoni Mas. Qui era en Picafort?
(3) Guia de Can Picafort
(4) Revista Can Picafort
(5) Inicis del turisme a Can Picafort. . . De Maria Antoni Cifre.
