Aquest estudi ens ha servit, per entendre i comprendre unes quantes incògnites, que a força de gratar documentació, ens han donat llum al naixement, del que després seria Can Picafort.
En primer lloc, una breu descripció dels propietaris de la possessió, al llarg dels anys, i en tot cas de la darrera família, que va ser la que va establir la Colònia. Ho va fer el fill de la propietària, Dolors Arias Garcia.
Lluís Josep Antoni Cardell Arias, atenint-se a les lleis en vigor, va sol·licitar un permís, per urbanitzar una franja, en la qual, no descriu el nom de l'assentament, donat per suposat, que seria el de la possessió de Son Bauló.
Aquest fenomen, veurem que es dona a altres colònies, establertes a finals del segle XIX. El nom inicial de Porto Cristo, era La Mare de Déu del Carme. La Colònia de Sant Jordi, al principi era anomenada, Port de Campos. Porto Colom, inicialment era la Colònia de Ca n'Alou.
Can Picafort, ja des del principi per mor del primer propietari, el metge Garau, va agafar el mal nom, del vigilant i pescador, que l'habitava. Donat que el metge, va construir la primera casa, amunt les runes, de la barraca on vivia el vigilant. Però oficialment va tardar anys, per ser acceptat, i utilitzat per les administracions i notaries.
Ens falta descobrir, el decret de la publicació de la concessió del permís, que s'hagué de publicar a la Gaceta de Madrid, actual BOE. Fent referència al que reflecteixen les escriptures, aquest va ser concedit, dia 2 de juny de l'any 1911.
El que si saben, es que la llei que estava en vigor, era la llei Besada, aprovada dia 13 de desembre de l'any 1907. Aquesta llei estava basada, en el reial decret de dia 24 de maig, com a projecte de llei, de colonització interior. Aquells anys, l'emigració més important era a l'Alger, que segons estadístiques, era d'uns 20.000 obrers, i la llei pretenia, donar feina dins el mateix país, evitant així, l'emigració a altres països.
Qui ens dona la normativa de la urbanització, és l'escriptura del notari Pineda, que descriu les normes internes, descriu l'entorn, i les de l'assentament, en tota classe de detalls. Estableix les dimensions dels solars, i de les terrasses, a més les normes interiors, per moure's dins la possessió, fent especial menció, a la caça o l'extracció del marès.
La part més curiosa, és la tipologia de les construccions. Fins ara pensàvem, que tenien forma de casa de pescador, per com semblaven de senzilles. Però el que podem observar, és que els primers propietaris, sent les persones més benestants de la comarca, adoptaran la directiva de les cases barates, publicada l'any 1911. Aquesta normativa basada en una llei francesa, les feia més saludables, i era de fàcil adaptació, amb l'objectiu final, que era l'estiueig.
Més ventilació, més fresques i molt còmodes, en canvi, poc adaptades a l'hivern. És més la colònia no tingué en compte l'orientació cap al sud-est, tot al contrari la façana principal orientada al Nord.
S'adjunten els enllaços, per les persones que vulguin profunditzar, o fer estudis més amplis, o si s'animen col·laborar amb aquesta investigació.
 |
| Carrer Cervantes. |
***
LA POSSESSIÓ DE SON BAULÓ
Propietaris.
Aquestes terres que foren del Comte Empúries, amb el pas dels anys tingueren distitns propietaris. Durant uns anys, aquesta possessió fou coneguda com, És Rafal d’en Pastor, en referència al seu propietari que nomia Pastor. El de Rafal és anomenat com un tos de terra, amb casa de camp.
Però el nom actual, li ve d’un propietari que nomia Joan Bauló, encara que ho va ser per poc temps, el nom va quedar. També tenia terres entre Sineu i Lloret, totes aquestes terres, les diuen Son Bauló, i avui encara duen el seu nom.
Al segle XIX la propietària de la possessió, era de la senyora Carmèn Vanrell Segui, que al testament de 12 de març de 1889, que segons l'escriptura, feta a la notaria de Pedro Llompart, la va deixar a:
Una quarta part a Lluís Cardell Arias, segons l'escriptura del notari Josep Alcover, de dia 25 de novembre de 1899. Ho escrigué així: Una quarta part, a Lluís José Antonio Cardell
Arias, que era el seu germà, i l'altra meitat, a Dolors Arias Garcia, Així consta al testament del notari Pedro Llompart, de dia 12 de març de 1889.
