NOTICIES PER ORDRE CRONOLOGIC FINS L'ANY 1921

 Per entendre una evolució històrica, no queda més remei, que anar datant els fets  per ordre cronològic.  Són uns apunts per tenir a mà, a l'hora d'anar col·locant els esdeveniments, i tenir consciència del moment en què ens trobem. És una feina poc entretinguda, i no massa apte per la lectura, però imprescindible, per situar-nos a la pantalla adequada.

Tampoc és un  escrit tancat, donat que amb el temps, anirem descobrint nous fets, i les col·locarem  segons la data en què succeïren.  Diríem que aquest escrit, el començarem a partir del segle XVIII, fins a l'any 1921.

Vindrà a ser la història antiga, deixant de banda la prehistòria,  per un altre apartat que també és molt interessant. A partir de l'any 1921, és quan existeix el primer cens de cases, registrat a l'ajuntament de Santa Margalida, i podríem dir que la Colònia, comença a funcionar amb legalitat municipal. 

El desenvolupament turístic,  tret de la fonda Mandilego, el podem situar l'any 1933, en què es construeix el primer hotel. Una casta de xalet un poc gran, a primera línia de mar, situat a la platja, aquest és l'Hotel Alomar. Aquest apartat quedarà  a una cronologia a part. 

Abans de l'any 1921, tenim documents  que ens parlen de fets, com són els relats dels viatgers, que travessaren Son Bauló, Els apressaments de contraban, el relat de l'arxiduc, o les cròniques a la revista  sa Marjal. A partir de l'any 1911, ja tenim escriptures notarials, informacions periodístiques, com és el primer programa de festes, o l'acta de la benedicció de l'oratori,  l'any 1918.

A les actes municipals, la veritat, que tret de fets molt puntuals, hi ha poques informacions. Algunes són  per exemple, la caseta d'en Barret, o el condicionament de la carretera de Santa Margalida, entre d'altres.

De totes maneres, com és un escrit obert, ja anirem afegint, a mesura que anem descobrint.

La primera casa de Ca'n Picafort.  La casa del Metge Garau.
L'actual Convent.

PER ORDRE CRONOLÒGIC

SEGLE XVIII

 

1715 

 Bateria Son Bauló per fer guàrdies o vigilància. (2)

Hi feien torns de vigilància a Son Bauló i al quarter de son real amunt s’illa de Porros

1790

 Naufragi d’un vaixell capitanejat per un croat a la platja de Santa Margalida Muro.  (2)

1796 

2 guàrdies secretes. 1  a son Bauló i 1 al corral dels mabres, són serra (2)

SEGLE XVIII

 

1814 

Boda: Rafel Fuster LLabres i Margalida Quintana Torres

          27.05.1814 neix Llorenç Fuster a Santa Margalida (A Mas pàg. 17)

 

1821 

Construcció barraca d'en Barret (Segons 5)

Febre groga (vigilant Llorenç Dalmau, Barret de mal nom) (2 pàg. 8)

Una era d’en Llorenç Dalmau –«Barret»– i fou construïda l’any 1821 dins els terrenys de la possessió de Son Bauló, com a lloc de vigilància en temps d’epidèmies. El malnom «Barret» persistí en la toponímia. Així, amb la denominació de platja de Can Barret es designava la costa situada en els límits de Santa Eulàlia i Son Bauló. (2)   Ple (05.07.1.902)

 

1829 

Construcció barraca d'en Barret (5)

 

1845

 Joan Cortada escriu: Viatge a l'illa de Mallorca a l’estiu de 1.845  i visita can Picafort

Descriu el lloc com a solitari i que ja hi havia perdius i conills (Mas pàg. 5)

Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845 Per Joan Cortada i Sala  

PERDUTS DE SON SERRA A ALCÚDIA pàg. 88 a 91

https://books.google.es/books?id=4ewK2G4Tr8wC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

1851

 Naufragi d'un bergantí francès al torrent de son Bauló (mas pàg. 6)

1.855

 Neix Joan Antonio Garau Tous Metge de Santa Margalida.

La casa del mariner anomenat Barret fou la primera casa (1)

 

1857. -

27.07.1.857 Denuncia a en Picafort per pesca il·legal, tenia 43 anys. La va fer un carabiner Manacor   del regne de Mallorca companyia única   sec. 3a i demana opinió al Batle de Santa Margalida.

Entre altres coses diu així; . . . Un veí de la vila anomenat Picafort s’entrenen tant de dia com de nit a la pesca. Seguen així que m’han informat que no és matriculat i he aconseguit de la bondat que li concedissin una clau d’una de les casetes que hi ha a aquesta platja de santa Margalida que són del Govern...

(En dona a pensar que d’alguna manera feia feines per l’Ajuntament de Santa Margalida, més endavant sabem que tenia permís d’armes, a més queda clar que hi havia més d’una caseta).

