EL MARÉS DE SON BAULÓ.

 

És una pedra tirant  cap  groc obscur, bastant porosa, que va formant capes, tal vegada d'una compressió menor, en canvi, molt bo  d'obrar a l'hora de tallar les peces. El Marés, la paraula ja ho diu tot, de la mar és, constitueix un important patrimoni  geològic natural, que  ens permet  seguir l'evolució de la història geològica de Mallorca, dels darrers 15 milions d'anys, és a dir del Miocè  mitjà, fins al plistocè superior.

Al diccionari es defineix  com a Marès la pedra arenisca, més o menys dura, però de fàcil elaboració, que s'empra molt, per a la construcció d'edificis.

Si veiem el mares utilitzat a la construcció, la capacitat de resistència, veurem que  és molt gran.  Basta veure les lloses del jaciment prehistòric, del Dolmen de Son Bauló de dalt, que tenen uns quatre mil anys, o més,  semblant són també, les tombes de la necròpolis de Son Real.

En canvi, aquesta pedra té poca resistència als temporals marins, que la destrueixen, accelerant  la modificació  de la primeria línia de mar.

Sortint de la prehistòria, als segles passats, es va utilitzar per fer construccions rústiques, des de cases de possessió, fins a barraques, o  també per fer parets, per limitar  les fites.

A finals del segle XIX, o principis del segle XX, coincidint amb el tema de la fil·loxera, el camp deixa de ser rendible, i les grans possessions, cerquen altes formes de rendibilitzar les explotacions. En el cas de la possessió de Son Bauló, veiem  que l'any 1909, obtenen un permís per poder traginar la pedra i la fusta, per via marítima.

La primera concessió, que tenim constància de moment, és de dia 8 de febrer de l'any 1909, però els propietaris no satisfets, demanen permís per establir una Colònia, arran de la mar, assegurant així, el consum del mares  per la construcció, i la fusta per les bigues de les cases.  El permís per establir la Colònia, és de dia 2 de juny de l'any 1911.

Deixen caducar la llicència, i al cap de 10 anys la tornen a demanar, per continuar amb el negoci a través de la mar. Obtenen la concessió,  dia 2 de gener de l’any 1919.

***

EL MARÈS DE SON BAULÓ I SON REAL

 

Aquestes pedreres, dedicades a l'extracció de blocs de marès (pedra gres) per a la construcció, arribaven just a la vora del mar. Part d'aquesta pedrera ja està submergida per l'aigua marina.

 

Tenim constància de l’autorització per fer un Mollet, o embarcador a Son Bauló, segons la Gaseta de Madrid, per transportar  les pedres  publicada de dia 8 de febrer de l’any 1909. Suposadament, els mateixos anys, es degué autoritzar un altre a Son Real. La subvenció per arreglar el camí, que arriba fins aquests embarcadors o Mollets, tant el de Son Real com a Son Bauló.

 

 

 

Probablement, part del material de construcció extret va servir per aixecar les primeres cases d'estiueig a Can Picafort a partir del 1911; en concret a la Colònia de Son Bauló. 

 

El camí que encara avui es transita, es poden veure les profundes marques de les ginyes, de les rodes dels carros, que, transportaven els blocs tallats. Segons les mides aquests blogs es deien cantons o mitjans, o prims.

 

 

 

A les parets de la pedrera, es poden apreciar les marques de l'extracció, fetes a mà, utilitzant eines molt senzilles, com l’escodra .  A cada bancada els picapedrers o trencadors, com se'ls deia, deixaven un esglaó, que servia per pujar i baixar. Si trobaven bona pedra podien eixamplar el replà.

 

 De vegades podien picar anys en un mateix lloc. Un "trencador" treia un màxim d'una dotzena de pedres cada dia. Els trencadors solien dormir en barraques, durant tota la setmana, en què els diumenges tornaven als seus pobles, per anar a missa. 

 

Una d'aquestes barraques, encara es pot reconèixer a pocs metres d’una pedrera.

*