A 1912 el fill Lluís ja era mort, i el seu germà, Lluís José Antonio Cardell Arias, tenia
poders de la seva mare per comprar i vendre. A aquell any Lluís Josep tenia 27 anys.
La possessió tenia 671 quarterades i 2 quartons, i estava valorada per 2.457,23 pessetes
Als amarillaments, constava per valor de 9.837,32 reals.
LA URBANITZACIÓ.
Amb la finalitat d'establir una Colònia, a la Possessió de Son Bauló, es va aprovar el plànol d'en Lluís Cardell, que era el propietari i promotor de la possessió, més una franja de la de Santa Eulàlia, que també tenia en propietat.
El plànol que havia presentat a la direcció d'obres públiques, va ser autoritzat, pel governador civil de les Balears, que en aquell moment, era Agustí de la Serna. Això va tenir lloc dia 2 de juny de l'any 1911.
LLEI DE COLÒNIES VIGENT
Per evitar la immigració, consolidar la població, l'administració va anar implementant unes normes, que es va anar modificant, perquè la gent tingues interès a quedar-se. Això es va traduir amb unes lleis, que no acabaven, de complir l'objectiu desitjat. Així una llei de 21 de novembre de l'any 1855, es va modificar amb una altra, de dia 3 de juny de l'any 1868.
Entre d'altres es crearen Colònies arran de la mar, i això que les lleis parlaven de Colònies agrícoles. A Mallorca podem recordar la Colònia de Sant Pere depenent d'Artà. Porto Cristo, Sant Jordi, Porto Colom entre d'altres.
A la Colònia de Sant Pere, els germans Andreu i Mateu Homar, que eren d'Alaró, compraren 3600 quarterades, que anaven des de Farrutx, Betlem, s'Alqueria Vella, és Barrancar i es Calo. Aprofitant la llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals, de l'any 1868, l'any 1880, fundaren la Colònia de Sant Pere d'Arta. El plànol el va aixecar Antoni Bisquerra, que era agrimensor, i li va donar una estructura quadrangular. S'hi establiren 108 famílies pageses de distints llocs de Mallorca.
 |
| Colónia Sant Pere. |
A Porto Cristo, es va establir una Colònia anomenada, "La Mara de Déu del Carme". Ho va fer el marques de Reguer, que era el gran propietari d'aquell indret. L'any 1873, El marques Jordi de Sant Simon, també emparant-se a la llei de l'any 1868, aprofitant els beneficis fiscals, que oferia la dita llei. Fou l'any 1888, que es va fundar, per tal de potenciar l'agricultura, la pesca i el comerç marítim, encara que a principis del segle XX, l'activitat principal va ser l'estiuegi.
A la Colònia de Sant Jordi, El Marques del Palmer, Jordi Descallar, que també s'acolli a la llei de l'any 1868. L'any 1879 amb el nom de Port de Campos, es va consolidar la colònia agrícola, amb un petit poblat de pescadors, donant-li el nom actual.
A Porto Colom, Joan Alou també s'acolli a la dita llei de l'any 1868, per fundar una Colònia a Can Alou. Anys més tard, l'any 1877, la va ampliar al Pla de la Sínia. L'any 1880, també va urbanitzar Duana. L'any 1881 tenia 54 colons i 64 edificacions.
Tal com descriu Tomeu Pastor, amb aquesta llei també es crearen Colònies, a altres indrets. L'any 1874 Ses comunes velles de Campos, l'any 1876 Gata Moix a s'Albufera, coneguda com a Poble Nou, dins el terme d'Alcúdia. Aquest mateix any, Son Mendivil i Poble Nou, a Llucmajor. L'any 1879, la Colònia dels Fusterets a Sa Pobla. Fins i tot l'any 1891, es va crear una Colònia a Cabrera, anomenada Villa Cristina.
***
COLÒNIA A SON BAULÓ. Santa Margalida.
Però aquesta llei va quedar amb desús, i el govern del mallorquí, d'Antoni Maura dia 13 de desembre de l'any 1907, va aprovar una nova llei, coneguda com la llei Besada, nom que rebé per l'impulsor, que era el ministre de foment, August González Besada, que intentava millorar, la llei anterior de 1968.
Aquesta llei és la que estava en vigor, dia 2 de juny de l'any 1911, quan es va concedir el permís per establir la Colònia a Son Bauló, despres de publicar els reglaments, que desenvolupaven la llei. A l'apartat H, d'aquesta llei, feia referència als béns de propietat privada, que d'acord amb els seus propietaris, puguin dedicar-se a la formació d'una Colònia. De qualsevol forma, es detallaren als successius articles.
Però ens fa falta localitzar la Gaceta (BOE) on es va publicar el permís que hauria de ser entre el 2 de juny, fins a dia 12 de setembre, en què es va vendre, el primer solar segons el notari Pineda.
%20-%20copia%20MILLORAT%20DETALL.jpg) |
| Mapa militar 1934 |
***
DETALL DE L'ESCRIPTURA DEL NOTARI PINEDA.
CAN PICAFORT va néixer com una COLÒNIA
Detall de l'escriptura del notari Pineda on consten les normes per establir la Colònia de dia 16 juny de l'any 1912.
Diu així:
En Lluís José Antonio Cardell manifesta que el seu
“apoderant”, i ell mateix, es proposa la formalització d'una colònia, al predi de
Son Bauló, i “l'enajenació” dels solars, i per tant la present venda, es fa
d'acord amb les condicions que consten, a l'escriptura autoritzada per
l’infrascrit, el dotze de setembre de mil nou-cents onze, de venda del solar
número trenta-set. a favor de D Guillem Santandreu Amengual, les quals condicions consten a l'escriptura de referència, que porta el
número cent seixanta-u, del meu protocol de l'any esmentat amb el text
següent:
1a. La situació dels solars s'ajustarà en la mesura del
possible, al plànol de la Colònia aixecat a aquest efecte.
2a. La mida superficial de cada solar és de deu metres de
façana, per vint metres de fons, poc més o menys.
3a. El comprador de cada solar, tindrà dret a construir una
terrassa a la part de la façana que dona a la mar, la qual no podrà tenir més amplada que la del solar, ni podrà
avançar més de cinc metres d'aquell, però de cap manera podrà destinar
aquesta superfície a una altra cosa que no sigui terrassa.
4a. Per anar a la Colònia, s'haurà d'utilitzar el camí que des de Santa Margalida, condueix directament a la mar, travessant Son Bauló, i acaba molt a prop del punt anomenat vulgarment És Caló.
 |
| Antiga carretera Santa Margalida. |
***
LLEI DE CASES BARATES DE L’ANY 1911
Dia 12 de juny de l’any 1911, es va aprovar aquesta llei, inspirada amb la legislació francesa d'habitatge social. Era durant trienni del mandat Liberal, de Josep Canalejas, per la qual cosa, la intenció era fe cases més saludables per la població, a més la llei, anava acompanyada d’ajudes econòmiques, per tal que fos afectiva. En principi anava dedicat, a habitatges per la classe treballadora.
A Mallorca tingueren bastant d’èxit, els habitatges unifamiliars adossats, i de planta baixa, acompanyats de pati i jardí, a la part posterior. Entre l’any 1911, i l’any 1924, es construïren 1.290 cases.
Del total de les construïdes a les Balears, el 80% foren de planta baixa, i totes complien la normativa, en el referent a la ventilació de les habitacions, amb grans finestres, que era un dels requisits legals. També eren requisits, posar excusat o retretes, lavabos, i fins i tot armaris de paret.
Cada poblat utilitzava els materials, que tenien a l’abast, i més a prop com per exemple el marès.
Can Picafort no sé si realment es va adherir a aquesta llei, però sí que és evident, que agafaren tots elements significatius, incorporant les portasses per les cavalleries, els forns de llenya per pastar, o les cuines econòmiques per cuinar.
A més era un model, que estava en boca de tots els picapedrers, i tenia les comoditats, que moltes de cases dels pobles, encara no tenien, donat que es conservaven les tradicionals i rurals, dels avantpassats. Basta pegar una ullada a les fotografies dels primers anys, per entendre que havien utilitzat tots elements arquitectònics de la llei.
 |
| Evolució de les cases. |
***
 |
| Dibuix portassa i forn Can Picafort 1912 |
***
 |
| Façana abaix a la dreta, es pot veure la primera casa de Can Picafort. |
***
 |
| Carrer Isaac Peral. |
***
 |
| Can Moreno Ric i veinats. |
***
LES FONTS:
LLEI DE COLONITZACIO INTERIOR.
