De ben petit, anava a nedar a Son Real, com moltes famílies de Santa Margalida. Ho fèiem una vegada acabats els dies de batre, ses meses d'estiu les deien. Allà deixàvem el carro a l'ombra d'un pi, i tots a l'aigua a rentar-nos, inclòs el mul.
Hi havia un lloc preferit per tirar-nos a la mar, justa
davant ses illes dels Porros, i és que hi havia una roca plana ben gran i
llisa, a diferència de les altres, que eren punti agudes, i feia mal
caminar descalços.
En arribar s’horabaixa, també aquesta, roca era un lloc
adequat per fer-hi un bon trempó, que aprofitant com un escaló, ens servia de
taula. Ja de gran hi anàvem d'excursió amb els al·lots i fèiem una cerimònia
semblant.
Ara sabem, que allà hi hagué l’embarcador de son Real, on carregaven un vaixell ple de soques dels pins, per traginar a l’altra banda de la Badia, per via marítima.
El que tampoc sabíem, és que allà vora, hi va embarrancar la
goleta, que traginava els troncs del pinar de Son Real.
Va ser dia 19 de maig de l’any 1919, vaja un dia amb tants
de denous. La feia navegar el Capità Planas, i tot va passar de manera
inesperada, per un fort temporal que la va encallar, quedant destrossada.
La punta enfront dels Illots dels Porros, encara conserva el
nom de Punta des Patró, tal com es pot veure als mapes, però desconec sí té res
a veure amb el succés.
També a la foto aèria de l’any 1956, es pot veure com era el
petit port o embarcador, el camí veïnal, que va des de la carretera d’Artá a
Inca passant per Son Real fins a l’embarcador. També veiem com l'Illa dels Porros només era
una.
L’any 1914 a la Gaseta, no anomèna encara com a carretera
d’Artá a Alcúdia, perquè no es va fer fins a l’any 1952.
A sa Punta des Patró, hi havia un santuari talaiòtic, que
romania tapat d’arena. Una vegada
excavat, un temporal el va fer desaparèixer. Tens informació d’aquest santuari,
al meu bloc, a l’entrada de la Necròpolis de Son Real.
https://roterslibro.blogspot.com/2022/08/necropolis-de-son-real-can-picafort.html
 |
| Dibuix d'una Goleta |
LES GINYES DE CARRO.
Les pedres que treien de les
pedreres, també anomenades Sillars, segons la mida, es deien
cantons, mitjans, o el prim que solia ser de 6 centímetres.
Per aquells anys com també a Son
Bauló, aquesta feina tingué molta d’activitat. Es transportaven amb carro
fins a l’embarcador, i han quedat els senyals de l’evidència, amb les
ginyes o roderes de carro, marcades per les rodes de ferro, que molien la
pedra, per culpa de la càrrega que transportaven.
El dubte que tinc és sí al final hi hagué dos embarcadors. Les fotos adjuntes, mostren la dificultat per transportar aquest material.
 |
| Foto: Bernardo Enriquez |
*
 |
| Detall del camí de les pedreres a l'embarcador |
El camí pel qual anàvem amb els carros, travessant la possessió, sabíem que era públic, pel fet que obríem les barreres i podíem arribar fins a la mar, però no enteníem molt bé el perquè.
*
 |
| Foto; Bernardo Enriquez |
*
*
La Guia de Can Picafort a la pagina 31 ho diu així:
*
LES FONTS
GACETA 25 09 1914
S. M. el Ebv (q. D. g.) ha tenido
á bien aprobar los expedientes de declaración de utilidad púbiica de los
caminos vecinales y puentes económicos siguientes; Carretera de Arta a Inca al
embarcadero de Son Real por Son Real.
Santa Margarita al embarcadero de Son Bauló por Barbachos.
 |
| 25091914 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada