CAN PICAFORT: ELS VIGILANTS DE CAN PICAFORT. En Barret i en Picafort.

LLORENÇ FUSTER QUINTANA. De mal nom Picafort.

El darrer vigilant de Can Picafort, per aquell temps Son Bauló, durant molts d'anys l'anomenaren Jeroni, fins que fa poc, es va descobrir que en realitat nomia Llorenç Fuster, igual nom que l'anterior vigilant que nomia Llorenç Dalmau de mal nom Barret. L'exhaustiva investigació la va dur a terme, Antoni Mas, i la va publicar al llibret, editat per l'Ajuntament de Santa Margalida, titulat Qui era en Picafort?

Llorenç Fuster va néixer l'any 1814, i durant anys, fou vigilant a Son Bauló, activitat que compartia amb la de pescador, caçador, i recol·lector dels fruits del bosc. Mori l'any 1899, a Santa Margalida al carrer Lluna, que era on vivia una vegada retirat.

Abans de començar a conèixer el personatge, convé relatar un parell d’apunts, per no confondre a les persones que estiguin interessades, en saber qui va donar el seu mal nom, a la Colònia de Son Bauló.

En primer lloc, fer una observació que en crida bastant l’atenció. Essent un poble tan jove, la parcel·lació per establir-hi una colònia, fou aprovada a 1.911. Com podem explicar, que no hi hagi papers o història escrita? A través d'articles dels residents, cronistes o historiadors, la gran majoria publicats a la Revista Can Picafort, que va començar les publicacions a partir de l'any 1880, sempre parlaren d'en Jeroni. Imagino que a l’Ajuntament, li devia caurà llunyà, aquesta part a vorera de la mar, que a més era una Colònia, dins una propietat privada, a la possessió de Son Bauló.

En segon lloc, voler donar el títol de fundador, a la persona que feia de vigilant de la costa, per encàrrec de l’Ajuntament, i sense massa compensació econòmica. A més que vivia en solitari, no té cap sentit ni un. Que el seu mal nom, sigui el nom que prengué la Colònia, no és cap mèrit del personatge.

El mateix va passar amb el vigilant, Llorenç Dalmau, de mal nom Barret. El seu mal nom va ser escrit, a tres indrets de la costa: Sa Platja d’en Barret, És Clot d'en Barret, i S'Escull d'en Barret, no vol dir que fos mèrit seu, sinó que la gent anomenava aquests indrets, allà on el Vigilat pescava o vivia. L'Arxiduc ja anomena La barraca d'en Barret.

En tercer lloc, els cronistes d’aquell temps, sempre han parlat d'en Jeroni Fuster, i no de Llorenç. Tal fet crea una confusió molt gran, a qui vulgui conèixer aquells primers temps de la Colònia. És de suposar que un cronista, anés errat amb el nom, per distingir-lo de l'altra vigilant, i l'altra gent seguissin la tendència, de dir-li Jeroni.

ACLARIREM FETS.

Per encàrrec de l’Ajuntament, l’historiador margalida Antoni Mas, va fer una recerca de les persones censades a Santa Margalida, que fessin aquestes feines arran de la mar. Va descobrir que la persona, que feia aquestes funcions de vigilant a la costa, nomia Llorenç, però sí que hi hagué un net seu, al qui li posaren el nom de Jeroni, però aquest només va viure un any.

Una pregunta que en faig, és la següent. Era costum posar el nom del padrí al net. Per què a aquest cas no fou així? A més puc assegurar per experiència pròpia, què jo mateix en tocava ser Jeroni, i la família va acordar canviar-lo perquè el trobaven un poc lleig. En el cas de qui parlem, per què es va fer el contrari?

Sigui com sigui, si no hi havia cap Jeroni censat, és clar que era Llorenç, el vigilant a qui sa refereixen, els cronistes d’aquell temps.

La mateixa revista de Can Picafort, va donar tanta transcendència a aquesta persona, que anomenaven com a Jeroni, i que suggeriren a l'ajuntament fer una escultura, per qui deien que era el fundador de Can Picafort. Avui en dia està feta i exposada al passeig. Ben al contrari, l’urbanitzador Lluís Josep Antoni Cardell, el jove propietari de la possessió, quasi ningú se’n recorda d’ell. Ben igual el metge Garau, que si, fou el primer estiuejant, i que va construir la casa amunt la barra d'en Picafort, també es troba amb la mateixa situació.

LLORENÇ FUSTER. Què saben d’ell?

LA FAMÍLIA FUSTER

Llorenç Fuster Quintana, de mal nom Picafort, era fill de Rafel Fuster de Sineu, casat amb Margalida Quintana Torres, de Santa Margalida segons documenta al llibret, Antoni Mas Qui era en Picafort.

Es va casar amb na Francina Aina Rosselló, eren de la vila els dos, tenien casa al carrer dels Negrins. Per cert, un carrer ple de fantasies, que contaven temps enrere, els abans passats. Avui es diu Carrer Lluna.

Va néixer dia 27 de maig de 1814, i mori al cap de 85 anys, dia 15/12/1899. Està documentat que a 1.860, tenia 46 anys. Tenia declarat, el domicili esmentat. Tenia 4 fills: Rafel, 18 anys. Francina, 12. Apol·lònia, 10. Cristòfol, 7. El seu fill Rafel es va cassar amb na Magdalena Moragues Alzamora, i tingueren un fill l'any 1887, que nomia Jeroni Fuster Moragues, però va morir l'any 1888, al cap d'un any.

El nom d'en Jeroni com a primer Picaforter, està recollit a un grapat d’escrits, que conten les seves habilitats o “fechories”. Jeroni era fill de Rafel Fuster. Llorenç també era fill de Rafel Fuster, però dues generacions enrere tal com podem veure a l’arbre familiar dels Fuster.

ARBRE DE LA FAMILIA

Document cedit per Antoni Mas, on s'anomena a Llorenç Fuster i Picafort.
Aquest document de 1856, corrobora a en PICAFORT.
Així que va ser la persona que va donar nom a la contrada.

Per a més informació pitja l'enllaç:

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/05/llorenc-fuster-quintana-de-mal-nom.html

***

LLORENÇ DALMAU. De mal nom Barret.

Què sabem d'ell?

De malnom “Barret”, en Llorenç Dalmau, que fins i tot alguns cronistes, el confongueren amb en Llorenç Fuster, La qual cosa és normal, perquè tots dos eren vigilants, en distintes èpoques. En Barret a primera meitat del segle XIX, mentre que en Picafort, a la segona meitat de segle XIX.

En Barret també fou és anomenat, a un parell d’indrets de la costa. L'Arxiduc durant el seu passeig amb el vaixell Nixe l'any 1885 l'anomena dient: Damunt un sortit de mares, es veu l'anomenada Caseta d'en Barret.

Llorenç Dalmau era de Santa Margalida, tenia encarregada la vigilància de la costa, i residia a una caseta, que l’Ajuntament havia fet, amb la finalitat de donar-li refugi. Una caseta semblant i per les mateixes finalitats, estava edificada al corral dels Mabres (Son Real), suposadament per una altra vigilant.

Aquestes vigilants, pareix que l’objectiu principal, era controlar que no arribés gent, en temps de la pesta groga, o altres pandèmies, però també feien altres activitats, no massa aclarides.

A la costa de Santa Margalida, també hi havia guardes secretes, de fet ja l'any 1770, va quedar constància escrita, que estaven uns estaven situats a Es Claperet, i una altra a sa Punta de les Roques. L'Arxiduc anomena tres bateries de costa: La bateria nova de s'Albufera. La bateria de Son Bauló i la de Morell. També anomena la casa del guaita anomenada És Corte, que està davant s'Illa dels Porros.

La caseta que va ocupar en Llorenç Dalmau, es va fer l'any 1821, però l'any 1902, ja hi ha constància a unes actes de l'Ajuntament, de què estava derruïda.

Del seu malnom ja hi ha constància escrita, l'any 1870, de l'anomenada Platja d’en Barret. A la mateixa acta de l'Ajuntament de Santa Margalida, ja parla d'arreglar el camí, que duia a la Platja d'en Barret. (1)

L'any 1892 el tinent Batle Joan March, fa una proposta al ple, per reconstruir la casseta d'en Barret, la qual cosa suposa o que en Llorenç ja era mort, o ja no exercia. Però l'any 1895, la caseta seguia per terra.

El seu mal nom, a més de la Platja d'en Barret, figurava al lloc anomenat És Clot d'en Barret, o Clot de s’Alga. També ja era anomenat s’Escull d'en Barret situat devers Ses Roques, a l'entrada del port. Avui en dia encara figura a Google Maps el nom d'Escull d'en Barret, però en dona la impressió que està mal situat.

On estava construïda la caseta?

Pareix que no es posen d’acord, els que han anat escrivint, el relat dels començaments de Can Picafort. Segons uns estava al límit en Son Bauló i Santa Eulalia, vindria a ser a prop d'on té la sortida ara el Port, segons altres hauria estat on hi ha la rampa d'entrada al port. Per l'Arxiduc crec que ho descriu bé.

Dos personatges amb el mateix nom, que en el temps, els seus malnoms, quedaren escrits, sense ells saber-ho. Llorenç Dalmau a uns indrets, i Llorenç Fuster al que anys més tard seria la Colònia de Can Picafort.

Finalment assenyalar, que d'amunt aquesta primera casseta, es va edificar la Fonda d'en Mandilego, ul solar que tenia 300 m². Així que podem dir, que la primera caseta fou la segona casa, del primer resident tot l'any, a més del primer restaurant, i el primer establiment hoteler.

Part del solar avui en dia, és on hi ha el Bahia Bar.

(1) L'any 1870 a un plenari de l’ajuntament, parlen adreçar el camí, que dur fins a la platja de can barret, diu així. "El camí que va de la barrera dels “Barbaxos” seguint per la divisió entre Santa Eulàlia i Son Bauló fins a la mar". (Ple de dia 06.11.1.870)

MAPES ACTUALS ON ANOMENEN EN BARRET.