13 desembre de l’any 1907
https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/fondo/pdf/90864_all.pdf
GAZETA 14 desembre de l’any 907
https://www.boe.es/gazeta/dias/1907/12/14/pdfs/GMD-1907-348.pdf
ESTUDI DE LA LLEI DE L’ANY 1907.
https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/fondo/pdf/17350_17.pdf
LLEI DE COLÒNIES DE 1907
https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/fondo/pdf/17350_13.pdf
***
ESCRIPTURA DEL NOTARI PINEDA
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html
***
LA FACTURA DE LA FONDA MANDILEGO.
A la Factura de Vicenç Mandilego de 26 de març de 1916 defineix així el lloc; Colònia CAN PICAFORT, Predio Son Bauló.
***
DICCIONARI BALEAR VALENCIÀ CATALÀ
COLÒNIA
https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=col%F2nia
***
LES COLÒNIES AGRÍCOLES A MALLORCA SEGLE XIX
Introducció
Una llei de 2 1 de novembre de 1855 i una altra de 3 de juny de 1868, donaren lloc entre 1874 i 1891 a la creació de nou colònies agrícoles de les quals en romanen quatre en l'actualitat, essent importants nuclis de població turística (Sa Colònia de Sant Pere d'Arta, sa Colònia de Sant Jordi de Campos -si bé dins el terme de Ses Salines-, Porto Colom a Felanitx i Porto Cristo a Manacor). Les colònies agrícoles apareixen en la segona meitat del segle XIX en què el fort creixement poblacional de l’illa donava lloc a una emigració obligada cap a l'exterior i a una roturades de noves terres que se sembraran de cultius més comercialitza-les (vinya i ametllerar) associats amb el cereal (blat, ordi, civada, llegums ... De molt baixos rendiments). Cal tenir en compte que un gran percentatge de noves terres roturades o destinades al conreu estaven situades a la perifèria de l'Illa, arran de mar, on també se situen les noves. Colònies (Llucmajor, Ses Salines -fins a 1925 depenent de Santanyí-, Felanitx, Manacor, Arta, sa Pobla, Alcúdia i Cabrera), i a una distància bastant considerable del nucli o nuclis de població.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/bartomeu-pastor-sureda.html
***
SIMILITUD AMB LA COLÒNIES
COLONIA SANT PERE.
La formació del poble
A mitjan segle xix els germans Mateu i Andreu Homar,
d'Alaró, es feren amb la propietat de les 3.600 quarterades[2] de la Devesa de
Ferrutx, Betlem de Marina, s'Alqueria Vella, es Barracar i es Caló. Els germans
Homar aprofitaren la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals de 3 de
juny de 1868[a] i fundaren, ja el 1880, la colònia agrícola de Sant Pere
d'Artà. El plànol el va aixecar l'agrimensor Antoni Bisquerra i conferia a la
futura població una estructura quadrangular. En el centre se situava la plaça,
amb espai per l'abeurador i rentador públic, i al voltant s'hi ubicaven els
edificis civils i religiosos. S'hi establiren 108 famílies provinents de
diversos llocs de Mallorca, ocupant un espai urbà de 3.600 m². Les mateixes
famílies pageses s'encarregaren de construir un modest oratori dedicat a Sant
Pere, beneït el 1882.
El progrés de la colònia agrícola
En els anys 1881 i 1883, i durant els anys noranta,
nombroses persones van sol·licitar l'alta com residents, atrets pels beneficis
fiscals que suposava l'estatus de colon agrari. Algunes procedien d'Artà mateix
i altres de Felanitx, de Llubí, de Sant Llorenç, de Capdepera, de Santanyí, de
Lloseta i de Manacor. El 1883 ja constava com colonitzada una superfície de 270
hectàrees, amb 53 cases construïdes i 66 famílies empadronades, de les quals 41
vivien permanentment a la Colònia. A partir d'aleshores el creixement va
disminuir molt fins a finals dels anys 60, amb el boom turístic. El 1950 es
contaven 68 edificacions agrupades i 28 disseminades. El 1960 hi havia 75
edificacions agrupades i 41 disseminades.
Consolidació de la Colònia
El 1923 s'hi va fundar el convent de les monges de Sant
Vicent de Paül i el 1927 l'oratori fou declarat vicaria in capite i el seu
primer vicari va ser Bartomeu Borràs, que va fer construir el cementeri. L'any
1951 es va beneir la nova església i el 1962 es va construir el campanar. El
1952 es va construir el primer varador, "sa Bassa d'en Fesol", i el
1968 es va obrir el Club Nàutic. La població que el 1940 era de 248 habitants,
passà a 172 el 1970, a causa de la crisi de l'economia agrària tradicional, per
a tornar a remuntar en els anys 1980 i 1990.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_de_Sant_Pere
***
PORTO CRISTO
La construcció del port anà lligada amb les intencions del
marquès del Reguer, propietari de grans possessions a la zona. El 1873, el
marquès Jordi de San Simón projectà la fundació d'una colònia agrícola
emparant-se en la Llei de Colònies Agràries de 1868 per gaudir dels beneficis
fiscals que concedia, però la colònia no s'establí oficialment fins a 1888.[b]
La colònia fou anomenada Colònia del Carme, perquè s'acollí al patronatge de la
Mare de Déu del Carme, protectora dels mariners, i pretenia potenciar tres
activitats: l'agricultura, tal com preveia la llei; la pesca i el comerç
marítim, tal com escau a una població costanera; i l'estiueig.[2] Aquesta
darrera activitat fou molt important, atès que a començament del segle xx la
major part dels manacorins empadronats al port eren de classe benestant, que
eren els que es podien permetre una segona residència.[6]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portocristo
COLONIA DE SANT JORDI
L'actual nucli de població originàriament era un petit
poblat de pescadors que rebia el nom de Port de Campos. A partir de 1879, la
població es consolidà amb l'establiment d'una colònia agrícola promoguda pel
Marquès del Palmer, Jordi Descatlar, que s'acollí a la Llei de Colònies
Agrícoles i Poblacions Rurals de 1868,[a] moment en què rebé el nom actual. Ja
entrat al segle xx, s'hi construí un convent de Franciscans (1926)[1] i dos
anys més tard es construí una capella per al culte religiós, enderrocada i substituïda
per una església parroquial l'any 1968. Durant les primeres dècades del segle
XX el nucli restà limitat al voltant de la platja del port i cala Galiota,
indret on s'hi construí el primer hotel del nucli (l'hostal Playa).[2]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_de_Sant_Jordi
***
PORTO COLOM
de manera paral·lela a l'activitat comercial, també començà
a aparèixer població estable al port. Així, el 1877 Joan Alou s'acollí a la
Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals de 3 de juny de 1868[a] per
fundar una colònia agrícola a la zona de Can Alou (i poc més tard també a
l'adjacent Pla de la Sínia) que constituí el nucli originari de Portocolom,
l'actual barri de la Capella. El 1881 tenia 54 colons i 64 edificacions.
Paral·lelament, el 1880 s'urbanitzà la zona de la Duana, devora el moll, principalment
amb edificis industrials i comercials.[6]
https://ca.wikipedia.org/wiki/Portocolom
Entre el 1908 i el 1909 s’inicià el primer procés
urbanitzador de Can Picafort, per mitjà de la figura de Bartomeu Cardell,
propietari de Son Bauló, que consistí en la parcel·lació de trasts de la vorera
de mar. A partir d’aquest moment, el nucli va adquirir el caràcter de colònia
d’estiueig per a les famílies benestants de Santa Margalida, Muro, sa Pobla i
Inca. Fins als anys 30, totes les construccions se situaven als terrenys de Son
Bauló.
Pàgina 26
***
COLÒNIA. La llei per establir Colònies Agrícoles de 1868
Gaceta de Madrid 9 juny 1868. Llei de 3 de juny de 1863, coneguda
com a llei de Colònies Agrícoles
https://www.boe.es/gazeta/dias/1868/06/09/pdfs/GMD-1868-161.pdf
***
SEVERO CATALINA DEL AMO
https://ca.wikipedia.org/wiki/Severo_Catalina_del_Amo
***
REVOLUCIÓ 1868
https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_de_1868
***
LLEI DE COLÒNIES DE 1907
https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/fondo/pdf/17350_13.pdf
***
LES CASES BARATES A PALMA
LLEI 2 JUNY 1911
Pagina 214
***
LLEI DE CASES BARATES, EL SOMNI EFÍMER DE 1911 A MALLORCA
CASES BARATES
https://es.wikipedia.org/wiki/Casas_baratas
LES CASES BARATES DE PALMA (1911-1939)
Pagina 218
BOE GACETA DE 13.06.1911.
https://www.boe.es/gazeta/dias/1911/06/13/pdfs/GMD-1911-164.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada