La primera casa es va edificar, al lloc on tenia la barraca en Llorenç Fuster, de mal nom Picafort. Era una caseta discreta, per passar els mesos d'estiu, i segons pareix la van fer per beneficiar-se dels beneficis de l'aigua de la mar. El propietari era un metge.
Aquesta casa estava, a l'esplanada que més entre dins la mar, enfront de la Punta del Llamp, que és on les roques són més elevades, per tant, estan a la part més alta, per amunt el nivell de la mar.
De la seva terrassa, té la millor vista de la badia d’Alcúdia, des d'on es veu tota la costa, cap a Son Real per la dreta, i per l'esquerra, tota la platja que arriba fins a Alcúdia. Tanca la badia el cap de Menorca, i al cap de Farrutx.
Aquesta casa despres seria el convent de Ca Ses Monges. La casa que era de Joan Garau, segons Joan Barceló de Muro, ja hi era l'any 1870. En canvi, el vicari Parera, a la revista Sa Marjal, diu que hi era a 1890.
El permís per crear la Colònia, i els plànols per urbanitzar, foren aprovats l'any 1911, segons l’escriptura del notari Pineda. El primer inventari de cases, trobat a l’Ajuntament de Santa Margalida, és de l'any 1921, on figuraven 29 cases censades, dins la Colònia de Son Bauló.
La casa no era massa gran, era la primera i única casa. A la parcel·lació li tocaren 400 m² de solar. Anys més tard, hi vendrien altres famílies adinerades, de Santa Margalida, Muro, sa Pobla i Petra, que ho feien per anar a rentar-se a la mar, o també per pescar.
La segona casa va ser una fonda, que estava al solar, propietat de la família de Can Sòcies de sa Pobla, i que la va regentar el seu ajudant, durant l’època d’ambaixador a Filipines. Nomia Vicenç Mandilego, i llogava habitacions a la gent, que o bé estava de pas, o que anava a passar un parell de dies, arran de la mar. Allà podien pernoctar i menjar.
Així la va descriure Catalina Amengual Ribàs que era filla d'una germana d'Isabel Maria Ribàs Fluxa esposa del Metge Garau dient; La casa no era gran, però allà ens hi col·locaven més d'una dotzena de nines que dormíem amunt matalassos col·locats al trespol. Aquesta anècdota era d'abans de l'any 1919.
Aquesta informació ve contrastada amb la fotografia del convent l'any de la inauguració on es veu a la façana original de la primera edificació, és a dir tal com era la casa del Metge.
També Llorenç Vanrell, que fou capella de Can Picafort, escrigué: El metge Garau, va edificar una caseta, on hi havia viscut en Jeroni (Llorenç) Fuster, “Picafort”. Fou una concessió del propietari, volent dir la propietària.
Gabriel Barceló, a la Guia de Can Picafort, ho escriu així: Va comprar el solar l'any 1870 i va edificar la casa l'any 1876. La cosa de comprar el solar aquest any ara sabem que no era possible.
El Vicari Parera, a la revista sa Marjal, escriu; El metge va construir la casa a 1890 Joan Garau tenia 35 anys. Casualment, surt al diari com dia 30 de desembre de l'any 1898 havia estat destinat com a metge de Santa Margalida.
Josep Mascaró Pasarius, que tenia bona informació, com ha quedat demostrat, a les seves obres escrites, i al corpus de toponímia de Mallorca. Avui moltes de les seves informacions, formen part dels Inventaris arqueològics dels Ajuntaments. Va deixar escrit: “Un metge de Santa Margalida, Joan Garau, amant del mar i de la soledat, es va interessar per aquest plàcid racó de la costa, obert al centre de l'amplíssima badia d'Alcúdia, i va adquirir la casa d'en Picafort. Una humil cabanya de pescador, on va construir poc després, el primer habitatge estiuenc del lloc.”
La placa commemorativa al pati a Ca ses Monges, amb motiu de la donació. Diu així: El doctor amb medicina D Joan Garau Tous. A finals del segle passat, edificar la primera casa per estiuejar, aquí a les platges de Santa Margalida, dins Son Bauló.
Al meu entendre les dates ballen un poc, però el segur que a 1912 era propietari d'una casa i corral, enumerada amb el solar número 32 de 400 m², segons l’escriptura del notari Pineda i l'any 1921 la casa ja era propietat de la seva esposa Isabel Maria, segons consta al registre de l’Ajuntament. Per tant, abans dels 66 anys ja devia ser mort.
 |
| El convent l'any 1944. Isabel Garau, va ampliar la casa del seu pare Joan Garau, deixant l'estructura de la primitiva casa. |
***
 |
| Foto original publicada al llibre de les monges Agustines, l'any de la inauguració. |
***
EL PROPIETARI
Va néixer a Santa Margalida l'any 1855. Els seus pares eren Francesc Garau Carreras, i Catalina Tous Estelrich. Tenia 6 germans: El més gran nomia Francesc Josep, seguidament venia Bartomeu Júlia. Els germans més petits nomien Pere Antoni, Antoni, i Josep.
Els pares eren una de les famílies més riques del poble, i els seus fills eren, uns dels contribuents més gran del poble, segons es pot veure a l'acta del ple de l'ajuntament, de dia 1 de gener de l'any 1900.
Joan Antoni Garau Tous, l'enviaren a estudiar medicina a Madrid, a on més tard exercí, de cirurgià i de professor de medicina.
Va tornar a Mallorca, on va exercir de metge. Així va ser com va conèixer la propietària de Son Bauló, segurament per motius de la seva professió. Diu Llorenç Vanrell, rector de Can Picafort, que va construir la casa, per una concessió dels propietaris, on va decidir passar llargues temporades, al lloc on més endavant, seria conegut, com la Colònia de Can Picafort.
Mentrestant seguia exercint de metge a Palma, i a finals de l'any 1998 de metge a Santa Margalida, retornant a prop de la seva la família.
13.08.1876 Surt a les actes de l'ajuntament, formant part de la llista de contribuents, de la junta de consum. L'any 1887 entra de regidor, a l'ajuntament de Santa Margalida, quedant com a 1 tinent batle, durant el mandat del batle Bartomeu Tous, familiar del metge.
Coincideix amb els anys, que en Miquel Socias de sa Pobla, era una figura destacada del partit Liberal. L'any 1886 va ser elegit diputat al congrés de diputats.
Dia 30 de desembre de 1898, surt al diari, la seva nominació, com a metge de Santa Margalida (tenia 43 anys).
Estava cassat amb Isabel Maria Ribàs Fluxa, i tingueren una filla: Isabel Maria Garau Ribàs. Vivien al carrer Passeig de es Pouàs, número 23, a on avui és l’Ajuntament de Santa Margalida, a partir de la mort de la seva filla.
Dia 26 de setembre de 1894, és nomenat president del Partit Lliberal Fusionista, a Santa Margalida, despres d'una reorganització d'aquest. Abans havia estat regidor de l’Ajuntament, i Jutge municipal.
Crida l’atenció, que les persones que l’acompanyaven a la llista, com a vocals, figurava el batle Bernat Fluxa, família de la seva dona, així com exbatles i regidors, comerciants i propietaris de la seva confiança.
També entre els vocals, hi figura Pere Joan Estelrich, que era manescal, i que va comprar durant, els primers anys, un solar a Can Picafort, bé veïnat del seu germà, Pep Garau, que en tenia dos. Felicià Fuster Miro, exregidor i industrial, que era el pare de la saga dels Felicians També va comprar un solar ben a prop del seu.
A més de la coincidència que el pobler Miquel Socias Caimari, polític Liberal i molt influent, que va comprar un solar de 300 m², on va construir la fonda Mandilego, prop d'on tenia la caseta en Barret. Aquesta va ser la segona edificació a la Colònia.
L'any 1898, Guillem Santandreu, que també fou regidor pel partit fusionista, també figurava de propietari, del solar número 37, l'any 1912.
La coincidència, en què els primers propietaris, eren del mateix partit, m'ha fet obri una línia d’investigació molt innovadora, amb els començaments de Can Picafort que haurem de seguir investigant.
Segons la revista Can Picafort, Catalina Amengual, qui la seva mare, era filla de Joan Ribàs Fluxa, germana Isabel Maria Ribas (esposa de Joan Garau). Diu; “La casa era petita, i hi passaven l’estiu fins a 12 nins, dormien amunt matalassos”. A més ens parla, d’on anaven a nedar, i de com anàvem a missa a Santa Margalida amb un carro. Devia ser devers l’any 1915, abans de la construcció de la capelleta.
La família Garau i Ribas, era molt influent, també va aportar béns, per causes religioses (als frares, a les monges). La seva casa casualment és la casa consistorial de Santa Margalida. Fou en realitat el fundador de Can Picafort, tant com a primer estiuejant, com per imposar el nom, en vers del de Son Bauló.
Ells sempre es referien a la seva casa, amb el mal nom de l'anterior ocupant de la contrada, dient: Anem a Can Picafort.
 |
| Metge Garau |
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/06/juan-antoni-garau-tous-fundador-de-can.html
***
Pots seguir els meus escrits al canal de whatsapp ROTERS.
Aquí tens l'enllaç:
