EL PRIMER REFUGI A PORT SEGUR. L'any 1922

 

LA CONVERSIÓ DE MOLLET A PORT.

 

Del ple de dia 19 de desembre de l’any 1922, es desprèn  que ja hi havia un embarcador o Mollet, cosa que ja sabíem per la concessió que van fer al propietari de la possessió de Son Bauló, dia 8 de febrer de l'any 1909, per embarcar els troncs de pi, i els cantons de marès. Si bé el refugi per les barques  devia tenir poc lloc, segons va contar Antoni Aguiló a la revista Can Picafort, dient; Al principi just hi havia dues barques.

 

La perillositat per les barques  en dies de temporal, és ben coneguda, de fet hi ha un historial de vaixells que havien naufragat. Així que per resguardar-se dels temporals, feia falta ampliar més, excavant l’esplanada de mares, que de pas era una pedrera, aprofitable per la construcció. Un fet similar va tenir lloc, on ara és la plaça de toros de Muro.

 

Reparant les fotos antigues, es veu que la distància de la roca on rompien les ones, era considerable. Aquest espai que amortia les ones, amb l'ampliació, va perdre part de la funció. 

 

LA FOTOGRAFIA

La fotografia de Pere Mascaró Castelló, feta des del varador o rampa  per entrar les barques al primer Port Refugi, és anterior a l'ampliació del Mollet, que tingué lloc a partir de l'any 1949.

A l'esquerra la baixada  des de  davant Can Pau, Bahia Bar, es veu l'arena acaramullada amunt les roques. A la dreta l'escullera excavada amb el corresponent passadís, per pujar a les barques.

Al fons es veu la mar remoguda que contrasta amb la calma dins el port. 

Podem contar 6 barques i 2 pasteres a la rampa.

LES VIES DE COMUNICACIÓ, DEL FUTUR PORT REFUGI.

 

El camí que venia de Santa Margalida, passant per les barreres dels Barbatxos,  ja hi havia intervingut l’estat, perquè fos més transitable. En tot cas encara no era anomenada, carretera de Santa Margalida.

 

L'obra del camí, surt aprovat a la Gaseta de Madrid de l’any 1915, a una relació  que  amb el número 30, i està redactat així: De Santa Margalida a l’embarcador de Son Bauló, per Barbatxos, tindrà una subvenció per les obres de 9.660 pessetes. 

També sabem pel mateix BOE, que donaren una altra subvenció,  per arribar a un embarcador de Son Real, i ho diu així: Redactat amb el 32. De la carretera d’Arta a Inca, que va a l’embarcador de Son Real, per dins Son Real, una subvenció per les obres de 4.550 pessetes.

Interessant perquè ara tenim constància oficial,  de com treien els cantons de marès de la possessió, per embarcar via marítima, que actualment encara es poden veure les pedreres, i les famoses ginyes de carro, que pareixen d'una altra galàxia.

Detall de la Gaseta de Madrid de dia 7 de gener de l'any 1915 on parla del concurs per condicionar camis veïnals a les Balears.

 

El mateix secretari de l’ajuntament, que havia dat l'informació de la Colònia, al vicari Parera l'any 1915, ara a 1922, va redactar a l'acta del ple de l'ajuntament,  dient, que havia nascut una extensa i considerable Colònia, quan sabem que només hi havia una trentena de cases.  Però amb el nou Port Refugi, podria augmentar la població,  pel gran nombre de pescadors, que podrien venir a viure-hi.  Però sobretot, tindrien més seguretat per ells, i per  les seves embarcacions

 

Aquest embarcador, ja surt al mapa militar de l’any 1930, suposadament  redactat anys anteriors. En tot cas l’any 1922, ja s’havia sol·licitat convertir l’embarcador de Son Bauló  en Port Refugi. No sabem quan s'acabaren les obres, però sí, que es treia la pedra a mà, i a senalles, segons contaren el que ho visqueren.

 

Aquest any, oficialment no s’anomenava el lloc, com a Can Picafort, ni a l’ajuntament, ni a les escriptures notarials.

Detall  de la foto de l'any 1964 amb les 2 fases de l'ampliació del Mollet.
Anteriorment  a la construcció els dos Mollets eren una massa rocosa de Marès.

 

Aquest port refugi, fent un càlcul a ull,  només mesurava un màxim de 160 m², és a dir, corria una llargària de les primeres 4 cases, a partir del Clot de s’Aigua Dolça, i una amplària d’uns 40 m².  Així va aguantar fins a l’ampliació de l’any 1949, any en què el Mollet, va arribar  a l’altura del carrer Llorenç Vanrell, nom del capellà, que el va impulsar.

*

*

Una rampa o varador, a la sortida a la mar del Port.

*

Vista aèria de l'any 1964

*

EL PLE DE L'AJUNTAMENT

Seguidament manifesta la presidència, i cridá l'atenció de l'ajuntament, amb  la necessitat de construir un Port de refugi, per a embarcacions petites a l'embarcador de Son Bauló.

Fonamenta la presidencia la seva consideració, davant els continus i repetits naufragis, que se succeeixen a l'extensa Badia d'Alcúdia, que en el fons ocupa l'al·ludit embarcador, que a més a mes esta  unit amb el poble de Santa Margarida, amb un camí veïnal, subvencionat per l'Estat, on s'ha construït una extensa i considerable Colònia, que per la seva importància i desenvolupament, podria albergar nombroses famílies de pescadors, per la facilitat  d’exportació per l’interior de la Illa,  del contingut del peix fruit del seu treball.

Per les condicions actuals en què esta emplaçat el repetit embarcador, és inútil tot intent de desenvolupament del mateix, i de la Colònia annexa, per la contínua exposició de la vida dels pescadors, que no disposen en l'actualitat de lloc de refugi, en sorprendrer-los, com sovint succeeix, els temporals furiosos, que es desenvolupen en la citada badia.

En vista de les consideracions exposades, la presidència té l'honra de proposar a l'ajuntament, que es digne acordar, que se sol·liciti al govern de Sa Majestat, que previ els tràmits reglamentaris, i informes corresponents, es declari Port de refugi, l'embarcador de Son Bauló, i que a la possible brevetat, es procedeixi al seu estudi, formació de plànols, i construcció,  per els incalculables beneficis que reportaria, a les nombroses   famílies pobres de pescadors, i a l'increment que suposaria per a la respectiva Colònia, i al poble de Santa Margarita, i  als innumerables circumveïns.

 

Assabentat l'ajuntament de les manifestacions, i proposta del senyor alcalde, considerant molt atendibles les raons exposades, després de molt detinguda discussió, s'acorda per vot unànime, en un tot conforme amb la proposta al·ludida, i a aquest efecte s'autoritza al Senyor Alcalde, perquè en el seu nom de l'ajuntament, sol·liciti de l’excel·lentíssim senyor ministre de foment, sia declarat port refugi  per embarcacions petites, l’embarcador de Son Bauló d'aquest terme municipal.

Santa Margarida a 9 de desembre de 1922. Alcalde Juan March Estelrich. Regidors Miguel Alós Grimalt, Bernardo Fluxa Moll, Joan Fló Monjo, Joan Garau Ferragut i Joan Estelrich Alós