Llorenç Fuster “patró” tenia 4 fills

 

1858 

Padró municipal: Llorenç Fuster pescador i jornaler, i també tenia llicència d’armes, menejava una escopeta. (Mas pàg. 15)

 

1860 

Neix Josep Tous Garau germà més petit del metge Joan Tous

 

1.865 

La barraca que no casa del Patró “Pica-fort” segona edificació. Aquesta  barraca “cova” feta dins una pedrera hi habitaren molts d’anys els solitaris carabiners (1)

 

1867 

Hermann Alexander Pagenstecher, escriu: L’Illa de Mallorca, ve a dir de can Picafort:

Davall dels “copudos” pins no molt espessos. . . S'amuntonen els més espessos “matorrals” de llentiscle que fins llavors havíem vist a l’Illa, algunes de ses mates que són perfectament rodones, que pareix hagin   estat a un parc a l'intel·ligent cuidat d’un jardiner, arribaven a un diàmetre de quinzè peu i en suficient altura per cobrir un home muntat.

PERDUT PER DINS SON BAULÓ FINS A SON SERRA PÀG. 130 A136 https://books.google.es/books?id=NiO2J7_KxmQC&pg=PA121&dq=LA+ISLA+DE+MALLORCA++ALEXANDER+PAGENSTECHER+alcudia&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiJ7Y-c3qr5AhUJ0YUKHd_0DhoQ6AF6BAgKEAI#v=onepage&q=LA%20ISLA%20DE%20MALLORCA%20%20ALEXANDER%20PAGENSTECHER%20alcudia&f=false

... Profunda Soledat. . ... El mar estava solitari i sense una vela a més descriu el paisatge   (Mas pàg. 5)

 

1.868 

 03.06.1868  La llei per establir Colònies es posa en vigor.

L'origen de les colònies de Mallorca, com ara la colònia de Sant Jordi o la colònia de Sant Pere, s’ha de cercar a mitjan segle. XIX. Amb la promulgació de la Llei de colònies agrícoles durant el regnat d’Isabel II i. amb Severo Catalina com a ministre de Foment. La llei es posà en vigor dia 3 de juny de 1868 Segons Bartomeu Pastor Sureda

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/bartomeu-pastor-sureda.html

1.870

 Al ple de l’ajuntament parlen adreçar el camí que dur fins a la platja de can barret.

El camí va de la barrera dels “Barbaxos” seguint per sa divisió entre Santa Eulàlia i són Bauló fins a la mar. (06.11.1.870)

S'anomena; s’escull d'en Barret, i Clot d'en Barret.

A 1870 Joan Garau compra la finca on hi havia la barraca d'en Picafort (revista C P n. 20 de 1.984).

1.876 

 Joan Garau construeix la casa a Can Picafort (revista C P n. 20 de 1.984)

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/Can_Pica/fort_198/4_mes03_.dir/Can_Picafort_1984_mes03_n0020.pdf

1.879 

Segons els amari llaments Joan Garau tenia 11 finques en propietat de les que 8 eren de la seva esposa Isabel Maria Ribas Fluxa.

1.880 

Joan Garau construeix sa casa (segons Llorenç Vanrell)

1882

 Al ple de l’ajuntament parlen de donar sa clau de sa caseta d'en Barret per  tenir-la sempre a disposició de l'Ajuntament.(2)

1883

 Mor Jeroni Fuster segons Josep Mascaro Passarius  (2)

1885

 L’Arxiduc lluís Salvador visita Can Picafort a bord del Iot Nixe, i menciona la casseta d'en Barret d’amunt d'una sortida rocosa (Guia C P 24).

Segur que ell o el seu personal hagué de baixar a demanar.

Diligència  de dia 6.09.1985  que troben una partida de contraban.

Arxiu militar de 1.779

Neix Lluís Cardell, propietari Són Bauló

1888

 Captura d'un llaüt ple de tabac i contraban (mas 7) (vicari Rubí)

Mor Llorens Fuster-. (Arbre a Mas pàg.  16)

1.889

 Carmen Vanrell Segui fa testament davant el notari Pedro Llompart de Palma a favor de Maria Dolors Arias i el seu fill Lluís Cardell, Dia 12.03.1889

1.890 

Segons publica el diari del temps, al mes de desembre Joan Garau Tous és destinat com a metge de Santa Margalida

Construcció de la casa del metge Garau (1) segons Joan Parera a sa Marjal n. 79  de juliol 1915 pàg. 106.

1.891  

25.11.1.891 La meitat restant correspon a D Dolors Arias i el seu fill. A vint-i-cinc de novembre de mil vuit-cents noranta-nou, de la que pel que fa al mateix immoble es va prendre raó, en el mateix registre, i amb el marcat tom, al foli seixanta i nou, inscripció segona.

“”El senyor de son Mulet, va fer una altra casa menuda on ara habiten els carabiners (1).

1.892

 Naufragi goleta d’Alacant a les roquetes de santa Eulàlia

1893. 

La lapida per la mort de Joan Serra Serra (Verdal de sa Pobla) a santa Eulàlia Can Picafort

“En aquest lloch mori de mort natural estant cassant el dia 10 de janer de 1893 lo senyor Don Joan Serra y Serra (A) verdal natural de la vila de la Pobla.     A.E.I.P.R.A.”

1893 Captura de 350 kg de tabac al torrent de Son Bauló (mas pàg. 7)

Vista del torrent de Son Bauló

1895

 La caseta d'en Barret havia passat per ull, i el ple de l’Ajuntament va tornar a aprovar reconstruir-la per fer guàrdies. Proposta del primer tinent Batle Joan March. (17.08.1.985)

1897 

Captura altra cop de 350 kg de tabac a torrent de son Bauló

1r pic que es documenta en Picafort

1898

 Al ple de l’ajuntament parlen de reedificar la caseta del Barret,                que deien que era propietat de l’Ajuntament.  (mas pàg. 9)

També es parla de variar el trajecte del camí a Can Picafort que és molt tortuós i mal de conservar (mas pàg. 10) (03.12.1.898).

30.12.1998 Surt nomenat metge de santa Margalida Joan Garau Tous

1899  

15.12.1899  mor en “Picafort” tenia 85 anys   (2 pàg. 17)

Ajuntament torna a aprovar reconstrucció de la casseta en “Barret” per por d'epidèmies perquè no s’havien complert les decisions preses en plens d’anys anteriors.   (2 pàg. 10)

25.11.1899.  Herència de ½ indivisa   per herència del fill i germà Lluís Cardell Arias (sense testament) davant el notari de Palma José Alcover. Passa a ser de Lluís José i Dolors Arias. Anteriorment era de CARMEN VANRELL SEGUI

Així obtingueren el TOTAL DE LA PROPIETAT.

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html

 

 SEGLE XX

 

1.901 

 Les obres de la caseta d'en Barret encara no s’havien acabat i la propietat posa en dubta la titularitat. Anomenen un tribunal d’arbitratge. (15.12.1.901)

1.902

 El tribunal d’arbitratge sentència que la caseta era dels propietaris de Son Bauló, però que l’Ajuntament tenia servitud per fer guàrdies en cas d’epidèmies.(05.07.1.902)

1.903 

De mal nom Picafort, així queda reflectit a un cens electoral, Rafel Fuster Estelrich “Picafort” net de Llorenç Fuster. (2)

1.904

 Acaben les obres de la caseta d'en Barret, per fer guàrdies, i reclama al propietari de son Bauló que pagui la part corresponent (14.05.1904)

1.908

 Segons Josep Mascaro Passarius   aquest any s’incrementen les vendes i les construccions, entre és Clot de s'Aigua Dolça i és clot d'en Barret (2)

1.911 

 02.06.1911. Aprovació de la urbanització segons el notari Pineda.

"plano aprobado por la jefatura de obres publicas de la provincia , autorizado por el Gobierno Civil de la misma en dos de junio del año proximo pasado"

22 cases construïdes segons el Vicari Parera de sa Pobla.

1.912 

 Escriptura del notari Pineda per la compra de dos solars

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html

1.913

 12-08-1913 Publicació del primer progama de festes  de la Mare de Deu d'Agots

2 construccions, una com a caseta del Guarda i un altre com Caseta del metge Garau (anomena Cala Sueco)  són les que figuren al mapa militar d'Espanya del cos de l’Estat Major de l’Exèrcit. (segurament elaborat anys enrere)

1.915 

Neix en Jaume Mandilego “al caseriu de Can Piquefort”

31.05.1.915  “A campicafort mestre Vicenç Mandilego, fondista de la Colònia fa beneir el seu llaüt” (1)

El patró “Pica-fort” encara conserva  sa cova esfondrada del seu llaüt (1)

Recreació del llaüt esfondrat

Hi havia 22 cases (1)

Informació dada al vicari per al carabiner de can Picafort, Benet Varela i Guillem Santandreu, secretari de l’Ajuntament de Santa Margalida (1)

1.916 

 23.06.1916 Factura de la “FONDA. Hospedajes y habitaciones para veraneantes i turistas. Vicens Mandilego. Colònia C’AN PICAFORT, Predio Son Baulo”. Santa Margarita (Mallorca) a 26 de marzo de 1916.  En lletre petita crec que diu impremta Ordinas.

I segueix: Comandes cena 5, a 2,25  total 11 pessetes 0,25 cèntims. Cafès 3  total 0,80 cèntims. Licor total 1 pesseta 0,50 cèntims. Total de la factura 13 pessetes 0,55 cèntims. Ve seguit del “recibi” i la signatura de Vicenç Mandilego.

1.918 

 04.08.1918  Benedicció de l’Oratori:

A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margalida, a quatre d'agost de mil nou-cents divuit, l'infrascrit rector d'aquesta, D Francisco Mora i Lliteras, acompanyat del Reverend. Coadjutor, D Miquel Riutort, Prevere. En virtut de la delegació del Reverendíssim Sr. Bisbe d'aquesta Diòcesi, Dr. Rigobert Domènech i Valls, va procedir a la solemne benedicció de l'Oratori Públic, edificat en aquesta Colònia, per la Pietat i almoines dels estiuejants en aquell caseriu, secundades per l'actual propietari del referit predi D Lluís J Cardell. Qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori

08.08.1918.  PRIMERES FESTES DE CAN PICAFORT.

Escrit de Vicenç Mandilego al Sr. Batle de Santa Margalida.

“Senyor alcalde:

Senyor Vicenç Mandielgo, veí d'aquesta vila de Santa Margalida. La cèl·lula personal del qual acompanya aquesta Alcaldia, acudeix i amb el degut respecte exposa:

Que desitjant celebrar una festa, a les platges de Son Bauló el Diumenge 11 de l'actual, amb motiu de la inauguració de la Capella. Recentment construïda, acompanya el programa de les festes projectades, i en la seva vista, sol·licita de la seva autoritat, la corresponent autorització per celebrar els festejos al·ludits.

Gràcia que espera merèixer de la rectitud de vostè, la vida del qual guardi Déu molts anys

Santa Margalida, 8 d'agost del 1918” (2).

Les PRIMERES FESTES DE CAN PICAFORT foren diumenge dia 11 d’agost de 1918.

1.920  

al diari l’Almudaina parla d'una excursió. “Un preciós poblet anomenat Picafort que acaba de néixer” R. Rosselló pàg. 20

1.921 

Registre Oficial d’edificis i solars:   En total en surten 29.  (16 eren de Muro, 4 de Petra, 3 de Sa Pobla i 6 de Santa Margalida)

1.922 

Declaració del port com a refugi, sol·licitat per l’Ajuntament de Santa Margalida.

  BIBLIOGRAFÍA:

(1)   segons vicari Parera  revista sa Marjal núm. 79 de juliol de 1915.

(2) De l'estudi d'Antoni Mas.  Qui era en Picafort?

(3) Guia de Can Picafort

(4) Revista Can Picafort

(5) Inicis del turisme a Can Picafort. . . De Maria Antoni Cifre.

 https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/2044/TFG%20MARIA%20ANT%C3%92NIA%20CIFRE.pdf?sequence=1&isAllowed=y

ESGLESIA DE CAN PICAFORT DURANT 40 ANYS

 La Colònia de Son Bauló, fou aprovada  pel governador civil, Agustí de la Serna, dia 2 de juny de l'any 1911, segons els plànols de la urbanització.  Ho havia sol·licitat, el nou propietari de la possessió de Son Bauló,  Lluís Cardell. Dia 12 de setembre de 1911, segons el notari Pineda, havia venut un solar a, Guillem Santandreu Amengual,  casat amb na Maria Planas.

De tots els propietaris dels solars, no tots hi construïren casa per estiuejar.  Dia 4 d'agost de l'any 1918, hi havia unes 20 cases. Aquests propietaris, i algun resident, recolliren donatius,  per tal de fer-hi una església, i no haver d'anar a missa a Santa Margalida.  Un lloc màgic on es va rendir culte durant 40 anys.  

Aquesta església era petita d'uns 60 m². Segons la foto dels souvenirs Munar pareix que havien conservat part de l'estructura de mares de l'antic oratori. Aquest solar una vegada urbanitzat Son Bauló va ser propietat de la família Munar, de Ca s'Estrella, i li correspondran 360 m² de solar. De  l'any 1960 fins a l'any 1985, hi hagué el souvenir, bar i al final un bingo. Finalment, l'ajuntament  de Santa Margalida, el va comprar per fer-hi el Centre Cívic, més ben dit les oficines municipals de l'ajuntament de Can Picafort.

A la foto es veu perfectament, la campana, que havia regalat Gabriel Carrió de Muro, li la creu del campanar, tapat per la soca del pi. A la dreta, al fons de la capella, una petita construcció  que pareix dedicat a rectoria, i més enrera una construcció, que podria ser el forn que diuen que hi havia aquells primers anys.

A l'esquerra, els corrals de les cases que donen carrer,  vicari Ramis.  L'entrada és pel carrer Isaac Peral. De front, es veu com la capella, estava construïda d'amunt un munt d'arena, cosa que recorden molts de nins d'aquell temps.  Abans d'entrar hi havia  una petita terrassa, tancada amb una fila de mares. 

El més sorprenent,  és veure a la foto, la gent que està defora, perquè ja no cabien dins l'església. Segons havia dit el vicari el primer dia:  "mai veurem plena", no es va complir.

També cal destacar, que la foto està feta, des de la casa de la família Munar,  on els pins estaven  sense tancar per cap paret. A la vegada es veu l'antiga carretera de Santa Margalida, sense cap casta de trespol, i amb una mata de llentiscle, que encara no havia pogut créixer. 

Una foto per la memòria col·lectiva, per fer-nos una idea de com era aquell temps. Ja ho diuen, una imatge, val més que mil paraules.

La diferència amb les fotos posteriors, com la d'en Josep Mascaro Pasarius, feta  ja passat l'any 1952, on es veu una església més ruïnosa, i derruïda la part del campanar, i els adorns  de les cantonades. A partir de l'any 1944, s'utilitzava sovint la capella del Convent de ca ses Monges.

Primera església Can Picafort  inaugurada l'any 1918

BENEDICCIÓ DE LA CAPELLA  04.08.1918

 TRADUCCIÓ:

 A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margalida, quatre d'agost de mil nou-cents divuit, l'infrascrit rector d'aquesta, D Francisco Mora i Lliteras, acompanyat del Reverend. Coadjutor, D Miquel Riutort, Prevere. En virtut de la delegació del Reverendíssim Sr. Bisbe d'aquesta Diòcesi, Dr. Rigobert Domènech i Valls, va procedir a la solemne benedicció de l'Oratori Públic, edificat en aquesta Colònia, per la Pietat i almoines dels estiuejants en aquell caseriu, secundades per l'actual propietari del referit predi D Lluís J Cardell. Qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori.

 

Per voluntat unànime dels donants, que majoritàriament, com a testimonis signen la present acta, queda dedicat al misteri de l'Assumpció de la Mare de Déu Santíssima, a qui tindrà per titular i Advocada especial, i sota la protecció i defensa, dels quals es posa el referit Caseriu.

 

Actuaren de padrins, en la solemne benedicció, els nens Joan Amengual i Ribàs i Maria dels Dolors Cardell i Mir. Seguidament, es va procedir a la benedicció d'una campana, donatiu del Sr. D Gabriel Carrió, i per últimes dues figures de Sant Gaietà i Sant Andreu, de les quals van ser respectivament padrins: Gabriel Mas i Marimon i Catalina Barceló i Mas, i Miquel Segura i Catalina Pico, aquests dos últims quadres donatiu de la Sra. Maria Duran vídua d'Estelrich.

 

Havent apadrinat l'esmentat quadre del Crucifix, Cristòfol Ramis i Oliver, i Catalina Soler i Quetglas. I com a testimoni, i per a perpètua memòria de la Pietat i generositat de les famílies donants, i satisfacció d'aquestes, estenc la present acta, que signen els presents a aquesta acta, del qual certifico.

 

Signen entre altres: Miquel Riutort, Prevere. Lluís J Cardell, Gabriel Carrió, Antonio Oliver, Joan Calvo, Antonio Sales, Joan Barceló, Joan Piña, Joan Marimon, Joan Massanet Moragues, Llorenç Ordinas, Felicià Fuster Nicolau.

 

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html

***

Posant color  la foto.

**

Acta de la benedicció publicada per Xisco Bergas a la Revista Can Picafort. Agost 2018

***

Foto feta per Josep Mascaro Pasarius a partir de l'any 1952

***

Detall de l'esglesia.

PROPIETARIS DE CASES D'ESTIUEJANTS A CAN PICAFORT FINS A 1921

Fins a l’any 1921, no tenim constància, de cap cens de propietaris a l’Ajuntament de Santa Margalida, així que aquest, ens ha servit per fer-nos una idea, de qui eren els primers Picaforters.

Els primers propietaris venen detallats al llibre “Qui era en Picafort?” del senyor Antoni Mas i Fornes. Aquell any figuraven 29 propietaris, que eren: 6 de Santa Margalida, 3 de Sa Pobla, 4 de Petra, i 16 de Muro. Així que podríem dir que Can Picafort va ser de Muro per majoria absoluta duran un bon grapat d’anys.

De fet, els Murers, fins a l’any 1936 no construïren la primera caseta a Capellans, i va ser la Caseta del Garriguer.   El camí per arribar a la mar des de Muro, podríem dir que quasi del tot pla,   passant per davant les Cases de Son Sant Martí, va voltant l’albufera. L'antiga carretera d'Alcúdia a Artà, té a l'esquerra ses Salines i a mà dreta ens deixa arribar a Can Picafort.

Una bona informació de noms Picaforters, és l’acta de benedicció de la capella a 1.918, que va publicar El senyor Xisco Bergas i Pastor, gran coneixedor dels arxius parroquials de Santa Margalida.  Allà hi figuren els donants de les campanes i els quadres, els noms de molts dels assistents, que firmaren l’acta i que ja estiuejaven a la Colònia.

Altres noms figuren a la “Guia de Can Picafort i sus alrededores” publicada per El senyor Gabriel Barceló i Mas, l'any 1973, on parla de les primeres persones, que residiren a Can Picafort.   A les publicacions de la Revista Can Picafort, diverses persones,   tant a enquestes, com a articles, relaten els seus records dels primers anys, i descriuen   persones o fets.

Tota aquesta informació queda recollida a aquest escrit, i ens dona una bona fotografia, d’aquells primers estiuejants i també en servirà, per analitzar qui eren, que les va dur a triar aquest lloc tan encantador, o fins i tot si tenien afinitats entre ells.

Avui en dia, fa falta molta imaginació, per situar-se al lloc dels fets; un pinar immens, una mar molt imponent. Avui encara podem gaudir, de la sortida del Sol, i la lluna, que alguns escriptors de l’època ja descrigueren. Alguns petits espais on cultivar, dins un terreny tan improductiu (erm) com declarava el notari Pineda.  Descobrirem una història no escrita i tal vegada no imaginada, d’aquells primers herois, que s’establiren a un lloc tan solitari, hostil però amb uns boscos plens de vida i una mar tan rica, saludable i plena de vida.

Si en vols acompanyar amb aquesta aventura, no ho dubtis, segur que gaudirem molt

Foto; Arxiu Joan LLabres.  Carretera de l'Albufera.


*     *       *

INDEX:

PRIMERES PROPIETARIS  DE SOLARS PER ORDRE ALFABETIC.

PROPIETARIS DE CASES D'ESTIUEX A CAN PICAFORT.

ORDRE SEGONS LA GUIA CAN PICAFORT.

ASISTENTS A LA BENDICCIO CAPELLA C. P.

EXTRACTA DEL LLIBRE; QUI ERA EN PICAFORT?

BENDICIO DE LA CAPELLA  04.08.1918

       *       *      *

PRIMERS PROPIETARIS PER ORDRE ALFABETIC

NOM                      POBLACIÓ        SUP SOLAR   ALTRES INDICADORS

Aguilo, Josep                        Petra                 100

Bonnin, Josep                        Petra                160

Calvó, Joan                            Petra                100  Signa l’acta de la benedicció.

Campamar Carrió, Francesc   Muro             200

Cladera Brotat, Rafel             Muro              400 Rafel Palauet, se va cassar amb la criada

Estelrich Ribas, Pere J       S Margalida     200   Manescal casat  amb Maria Duran

Fuster Molinas, Felicià       S Margalida     180   ( avui Can Moncades)

Gamundi Fornari, Gabriel    Muro             100

Julià Ramis, Joan                   Muro             200

Marimon Serra, Joan        Muro                 160  Signa l’acta de la benedicció 

Miró Pomar, Pere              Muro                 230

Mulet, Isabel                       Muro                 200   de ca Ses Mulets

Muntaner Malonda, Bàrbara    S Marga   200

Oliver Bibiloni, Mateu, i germans S Margalida       200

Oliver Carrió, Antoni      Muro   240 Metge, Casat amb la Sra Rosa Sancho

                                                                  (casa Farmacèutica Petra)

Palau Muntaner, Gabriel       Muro         200

Pastor, Antoni                Sa Pobla              200   Cassat amb la Sra Mora, Can Riera

Picó, Jaume                    Muro                   100

Piña Pomar, Joan           Muro                   160  Signa l’acta de la benedicció

Ramis Miquel, Joan       Muro                   200

Ramis, Montserrat          Muro                   240

Ribas Fluxà, Isabel Maria   S Marga         400  Esposa metge Garau

Riutort Oliver. Miquel       S Marga           200  Signa l’acta de la benedicció 

Serra Palau, Jaume             Muro               120

Serra, Joan                           Sa Pobla          100 Can Corro

Socias Caimari, Joana         Sa Pobla          300  Germana Miquel Socias

Vicens (?) Llobera, Bernat     Petra             160

Postal de les primeres cases.

* * *

Ho podem veure en aqueix llistat de propietaris de cases de Can Picafort 1921 -en què ja apareixen 29 cases-, que hem elaborat a partir de dades de l’arxiu municipal.

 

PROPIETARIS DE CASES D'ESTIUEIG A CAN PICAFORT.

 

  N     PROPIETARI                          RESIDENCIA      SUPERFICIE (m²)

1      Ballester Vallespir, Antoni       Muro                             120

2        Barceló Comas, Llorenç        Muro                             200

3       Campamar Carrió, Francesc    Muro                           200

4        Cladera Brotat, Rafel             Muro                            400

5       Gamundi Fornari, Gabriel       Muro                          100

6        Julià Ramis, Joan                   Muro                             200

7         Marimon Serra, Joan             Muro                            160

8         Miró Pomar, Pere                  Muro                             230

9         Mulet, Isabel                          Muro                             200

10       Oliver Carrió, Antoni            Muro                             240

11       Palau Muntaner, Gabriel       Muro                            200

12       Picó, Jaume                           Muro                              100

13        Piña Pomar, Joan                  Muro                             160

14        Ramis Miquel, Joan             Muro                             200

15        Ramis, Montserrat                Muro                            240

16        Serra Palau, Jaume               Muro                           120

17        Aguiló, Josep                         Petra                            100

18         Bonnin, Josep                       Petra                            160

19         Calvó, Joan                            Petra                          100

20         Vicens (?) Llobera, Bernat     Petra                         160

21       Pastor, Antoni                          Sa Pobla                     200

22        Serra, Joan                               Sa Pobla                    100

23         Socias Caimari, Joana           Sa Pobla                     300

24         Estelrich Ribas, Pere J                    S Margalida     200

25        Fuster Molinas, Felicià                   S Margalida       180

26         Muntaner Malonda, Bàrbara       S Margalida       200

27        Oliver Bibiloni, Mateu, i germans S Margalida       200

28        Ribas Fluxà, Isabel Maria               S Margalida      400

29        Riutort Oliver. Miquel                    S Margalida       200

 

Font: Registre fiscal d'edificis i solars. Font: AMSM 1889 Tom 7 (1921). Fulls 1273-1302.

 

Aqueixes cases es localitzaven en els carrers Felicià Fuster, Isabel Garau, Marina i Isaac Peral. Ho podem veure en un mapa militar de 1930,39 que recull la planimetria elaborada anys enrere.

Ca es Frances.

* * *

ORDRE SEGONS LA GUIA CAN PICAFORT.

1   Garau   Tous Joan

2    Perello Rafael ( M Socias) (Bar Bahia)

3   Gamundi  Fornari Gabriel

4   Ballester Vallespir  Antonio

5   Pico Jose

6   Oliver Antonio

7   Carrio  Carrio Gabriel

8   Barcelo  Comas Llorenç

9   Palau  Muntaner Gabriel

10  Estelricho  Ribas Pedro J

11  Fuster  Molinas Feliciano 

...

Dibuix a la Guia de Can Picafort. Sa Portassa  d'una casa a1.912.     A l'esquerra  hi havia sa paisa, i el sostre a la part de dalt. Sa veu el carretó, el forn de llenya amb les eines i la banca a la dreta.

***

Segons altres fonts: Varen esser la família Mandilego d’Andratx, el metge Carrio de Muro i en Moreno de Petra. Entre d’altres. Pep Garau Tous germà de del Metge Joan Garau tous , va edificar la casa devers 1912.

***

ASISTENTS A LA BENDICCIO CAPELLA C. P.

D Luis J Cardell. qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori.

Els nins Juan Amengual i Ribas i

Maria dels Dolores Cardell i Mir

Campana, donatiu del Sr. D Gabriel Carrió

Padrins: Gabriel Mas i Marimon 

Catalina Barcelo i Mas, 

Miguel Segura 

Catalina Pico, aquests dos últims quadres donatiu de la Sra. Maria Duran vídua d'Estelrich

 

Crucifix, Cristòfol Ramis i Oliver, i

Catalina Soler i Quetglas

Signen entre altres: 

Miguel Riutort, Prevere.

Luis J Cardell,

Gabriel Carrió,

Antonio Oliver, 

Juan Calvo,

Antonio Sales,

Juan Barceló,

Juan Piña,

Juan Marimon,

Juan Massanet Moragues,

Lorenzo Ordinas,

Feliciano Fuster Nicolau.

***

La Capella de Can Picafort inaugurada a 1.918

EXTRACTA DEL LLIBRE; QUI ERA EN PICAFORT?

Antoni Mas i Fornes.

En Llorenç Fuster -que ja hem dit que consideram que s'ha d'identificar amb en Picafort- degué ser a temps de veure com devers aquí on ell havia fet la barraca per estar-hi temporades amb sa dona i els quatre fills, un metge de Santa Marga- lida, en Joan Garau Tous, hi va construir una casa per passar-hi els estius. Segons mossèn Llorenç Vanrell:

 

"Un médico de Santa Margalida, D. Juan Garau, amante del mar y de la so- ledad, se interesó por este apacible rincón de la costa, abierto en el centro de la amplísima bahía de Alcúdia y adquirió la casa de "En Picafort", una hu- milde cabaña de pescador, para construir poco después la primera vivienda veraniega del lugar. Le siguieron la familia Mandilego, el médico Carrió, de Muro, "En Moreno", de Petra, y otros, que fueron levantando sus casas en la zona comprendida entre el Clot d'En Barret y el Clot de s'Aigo Dolça." (...) Jerónimo Fuster, "En Picafort", primer habitante permanente del lugar y de hecho, su fundador, murió hacia el año 1883, siete años después de que el médico Garau construyera su casa, gracias a una concesión especial del propietario de los terrenos, que se oponía a la parcelación y edificación sub- siguiente en este lugar. Pero por ser su médico de cabecera obtuvo permiso. para construirse un pequeño refugio no lejos de la vivienda d'En Picafort en un lugar que consideraba mejor situado. Cuando el propietario de los terre- nos se apercibió, el pequeño refugio resultó ser una casa." d'estiueig de Can Picafort.

Segons es desprèn de l'escrit de mossèn Llorenç Ven- rell (1962) la va construir a 1880, però un text de 1915 -i basat en les notícies de dues persones ben informades- situa la construcció d'aqueixa casa a 1890. 34 Segurament no sabrem mai quina va ser la data exacta, ja que a l'Arxiu Municipal no es conserven peticions (de fet, sembla que no se sol·licitaren) de permisos d'obres de la zona de Can Picafort fins a la dècada de 1930.

 

Gràcies a un mapa militar editat a 1913, i segurament elaborat anys enrera, ens podem fer una idea de quina era l'aspecte de la costa de Can Picafort aleshores.35 Podem veure com hi havia dues edificacions: una, situada, poc més o manco a la partió de Santa Eulària i Son Bauló (situada entre el carrer Golf i el de n'Orellana), que -potser- podríem identificar amb Can Barret. L'Altra, situada dins Son Bauló era cas metge Grau ("caseta del Médico Garau").

 

Segons mossèn Llorenç Venrell, al cap d'un parell d'anys, d'altres persones (hem de pensar que després de comprar un trast als propietaris de la finca, la família Cardell) varen construir cases al mateix endret.36 El nombre de vendes -i de cons- trucció de cases- s'incrementà entre 1908 i 1911, de manera que a 1915 ja hi havia 22 cases. Ho coneixem gràcies a la primera descripció de Can Picafort, d'aqueix mateix any, obra del vicari de sa Pobla, en Joan Parera, publicada a la revista Sa Marjal i que proporciona notícies molt interessants sobre la història de Can Picafort:

 

"Die 31 (maig)- A Campicafort mestre Vicens Mandilego qu'es el fondista d'aquella colònia tan conegut a Sapobla fa beneir un llaut molt hermòs an el vicari Riutort de Santa Margalida. Ha pres tant d'increment aquesta nova poblacioneta situada en sa deliciosa cala d'entre Alcúdia i d'Artà, que si continuava així arribaria a ser una gran ciutat aont e hi anirien d'aqui una corentena d'anys en tranvies elèctrics o aeroplans. Per lo que puga ser va- taquí el seu origen: -Sa primera casa de totes destruïda ja fa molt de temps fonc sa d'un mariner anomenat Barret que vivia are fa cosa de xixanta anys, sa segona barraca més be que no casa foncs sa des patró Pica-fort que vivia ara fa una cinquantena d'anys i encara se conserva sa cova esfondrada del seu llaut. Dins aquesta cova feta dins sa pedrera de que se compon aquella costa habitaren molts d'anys els solitaris carabiners.

 

Ara fa 25 anys que el metje Grau de Santa Margalida, en qual terme està si- tuat Campicafort e hi va construir una bella casa per estiuetjar, en fa devers 16 que el senyor de Son Mulet en va fer una altra de menuda qu'ara habiten es carabinerets i desde l'any 1911 n'hi ha fetes tantes que entre totes ja son vint i dues cases, algunes de les quals, com sa fonda i varies de ses més hermoses, són de poblers.

 

Aquests datos los mos ha facilitats directement els testimonis de vista D. Benet Varela, honrat carabiner, i D. Guillem Santandreu erudit secretari del Ajuntament de Santa-Margalida, qui opina qu'en lloc de dirse Campicafort s'hauria de dir Can Barret","

 

En tot cas, la gent, de manera inconscient si tant voleu, trià Can Picafort que, per a la gent de l'època, s'havia engrandit de manera molt ràpida. Aleshores, que es  fessen una vintena de cases a la vorera de mar en devers deu anys venia molt de nou. Mosta d'això és que a 1920, en el diari l'Almudaina de Palma, es notar que una excursió va passar per "un diminuto y precioso pueblecito llamado Picafort, que acaba de nacer en la línea de la costa en la bahía de Alcudia."

 

Aleshores els únics residents fixos de l'endret eren la familia Mandilego, que hi varen obrir una fonda. La resta eren famílies benestants de la Vila, Muro, sa Pobla i Petra. Ho podem veure en aqueix llistat de propietaris de cases de Can Picafort, de 1921 -en què ja apareixen 29 cases-, que hem elaborat a partir de dades de l'arxiu municipal.

Aqueixes cases es localitzaven en els carrers Felicià Fuster, Isabel Garau, Marina i Isaac Peral. Ho podem veure en un mapa militar de 1930,39 que recull la planime- tria elaborada anys enrera. De més a més hi podem parar esment que el camí de Son Bauló s'havia eixamplat molt ferm, gràcies a les obres executades i finança- des -amb subvenció estatal- per l'Ajuntament de Santa Margalida, que apareixen profusament documentades als llibres de sessions plenàries.

Mapa publicat al llibre de Antoni Mas. Qui era en Picafort?

*  *    *

BENDICIO DE LA CAPELLA  04.08.1918

TRADUCCIÓ:

 

A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margalida, a quatre d'agost de mil nou-cents divuit, l'infrascrit rector d'aquesta, D Francisco Mora i Lliteras, acompanyat del Reverend. Coadjutor, D Miquel Riutort, Prevere. En virtut de la delegació del Reverendíssim Sr. Bisbe d'aquesta Diòcesi, Dr. Rigobert Domènech i Valls, va procedir a la solemne benedicció de l'Oratori Públic, edificat en aquesta Colònia, per la Pietat i almoines dels estiuejants en aquell caseriu, secundades per l'actual propietari del referit predi D Lluís J Cardell. Qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori.

Per voluntat unànime dels donants, que majoritàriament, com a testimonis signen la present acta, queda dedicat al misteri de l'Assumpció de la Mare de Déu Santíssima, a qui tindrà per titular i Advocada especial, i sota la protecció i defensa, dels quals es posa el referit Caseriu.

Actuaren de padrins, en la solemne benedicció, els nens Joan Amengual i Ribàs i Maria dels Dolors Cardell i Mir. Seguidament, es va procedir a la benedicció d'una campana, donatiu del Sr. D Gabriel Carrió, i per últimes dues figures de Sant Gaietà i Sant Andreu, de les quals van ser respectivament padrins: Gabriel Mas i Marimon i Catalina Barceló i Mas, i Miquel Segura i Catalina Pico, aquests dos últims quadres donatiu de la Sra. Maria Duran vídua d'Estelrich.

Havent apadrinat l'esmentat quadre del Crucifix, Cristòfol Ramis i Oliver, i Catalina Soler i Quetglas. I com a testimoni, i per a perpètua memòria de la Pietat i generositat de les famílies donants, i satisfacció d'aquestes, estenc la present acta, que signen els presents a aquesta acta, del qual certifico.

Signen entre altres: Miquel Riutort, Prevere. Lluís J Cardell, Gabriel Carrió, Antonio Oliver, Joan Calvo, Antonio Sales, Joan Barceló, Joan Piña, Joan Marimon, Joan Massanet Moragues, Llorenç Ordinas, Felicia Fuster Nicolau.

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html

Casa de Can Picafort a 1.912