CAN PICAFORT: d’octubre 2025

LES NOSTRES COSTES ARA FARÀ 160 ANYS

L'Arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena, va visitar Mallorca l'any 1867, despres d'haver estat, a les illes d'Eivissa i Formentera.

Havia nascut a Florència l'any 1847, fill de Leopold II de Toscana, i d'Antonieta de Borbó-Dues Sicilies, que l'any 1859 s'havien exiliat a Àustria. D'aquí que fos conegut com a Lluís Salvador d'Àustria-Toscana

A Mallorca se'l coneix com l'Arxiduc, on per ell, era la seva segona pàtria. Va comprar Miramar l'any 1872 de Valldemossa. Aquesta possessió la va comprar a Joan Serra i Serra, en Verdal de sa Pobla. Anteriorment, era de la seva dona, l'hereva de la família Morell.

L'Arxiduc va dir de Mallorca: «Quan hagis contemplat la grandesa de Mallorca, quan hagis comprès el profund secret de l'Illa d'Or, l'estimaràs tota la vida».

Podràs llegir la descripció del personatge, la seva estada a Mallorca, i la seva biografia, pitjant el seu nom a la Wikipedia; Lluís Salvador d'Àustria-Toscana.

La descripció de Platja de Santa Margalida, que és com ell anomena, a la Badia d'Alcúdia, la podràs llegir aquí mateix, a continuació.

En dona per pensar, que mentre Sa Pobla, Muro i Alcúdia es reunien per definir els seus territoris, l'Arxiduc la descrigué com a Platja de Santa Margalida. Anys més tard ho feren també Muro i la Vila de Santa Margalida.

Per entendre aquests trulls, convé tenir en compte, que el territori va anar canviant. Això ho podràs veure, al mapa antic de l'Albufera, motiu pel qual, l'arxiduc anomena una l'Illa Plana, que era segurament restes de l'arenal, que va quedar a conseqüència de la dissecació, o dels canvis marins.

L'Arxiduc és el tercer personatge, que descriu aquestes terres de Can Picafort, abans que fossen ocupades pel turisme, abans de ser urbanitzades, per als primers estiuejants. A diferència dels dos Anteriors, que eren Heinrich Alexander. Pagenstecher 1867, i Joan Cortada 1845, que ho feien amb cavalleries dintre dels pinars, que a més, es perderen dins Son Bauló.

L'arxiduc fa una descripció, des de la platja navegant amb el seu vaixell el Nixe, però fent una descripció clara, i en perspectiva del que veia. Amb una bona precessió, del llosc que anomena. Escriu els noms dels llocs, amb els seus noms locals, el que demostra la fluïdesa, que tenia amb els informants que li detallaven.

He procurat posar mapes i fotografies, que ajudin a la millor compressió.

És molt interessant llegir la seva descripció, crec que t'agradarà, i no és massa llarg, així que ànims.

***

Passat el Port d'Alcúdia, comença la vorera de s'albufera, amb una platja d'arena anomenada, Platja de Santa Margarida on van existir abans, tres bateries de costa: La bateria nova de s'albufera, i la bateria de Son Bauló i la de Morell, totes destruïdes actualment.

Es veu des del mar, el pont i les màquines, que alcen l'aigua enfront del puig de Sant Martí, la cases de s'albufera, i una dotzena de casetes, que ocupen els treballadors de s'albufera, i la vila de Muro d'amunt un turó. També es veu més del canal principal, amb els seus dics, a dreta i esquerra.

Guillem Bestard. Entorn l'any 1900.

Al centre hi ha un pont, de cinc arcades rebaixades. Darrere del pont i a cada costat, desemboca molta aigua, per dos canals. Darrere d'ells, comencen les dunes, on han crescut molts de pins.

L'Illa Plana, baixa, està a prop de la costa. A tota la vorera, es veuen aquí i allà, bancs d'algues. A les dunes es veu una talladura, com la desembocadura del torrent, on l'aigua és profunda, anomenada és canal d'en Pep. A partir d'aquest punt, la vorera s'alça, encara que no gaire, aquesta està coberta de grans pinars. Seguida d'una altra baixada de torrent, la vorera s'eleva cada cop més, i va pujant, fins a la falda de la muntanya, però continua sent d'arena i pinars.

Damunt d'un sortint de marès, es veu la caseta anomenada Caseta d'en Barret, l'Estany de Son Bauló, i més lluny, les cases de la possessió d'aquest nom. No lluny de les quals hi ha un ras, amb els seus marges d'arena. A la seva esquerra, hi ha algunes penyes, i a la dreta, el marès forma un turó, fins a la casa del guaita, anomenada "Es Corté", que té al davant l'Illa dels Porros. Al costat de grans alguers, hi ha una pedrera de marès.

Caseta dels Carabiners.

L'Illa "d'es Porros" és així anomenada, per abundar-hi aquesta planta, a més de fonoll marí, té el seu frontal de marès, i es prolonga en un escull, de la mateixa calcària, anomenat s'Illotet. Interrompent les platges d'arena, sobresurten alguns bancs de marès, fins a la fina punta del Correlot, on hi ha una caseta de paret seca, i darrere seu, el llit del torrent, d'aquest mateix nom. Des d'aquí el bosc de pins, es dilata per àmplies dunes d'arena.

Son Serra està situat més a dins. Continuant la vorera, sempre de marès, s'arriba a la carregadora de carbó, propera al sortint de la caseta d'en Bisbal, fins on arriben les dunes, veient-se una altra caseta, envoltada de figueres de moro.

Tot seguit es veu el profund tall, que ha obert el torrent de Na Borges. Amunt el seu elevat marge, comencen a pujar uns turons, coberts de pins, que es perllonguen fins a arribar, als primers contraforts de les muntanyes, que formen la serra de Farrutx. Sels coneix amb el nom de Pinar de sa Canova. Passat el bosc, es veuen les cases de la Possessió de Sa Canova. La vorera d'aquesta vorera és d'arena.

Pres dels Pobles de Mallorca, de l'Arxiduc Lluís Salvador, qui va arribar a Mallorca l'any 1867