Cercar en aquest blog

04/12/25

FUNDACIÓ CAN PICAFORT. Dia 2 de juny l'any 1911.

Amb  la  finalitat  d'establir  una Colònia,  a  la Possessió de Son Bauló, es  va  aprovar  el plànol  d'en  Lluís  Cardell, que  era  el propietari  i  promotor  de  la  possessió   i una  franja  de  Santa Eulàlia. 

El plànol que havia  presentat  a la direcció d'obres públiques,  va ser autoritzat, pel governador civil  de les Balears, que en aquell moment,  era Agustí de la Serna. 

Aquest fet va tenir lloc, dia 2 de juny de l'any 1911.

Aquesta data fundacional és bàsica, donat que amb aquest document, es permetia segregar solars davant el notari,  i registrar-los en propietat.  Podem dir que aquest  dia, és el naixement de la Colònia, i com a tal es pot celebrar.  

Can Picafort és un poble jove, que l'any que ve, just farà 115 anys.

Apunteu bé aquest dia, per posar cada any una espelma més. Recordeu que fa anys cada dia 2 de juny.

Aquesta informació surt a les escriptures notarials, que he tingut la sort de poder consultar, estan redactades per distints notaris, entre els anys 1912, 1925 i 1931.

Pot ser  que anteriorment a aquest dia, hi hagués alguna construcció feta,  com era la casa del metge Garau, que la va edificar  on hi havia la barraca d'en Picafort.  La d'en Miquel Socias, que va ser la primera fonda Mandilego,  que més o manco estava, allà on hi havia  la barraca d'en Barret. Però  aquestes construccions,  es feren just amb permís de la propietat, i sense cap dret a escripturar-les.

Totes aquestes cases quedaren perfectament alineades, tal com encara es pot veure avui dia.

La primera casa de Can Picafort.








La barraca d'en Barret, ja descrita per l'arxiduc,  i anys després la d'en  Picafort,  eren on vivien, o es refugiaven  els vigilants, assignats per l'ajuntament de Santa Margalida. La seva tasca era la de vigilar, les entrades de persones per la mar, en temps de pandèmies, o altres menesters.

L'any que el metge construeix la primera casa, en Picafort ja no exercia. Va morir l’any 1899, quan tenia 85 anys.

DIA 2 JUNY DE L'ANY 1911.

Detall de l'escriptura, de l'any 1931.


Aquesta informació posa ordre, a una crònica d'aquell temps, escrita pel vicari Parera, a la revista  Sa Marjal de Sa Pobla, que la va publicar l'any 1915, amb el motiu de què Vicenç Mandilego, dia 31 de maig  d'aquell any, havia fet beneir un Llaüt a "Campicafort".

De totes maneres quadra perfectament dient: A partir de 1911, la gent hi ha construït tantes cases, que ja són 22.  Aquestes informacions, les hi havia facilitat, en Benet Varela, carabiner, i Guillem Santandreu Amengual, l'erudit secretari.

És clar que el secretari de l'ajuntament, tenia constància del permís, que havia obtingut el promotor, dia 2 de juny d'aquell any, a més ell tenia escripturat un  solar, a nom seu.

Escriptura de 3 d'abril de l'any 1931.
Diu dia 2 de juny de l'any 1911.


 

Detall de l'escriptura de 27 novembre de l'any 1925.
Diu dia 2 de juny de l'any 1911.



Detall de l'escriptura de dia 16 de gener de l'any 1912.
Diu dia 2 de juny de l'any passat, (1911).

Els orígens d’una colònia, nascuda amb esperit i visió.


Quins motius tenien aquests primers propietaris, per comprar solars arran de la mar?

He publicat algunes investigacions, estudiant qui eren alguns dels primers propietaris, de les cases de  la urbanització de Can Picafort. Cap d’ells era pescador de professió.

Com també era evident, que l’objectiu de crear la colònia, no era agrícola. Per tant, no es podien acollir a la llei de colònies ja caducada, segons va escriure Bartomeu Pastor.

Si algun dia trobem el permís que va donar el governador, tal vegada ho podrem aclarir.

Els propietaris eren senyors, amb moltes propietats al seu poble, alguns, a més tenien carrera. Això és important, dat que contrastava amb el fet, que   la tassa d’analfabetisme,  era de prop del 95%. Per tant, eren gent benestant, i la majoria  tenia servei domèstic, criats, que els acompanyava a passar l’estiu.

Per tant,  un dels motius podria ser.

Que per aquells anys, un biòleg francès, que nomia René Quinton, nascut l'any 1867, va desenvolupar una teoria.  Deia que l'aigua de la mar, podia reconstruir les cèl·lules malaltes, a més fou el creador del plasma Quinton.  L'any 1904  va publicar, la seva obra mestra titulada; L'aigua de la mar, un medi orgànic.

És probable que el metge Garau, es convertís amb defensor  d'aquestes teories, per curar diverses malalties,  que canviarien  el comportament de la gent d'aquells anys. Entre els primers propietaris, almanco tres més, estaven relacionats amb la medicina

Amb els anys, l'expressió  utilitzada per la pagesia,  que deia  que anava a rentar-se a la mar, va canviar,  per la d'anar a prendre banys, com a teràpia saludable.

Aquests primers propietaris no depenien del seu treball, per poder descansar. No fou fins a l'any 1931, quan sa decreta el dret, a tenir 7 dies de vacances pagades. Cal recordar que l'any 1933, a Can Picafort, es comença la construcció de l'hotel Golf, que volia imitar a l’Hotel Formentor. 20 anys després, van reiniciar les obres, donant lloc al que seria la futura Residencia.



03/12/25

LES PRIMERES FESTES A CAN PICAFORT.

El programa de festes que ha localitzat Antoni Mas, surt publicat al diari l'Última Hora, publicat dia 12 d'agost de 1913. 

Aquest diari s'autodefineix com, un diari de la nit, d'informació, i literari, artístic. També publicaven les festes que es feien als pobles de Mallorca.

Diu així:

A Santa Margalida al Caseriu que li diuen Can Picafort,  tindran lloc els següents festejos.

Dia 15  divendres.

A les 14 hores.  Recorreran els músics la barriada, tocant un bell                             pasdoble.

A les 15 hores.  Carreres  d'homes, dones i nins

A les 17 hores.  Ball amb gaita i tamborí. És a dir les xeremies.

A les 19 hores. Les músiques tocaran  diverses peces del seu                                    repertori, a cada una de les cases dels socis.                                       Cercaviles

A les 21 hores. Focs artificials, cucanyes   i ball a l'estil del país.                            Crec que l'ordre devia estar mal posat, és a dir                                seria primer el tronc de pi ensabonat. Després el                              ball,   i al final els focs

Dia 16 dissabte.

A les 4 hores del matí, les músiques tocaran diana recorrent la                              barriada.

                         Es veu que no esperaven que cantés el gall.

A les 10 hores. Carreres d'homes nins i dones. Li seguirà una                                 carrera nedant amb camiseta i calçons blancs. Al                            primer que arribi tindrà de premi 10 pessetes i un                           pollastre.

El capvespre ball estil de país, i per a comiat amollat de bufetes.  Aquest ball, amb les xeremies, segons una fotografia d'aquells anys, la gent feia una rotllada, i les parelles ballaven al mig, amb vestits de l'època.

Xeremiers d'abans de l'any 1938.



Mira si en feien de coses amb un sac de gemecs, una flauta i un tamborí.  L’artificier de les festes era Vicenç Mandilego, que a la vegada tenia una fonda a sa Pobla, segons en va descobrir Pere Antoni Mateu. 

Segurament la parella de xeremiers eren poblers o de Pollença.  És ben interessant perquè amb aquests instruments tant feien cercaviles, com tocaven diana i és capvespre  tocaven peces per ballar.

Carreres a terra i dins la mar, una amollada de globus, cosa ben curiosa perquè aquells anys era complicat, per mor dels materials disponibles. 

Els focs artificials, un poc rudimentaris, però  ja es feren el segon any de la Colònia.

Recordem que l'any 1913, encara no hi havia cap església.

La paraula caseriu, es refereix a una casa aïllada, en aquest cas serien un grapat de cases aïllades, que eren ben poques, però degut a les festes, havien comparegut les famílies de pagesos, amb els carros.

Simulació Programa Festes Can Picafort, dia 15 d'agost.
 Any 1913


 

Simulació Programa Festes Can Picafort, dia 16 d'agost.
Any 1913

***

 CARTA SOL·LICITANT  PERMÍS DE L'ANY 1918.

L’any 1918  troben un altre document ben interessant, sol·licitant permís per fer la festa.

Segons l’escrit del Pare Joan Francesc March, que el va publicar als "Records de Can Picafort". 

La carta deia:

Senyor alcalde de Santa Margalida:

Que desitjant celebrar una festa a les platges de Son Bauló, el diumenge 11 de l'actual, amb motiu de la inauguració de la Capella, recentment construïda, acompanyo el programa de les festes projectades, i amb el  seu vistiplau.

Sol·licita:

De la seva autoritat.

La corresponent autorització, per celebrar les festes al·ludides. Gràcia que espero merèixer, de la rectitud de vostè.

Déu li guardi molts anys la vida.

Santa Margalida 8 agost 1918

Signat:

Vicenç Mandilego.

Simulació de la Carta de Vicenç Mandilego.
 Festes de l'any 1918.


 ***

Desconeixem el programa,  però és segur que era com el de l'any 1913. 

És evident  que dia 11 era diumenge, i se celebraria el primer ofici solemne, a la capella dedicada a l'Assumpció.  Dia 15 era festa nacional i religiosa, per tant dia de precepte, amb l'obligació d'anar a missa. 

El dia de la festa va ser el segon ofici solemne.

Oratori Can Picafort. La primera església.


La part seglar de la festa, l'organitzava en Vicenç, davant la fonda Mandilego, l'únic negoci que hi havia a  Can Picafort. 
Així ho feren fins passat els  anys 60.  Per tant, ocupaven l’antiga carretera que venia d'Alcúdia,  motiu pel qual segurament, va  demanar permís.

Hotel Mandilego l'any 1960.
Antiga Fonda Mandilego.

FUNDACIÓ CAN PICAFORT. Dia 2 de juny l'any 1911.

Amb  la  finalitat  d'establir  una Colònia,  a  la Possessió de Son Bauló, es  va  aprovar  el plànol  d'en  Lluís  Cardell, que  e...