CAN PICAFORT: BAR SA LIS

BAR SA LIS.

En Pedro Sastre Bonnín es va casar amb Antònia Ramis, que era la propietària, del cine Alcazar de Petra.

L'any 1969, obtingué un préstec hipotecari, a favor d'Antoni Molinàs Bergas, per un milió de pessetes al 4 %, doblers que va utilitzar per obrir el Bar Sa Lis.

L'esplanada ja abandonada, però encara en bon estat de conservació.

TERRASSA.

Dia 12 de juny de l'any 1970, obtingué una concessió, per l'ocupació de l'espai marítim terrestre, per adequar una terrassa de 250 m². Va aprofitar l'ocasió, per fer una esplanada, de forma quadrada que mesurava, 25 m de llarg per 10 m d'ample.

La concessió incloïa un Bar, solàrium i trampolí. Amb una escala per baixar a l'esplanada, que avui en dia encara es conserva, i una escaleta per accedir a la mar. Per sortir de l'aigua, va instal·lar una escala de ferro, com si fos per una barca, que va durar fins no fa massa anys, submergida al fons de la mar. El trampolí, els veïnats l'anaren subtitulin, posant fustes noves, que els temporals cada any arrasaven.
La durada d'aquesta concessió era per 25 anys, amb un cost de 20 pessetes per metro quadrat, i per any.
Va ser publicada al BOE, el mateix dia 12 de juny de 1970, concedida pel director general, de Ports i senyals marítims, Marciano Martínez Catena. Per aquells anys, era el ministre d'obres públiques, Gonzalo Fernández de la Mora.

Anys més tard va ser utilitzada per campionats, com un de tir amb arc, entre altres. Actualment, aquesta esplanada, és el centre de l'amollada d'anneres, per la comoditat que li dona l'accés, a través de l'escala. La cimentada, encara es veu, però quasi totalment inservible pels efectes dels temporals.

Detall de la concessió en plena activitat.

EL NOM.

El nom de la flor del lliri de mar, que n'eixien a l'arena, eren abundants per aquesta zona arenosa. Per cert, desprenen un aroma a espècies, i dolç marí. És molt semblant a la flor de lis.

Però la flor de lis, té els seus orígens com a símbol durant el regnat de Salomó, fill de David. El símbol d'aquesta flor, va seguir sent utilitzat en el món romà, com a signe de reialesa. Amb el temps el bar va tancar, però el nom de sa Lis encara perdura per nomenar l'indret.

El símbol de la flor estava impregnada d'avall el nom com es pot veure a la foto.

EL BAR

Aquest bar va marcar una època, al soterrani hi havia uns sofàs, ideals per les parelles, que anaven a prendre algun refresc, arran de la mar.

A vorera de la mar, amunt les roques, va fer una esplanada, amb un tancat amb rodes de carro, que avui encara poden veure part dels ferros. Tot estava a punt per prendre el sòl, a més va construir un trampolí de fusta, que es va renovar, fins no fa massa anys, també una escala de ferro, de les utilitzades per pujar a les barques, donava una sortida àgil de dins l'aigua.

Amb els anys tot això va quedar abandonat.

Era un bar amb bancades d'obra, forrades de vellut vermell, a on anaven parelles, a prendre begudes. Durant l’estiu, tenia a la part de la mar, una esplanada amb un “xiringuito”, i arena per solear-sé. Més endavant feren un tancat amb rodes de carro, i uns trampolins per tirar-se a la mar, o pegar un capficó.

Detall del bar ja abandonat on encara es pot veure el rètol i el signe de la flor.

ANTECEDENTS DE LA PROPIETAT.

Pep Bonnin de Petra casat amb la senyora Miro.

Tingueren tres fills, un nomia, Francisco Bonnín Miro, que era molt del camp, o herborista. Feia de podador, i empeltador. El seu fill va ser repartidor de La Vanguardia, i segurament per aquesta raó, li publicaren bastants d'articles, de les coses del camp.

Un altre germà nomia Felicià i s'altra Miquel, que es va fer capella, i va emigrar a Amèrica, crec que va anar a terres de Juníper Serra.

Pep Bonnín Miro, estava casat amb la Sra. Riera de Petra, tingueren onze fills, que per ordre de naixement, més o manco era aqueix. Pep, Francisco, Tomàs, Miquel, Francisca, Maria, Magdalena, Antònia, Catalina, Victòria, i Rafel.

Miquel Bonnín Miro, per herència, li va tocar la casa de Can Picafort, i la va deixar mitja casa, a Maria Bonnín Miro, era pianista i una gran música. Casada amb el Sr. Sastre, amb qui tingueren un fill, Pedro Sastre Bonnín, fundador de sa Lis. Li deien Tito.