Una de les primeres postals de Can Picafort, feta l'any 1960, recull un retrat del carrer Jaume I, que anys despres canviaria el nom, pel d'Isabel Garau. Aquest any es va inaugurar oficialment la Residencia. Segons un detall, que es pot veure a la fotografia, però que ha servit per datar la foto. Costa veure'l, però ho deixarem pels experts, en la recerca dels set errors.
EL CARRER
Si mirem pel mig, veiem una retxa al llarg, que sembla era un regueró, per recollir les aigües, no sé si just pluvials, perquè el clavegueram, va arribar anys més tard. Aquest carrer principal, encara no estava asfaltat.
La tira de cases de les portasses, tenien fet un trespol a la vorera, per no embrutar-se els peus, que tal vegada servien per fer sequer, pot ser, per secar les figues. Aquests espais són grans, i a mi em semblen desiguals. Les terrasses de les cases de la dreta, tampoc pareix respectin una norma comuna, i algunes ja estan cobertes, com es pot veure al fons, on era la casa, anomenada com del francès.
Escalons i pedres volanderes, envaeixen la part del carrer, per les voreres. En cap cas tenen trespol, abans de l'escalera, per pujar a les terrasses, ni tan sols la de l'hotel ni la del Bar.
Per les ombres, saben que es va fer la fotografia, la part del capvespre, ja que el sol estava, tirant cap a ponent. No es veu ni una persona pel mig, ni cap vehicle o carruatges. A una de les terrasses, sí que podem distingir, un grup de persones assegudes, a la següent una persona que dreta, les observa.
LES PORTASSES
Un detall d'aquests portals, quasi tots d'arc de mig punt, amb les portes corresponents, i façanes emblanquinades, ens fan la sensació que era on feien vida. Allà hi havia una xemeneia, i un forn a quasi totes. Basta mirar ses teulades, on es pot veure els fumerals.
La portassa servia, tant per guardar el carro, que era el mitjà de transport més corrent. La paisa per la bístia, amb el sostre per la palla. El menjar principal de les persones, era el pa i el companatge. Per coure els aliments era necessari fer foc. Fer pa un pic per setmana, era fonamental. Una vegada feta la pasta amb massa mare, aprofitaven per fer coques dolces, saldades i el pa. Escalfar al forn de llenya, era necessari un matí sencer.
LES CASES.
La primera la dreta, començant pel fons, és ca madò Àgueda dels Camions, d'allà sortien les camiones, per anar fins a Palma. Despres ve can Carrió de Muro, on actualment hi hagué sa pizzeria és Mollet, seguit d'una senyora de Muro que tenia una apotecaria a Palma al carrer Sant Miquel. Veïnat venia can Cap d'ou.
La casa que havia estat d'en Rafel Perelló, ara era d'en Pau Mandilego, una vegada casat amb la seva filla, Margalida Perelló Moragues, avui la coneixem com a Can Pau o Bahia Bar.
La casa que el metge Pelo, que havia comprat als descendents, de MIQUEL SOCIAS CAIMARI. Seguint ve ca na Pedrona de sa Pobla, de ses jaquetes de pell, casada amb n'Antoni Quetglas. Seguidament ve la casa de la senyora Medina.
Can Llorenç Barceló que el seu fill Gabriel va escriure la Guia de Can Picafort. Despres la casa de can Trinquis, el murer que va anar a les Amèriques, i que no va mirar els doblers per fer la millor casa, i l'embarcador que estava, on ara és s'escullera del port. Despres ja ve cas Metge Corró de Sa Pobla.
Fora de la primera foto venia can Simó Corona, i Can Frontera.
Les cases de l'esquerra, començant pel davant, la primera era de ca madò Cantarellas de Muro. Despres ve l'hotel Mandilego. El solar buit que es veu era de Llorenç Pons, i d'en Toló Capo, Simuni, on any més tard i construïren l'hotel Flamenco.
Seguint despres del solar la casa era del senyor Toni Pujadas, que era l'administrador de Correus, i Batle de Santa Margalida. Aquesta casa la va vendre a Jaume Mandilego on en Joan va obrir el Restaurant Mandilego, i al soterrani hi havia el Tio Tom.
Veïnat el "Colmado" de madò Bel, més tard la ferreteria Mandilego de na Maria. La darrera era d'en Vicenç Mandilego, el pescador, que el seu fill va estudiar al seminari. El BAR MARISCO ocupava dos solars, el primer descobert, amb una parra, on feien ball i música en viu i que era l'admiració de tots els estiueja'ns, quan encara no hi havia aquest tipus de diversió, a Can Picafort.
Bona part d'aquesta informació, en la facilitada, na Catalina Pujadas, a qui estic molt agraït. Gracies.
De front veiem, la casa que era, de Pep Tarongí de Sineu. La terrassa coberta amb arcs, de cas francès. Al fons, l'Hotel Alomar, i un altre edifici.
HOTEL MANDILEGO
Per entendre una història, el primer que hem de fer, és situar-nos l'any 1960. Llegint l'escrit de VICENÇ MANDILEGO ROCA que era casat, amb Maria Buchens Sastre. Vicenç era mort l'any 1953, Isabel uns anys abans, l'any 1948.
La fonda havia passat, a la seva filla, Antònia Mandilego Buchens, casada amb Miquel Robles Tomillero, amb qui havia tingut dos fills, en Vicenç i na Maria. Can Robles ja era conegut pel "Colmado" que abans havien tingut.
A aquesta foto surt clarament, retolat a la part alta del lateral, com HOTEL MANDILEGO. A la fatxada no es distingeix el rètol, per poder-lo llegir. Durant aquests anys, la gent l'anomenava, com a Can Robles, que a més va agafar popularitat, per la bona cuina que se servia a l'hotel. Anys més tard, a veïnat, es va instal·lar la primera central de telèfons. Conten que hi havia tanta cola, que molts anaven fins a Alcúdia, per no haver d'esperar tant.
Conta na Catalina Pujadas, que per al portal, que es veu veïnat del solar buit, en Vicenç jove, de nin recorda, com pujava les gerres plenes d'aigua, a les habitacions de dalt, per rentar-se. A la foto es veuen cinc finestres, al pis de dalt, que juntament en les cinc, que estaven darrere, sumen les deu habitacions, que tenia la fonda convertida amb un Hotel.
Recordant la pel·lícula rodada l'any 1963, "La Mujer de Paja" que es va rodar, tres anys més tard d'aquesta foto, quan na Gina demana, davant al Bar Central. Hotel? El camioner podia haver triat, l'hotel Alomar o l'hotel Mandilego, i no anar fins a Cala Ratjada.
Bé, és broma.
Postal del carrer Jaume I, l'any 1960. |
EL CARRER JAUME I.
![]() |
Foto feta per Margarete Kreeb, als anys 60. |
Seguint la descripció anterior, aquí sí que veiem can Simó Corona, i can Frontera de Llubí. El carrer que separa, ara és Llorenç Vanrell . Del carrer cap aquí, ve can Solivelles i ses cases que ara són de can Gual. Es veu un tendal, que podria ser sa botiga de can Fava.
Aquesta foto veiem, que la retxa, és una vorada, molt separat de les entrades, i a més veiem dos cotxos, però no sé ell model.
FONDA MANDILEGO.
![]() |
Barra del bar de la Fonda Mandilego, anys 50 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada