ELS VIGILANTS DE CAN PICAFORT. En Barret i en Picafort.

  LLORENÇ FUSTER QUINTANA.  De mal nom Picafort.

El darrer vigilant de Can Picafort, per aquell temps Son Bauló, durant molts d'anys  l'anomenaren Jeroni,  fins que  fa poc, es va descobrir que en realitat nomia Llorenç Fuster, igual nom que l'anterior vigilant que nomia Llorenç Dalmau  de mal nom Barret. L'exhaustiva investigació la va dur a terme, Antoni Mas, i la va publicar al llibret, editat per l'Ajuntament de Santa Margalida,  titulat Qui era en Picafort? 

Llorenç Fuster va néixer l'any 1814,  i durant anys, fou vigilant a Son Bauló, activitat que compartia amb la de pescador, caçador,  i recol·lector dels fruits del bosc. Mori l'any 1899, a Santa Margalida al carrer Lluna, que era on vivia una vegada retirat.

Abans de començar a conèixer el personatge, convé relatar un parell d’apunts, per no confondre a les persones que  estiguin interessades, en saber qui va donar el seu mal nom, a  la Colònia de Son Bauló.

En primer lloc,  fer una observació que en crida bastant l’atenció. Essent un poble tan jove, la parcel·lació per establir-hi una colònia,  fou aprovada a 1.911. Com podem explicar, que no hi hagi papers o història escrita? A través d'articles dels residents, cronistes o historiadors, la gran majoria publicats a la Revista Can Picafort, que va començar les publicacions a partir de l'any 1880, sempre parlaren d'en Jeroni.  Imagino que a l’Ajuntament, li devia caurà llunyà, aquesta part a vorera de la mar, que a més era  una Colònia, dins una propietat  privada, a la possessió de Son Bauló.

En segon lloc, voler donar el títol de fundador, a la persona que feia  de vigilant de la costa, per encàrrec de l’Ajuntament,  i sense massa  compensació econòmica. A més que vivia en solitari, no té cap sentit ni un. Que el seu mal nom, sigui el nom que prengué la Colònia,  no és cap mèrit del personatge. 

El mateix va passar amb el vigilant, Llorenç Dalmau, de mal nom Barret. El seu mal nom va ser escrit, a tres indrets de la costa: Sa Platja d’en Barret, És Clot d'en Barret, i S'Escull d'en Barret, no vol dir que fos mèrit seu, sinó que la gent anomenava aquests indrets, allà on el Vigilat pescava o vivia. L'Arxiduc ja anomena La barraca d'en Barret.

En tercer lloc, els cronistes d’aquell temps, sempre han parlat d'en Jeroni Fuster, i no de Llorenç.  Tal fet crea una confusió molt gran, a qui vulgui conèixer  aquells primers temps  de la Colònia.   És de suposar que un cronista, anés errat amb el nom, per distingir-lo de l'altra vigilant, i l'altra gent seguissin la tendència, de dir-li Jeroni.

ACLARIREM FETS.

Per encàrrec de l’Ajuntament, l’historiador margalida Antoni Mas, va fer una recerca  de les persones censades a Santa Margalida, que fessin aquestes feines arran de la mar.  Va descobrir que la persona, que feia aquestes funcions de vigilant a la costa,  nomia Llorenç,  però sí que hi hagué  un net  seu, al qui li posaren el nom de Jeroni,  però aquest només va viure un any.

Una pregunta que en faig,  és la següent.  Era costum posar el nom del padrí al net. Per què a aquest cas no fou així? A més puc assegurar  per experiència pròpia, què jo mateix en tocava ser Jeroni, i la família va acordar canviar-lo  perquè el trobaven un poc lleig.  En el cas de qui parlem, per què es va fer el contrari?

Sigui com sigui, si no hi havia cap Jeroni censat,  és clar que era Llorenç,  el vigilant a qui sa refereixen, els cronistes d’aquell temps.

La mateixa revista de Can Picafort, va donar tanta transcendència  a aquesta persona, que anomenaven com a Jeroni, i que suggeriren a l'ajuntament fer una escultura, per qui deien que era el fundador de Can Picafort. Avui en dia està feta  i exposada al passeig. Ben al contrari, l’urbanitzador  Lluís Josep Antoni Cardell, el jove propietari de la possessió, quasi ningú se’n recorda d’ell. Ben igual  el metge Garau, que si, fou el primer estiuejant, i que va construir la casa amunt la barra d'en Picafort,  també es troba amb la mateixa situació.

LLORENÇ FUSTER.  Què saben d’ell?

LA FAMÍLIA FUSTER

 Llorenç Fuster Quintana, de mal nom Picafort,  era fill de Rafel Fuster de Sineu, casat amb Margalida Quintana Torres, de Santa Margalida  segons documenta al llibret,  Antoni Mas  Qui era en Picafort.

 

Es va casar amb na Francina Aina  Rosselló, eren de la vila els dos, tenien casa al carrer dels Negrins.  Per cert, un carrer ple de fantasies, que contaven  temps enrere, els abans passats.  Avui es diu Carrer Lluna.

Va néixer dia 27 de maig de 1814, i mori al cap de 85 anys, dia 15/12/1899. Està documentat que a 1.860, tenia 46 anys. Tenia declarat, el domicili esmentat. Tenia  4 fills: Rafel, 18 anys. Francina, 12. Apol·lònia, 10. Cristòfol, 7. El seu fill Rafel es va cassar amb  na Magdalena Moragues Alzamora, i tingueren un fill  l'any 1887, que nomia  Jeroni Fuster Moragues, però va morir l'any 1888, al cap d'un any.

El nom d'en Jeroni com a primer Picaforter, està recollit a un grapat d’escrits, que conten les seves habilitats o “fechories”.   Jeroni era fill  de Rafel Fuster.  Llorenç també era fill de Rafel Fuster, però dues generacions enrere tal com podem veure a l’arbre familiar dels Fuster.

ARBRE DE LA FAMILIA

Document cedit per Antoni Mas, on s'anomena a Llorenç Fuster i Picafort.
Aquest document de 1856, corrobora a en PICAFORT.
Així que va ser la persona que va donar nom a la contrada.

Per a més informació pitja l'enllaç:

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/05/llorenc-fuster-quintana-de-mal-nom.html

***

LLORENÇ DALMAU. De mal nom  Barret.

Què sabem d'ell?

De malnom “Barret”, en Llorenç Dalmau, que fins i tot alguns cronistes, el confongueren amb en Llorenç Fuster, La qual cosa és normal, perquè tots dos eren vigilants, en distintes èpoques. En Barret a primera meitat del segle XIX, mentre que en Picafort, a la segona meitat de segle XIX. 

En Barret també fou  és anomenat, a un parell d’indrets de la costa. L'Arxiduc  durant el seu passeig amb el vaixell Nixe l'any 1885 l'anomena dient: Damunt un sortit de mares, es veu l'anomenada Caseta d'en Barret.

Llorenç Dalmau era de Santa Margalida, tenia encarregada la vigilància de la costa, i residia a una caseta, que l’Ajuntament havia fet, amb la finalitat de donar-li  refugi.  Una caseta semblant i per les mateixes finalitats,  estava edificada  al corral dels Mabres (Son Real),  suposadament per una altra vigilant.

Aquestes vigilants,  pareix que l’objectiu principal, era controlar que no arribés gent, en temps de la pesta groga, o altres pandèmies, però també feien altres activitats, no massa aclarides. 

A la costa de  Santa Margalida, també hi havia guardes secretes, de fet  ja l'any 1770,  va quedar constància escrita, que estaven uns estaven situats a Es Claperet, i una altra a sa Punta de les Roques. L'Arxiduc anomena tres bateries de costa: La bateria nova de s'Albufera. La bateria de Son Bauló  i la de Morell. També anomena la casa del guaita anomenada És Corte, que està davant s'Illa dels Porros.

La caseta que va ocupar en Llorenç Dalmau,  es va fer l'any 1821, però l'any 1902, ja hi ha constància a unes actes de l'Ajuntament, de què estava derruïda. 

Del seu malnom ja hi ha constància escrita, l'any 1870, de l'anomenada Platja d’en Barret. A la mateixa acta de l'Ajuntament de Santa Margalida, ja parla d'arreglar el camí,  que duia a la Platja d'en Barret. (1)

L'any 1892 el tinent Batle Joan March,  fa una proposta al ple, per reconstruir la casseta d'en Barret, la qual cosa suposa o que en Llorenç ja era mort, o ja no exercia. Però l'any 1895, la caseta seguia per terra. 

El seu mal nom, a més de la Platja d'en Barret, figurava al lloc anomenat   És Clot d'en Barret, o Clot de s’Alga.  També ja era anomenat s’Escull d'en Barret situat devers Ses Roques, a l'entrada del port. Avui en dia encara figura a Google Maps el nom d'Escull d'en Barret, però en dona la impressió que està mal situat. 

On estava construïda la caseta? 

Pareix que no es posen d’acord, els que han anat escrivint,  el relat dels començaments de Can Picafort. Segons uns estava al límit en Son Bauló i Santa Eulalia, vindria a ser a prop d'on té la sortida  ara el Port,  segons altres hauria estat  on hi ha la rampa d'entrada al port. Per l'Arxiduc crec que ho descriu bé.

Dos personatges amb el mateix nom, que en el temps, els seus malnoms,  quedaren escrits, sense ells saber-ho. Llorenç Dalmau a uns indrets, i Llorenç Fuster  al que  anys més tard seria  la Colònia de  Can Picafort.

Finalment assenyalar, que  d'amunt aquesta primera casseta, es  va edificar la  Fonda d'en  Mandilego, ul solar que tenia 300 m².   Així que podem dir, que la primera caseta  fou la segona casa, del primer resident tot l'any, a més del primer restaurant, i el primer establiment hoteler. 

Part del solar  avui en dia, és on  hi ha el Bahia Bar.

(1) L'any 1870 a un  plenari de l’ajuntament, parlen adreçar el camí, que dur fins  a la platja de can barret, diu així. "El camí que va  de la barrera dels  “Barbaxos” seguint per  la divisió entre Santa Eulàlia i Son Bauló fins a la mar". (Ple de dia 06.11.1.870)

MAPES ACTUALS ON ANOMENEN EN BARRET.

Per a més informació pitja l'enllaç:

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2023/08/llorenc-dalmau-de-malnom-barret.html

UNA COLÒNIA A LA POSSESSIÓ DE SON BAULÓ.

 Aquest estudi ens ha servit, per entendre i comprendre unes quantes incògnites, que a força de gratar documentació, ens han donat llum al naixement, del que després seria Can Picafort.

En primer lloc, una breu descripció dels propietaris de la possessió, al llarg dels anys, i en tot cas de la darrera família, que va ser la que va establir la Colònia. Ho va fer el fill de la propietària, Dolors Arias Garcia.

Lluís Josep Antoni Cardell Arias, atenint-se a les lleis en vigor, va sol·licitar un permís, per urbanitzar una franja, en la qual, no descriu el nom de l'assentament, donat per suposat, que seria el de la possessió de Son Bauló.

Aquest fenomen, veurem que es dona a altres colònies, establertes a finals del segle XIX. El nom inicial de Porto Cristo, era La Mare de Déu del Carme. La Colònia de Sant Jordi, al principi era anomenada, Port de Campos. Porto Colom, inicialment era la Colònia de Ca n'Alou.

Can Picafort, ja des del principi  per mor del primer propietari, el metge Garau, va agafar el mal nom, del vigilant i pescador, que l'habitava.  Donat que el metge, va construir la primera casa, amunt les runes, de la barraca on vivia el vigilant. Però oficialment va tardar anys, per ser acceptat, i utilitzat per les administracions i notaries.

Ens falta descobrir, el decret de la publicació de la concessió del permís, que s'hagué de publicar a la Gaceta de Madrid, actual BOE. Fent referència al que reflecteixen les escriptures, aquest va ser concedit, dia 2 de juny de l'any 1911.

El que si saben, es que la llei que estava en vigor, era la llei Besada, aprovada dia 13 de desembre de l'any 1907. Aquesta llei estava basada, en el reial decret de  dia 24 de maig, com a projecte de llei,  de colonització interior.  Aquells anys, l'emigració més important era a l'Alger,  que segons estadístiques, era d'uns 20.000 obrers, i la llei pretenia, donar feina dins el mateix país, evitant així, l'emigració a altres països.

Qui ens dona la normativa de la urbanització, és l'escriptura del notari Pineda, que descriu les normes internes, descriu l'entorn, i les de l'assentament,  en tota classe de detalls. Estableix les dimensions dels solars, i de les terrasses, a més les normes interiors, per moure's dins  la possessió, fent especial menció, a la caça o l'extracció del marès.

La part més curiosa, és la tipologia de les construccions. Fins ara pensàvem, que tenien forma de casa de pescador, per com semblaven de senzilles. Però el que podem observar, és que els primers propietaris, sent les persones més benestants de la comarca, adoptaran la directiva de les cases barates, publicada l'any 1911. Aquesta normativa basada en una llei francesa, les feia més saludables,  i era de fàcil adaptació, amb l'objectiu final, que era l'estiueig. 

Més ventilació, més fresques i molt còmodes, en canvi, poc  adaptades a l'hivern. És més la colònia no tingué en compte l'orientació cap al sud-est, tot al contrari  la façana principal orientada al Nord.

S'adjunten els enllaços, per les persones que vulguin profunditzar,  o fer estudis més amplis, o si s'animen col·laborar amb aquesta investigació.

Carrer Cervantes.

***

LA POSSESSIÓ DE SON BAULÓ

Propietaris.

Aquestes terres que foren del Comte Empúries,  amb el pas dels anys tingueren distitns propietaris.  Durant uns anys, aquesta possessió fou coneguda com, És Rafal d’en Pastor,  en referència al seu propietari que nomia Pastor. El de Rafal és anomenat com un  tos de terra, amb casa de camp. 

Però el nom actual, li ve d’un  propietari que nomia Joan Bauló, encara que ho va ser per poc temps, el nom va quedar. També tenia terres entre Sineu i Lloret, totes aquestes terres, les diuen Son Bauló, i avui encara duen el seu nom.

Al segle XIX la propietària de la possessió, era de la senyora Carmèn Vanrell Segui, que al testament de 12 de març de 1889, que segons l'escriptura, feta a la notaria de Pedro Llompart, la va deixar a:

Una quarta part a Lluís Cardell Arias,   segons l'escriptura del notari Josep Alcover, de dia 25 de novembre  de 1899.  Ho escrigué així: Una quarta part, a Lluís José Antonio  Cardell Arias, que era el seu germà, i l'altra meitat, a Dolors Arias Garcia,  Així consta al testament del notari Pedro Llompart, de dia 12 de març de 1889.

A 1912 el fill  Lluís  ja era mort,  i  el seu germà, Lluís José Antonio Cardell Arias, tenia poders de la seva mare per comprar i vendre. A aquell any Lluís Josep  tenia 27 anys.  

La possessió tenia  671 quarterades i 2 quartons, i estava valorada per 2.457,23 pessetes 

Als amarillaments,  constava  per valor  de 9.837,32 reals.

LA URBANITZACIÓ.

Amb  la  finalitat  d'establir  una Colònia,  a  la Possessió de Son Bauló, es  va  aprovar  el plànol  d'en  Lluís  Cardell, que  era  el propietari  i  promotor  de  la  possessió,   més una  franja  de la de Santa Eulàlia, que també tenia en propietat.

El plànol que havia  presentat  a la direcció d'obres públiques,  va ser autoritzat, pel governador civil  de les Balears, que en aquell moment,  era Agustí de la Serna.  Això va tenir lloc dia 2 de juny de l'any 1911.

 LLEI DE COLÒNIES VIGENT

Per evitar la immigració, consolidar la població, l'administració  va anar implementant unes normes, que es va anar modificant, perquè la gent tingues interès a quedar-se.   Això es va traduir amb unes lleis, que no acabaven, de complir l'objectiu desitjat.  Així una llei de 21 de novembre de l'any 1855, es va modificar amb una altra,  de dia 3 de juny de l'any 1868. 

Entre d'altres es crearen Colònies arran de la mar, i això que les lleis parlaven de Colònies agrícoles. A Mallorca podem recordar  la Colònia de Sant Pere depenent  d'Artà. Porto Cristo, Sant Jordi, Porto Colom entre d'altres.

A la Colònia de Sant Pere, els germans Andreu i Mateu Homar, que eren d'Alaró, compraren 3600 quarterades,  que anaven des de Farrutx, Betlem, s'Alqueria Vella, és Barrancar i es Calo. Aprofitant la llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals, de l'any 1868, l'any 1880, fundaren la Colònia de Sant Pere d'Arta. El plànol el va aixecar Antoni Bisquerra, que era agrimensor, i li va donar una  estructura quadrangular. S'hi establiren 108 famílies  pageses de distints llocs de Mallorca.

Colónia Sant Pere.

A Porto Cristo, es va establir una Colònia anomenada,  "La Mara de Déu del Carme". Ho va fer el marques de Reguer,  que era el gran propietari d'aquell indret. L'any 1873,  El marques Jordi de Sant Simon, també  emparant-se a la llei de l'any 1868, aprofitant els beneficis fiscals, que oferia la dita llei. Fou l'any 1888, que es va fundar, per tal de potenciar l'agricultura, la pesca i el comerç marítim, encara que a principis del segle XX, l'activitat principal va ser l'estiuegi.

A la Colònia de Sant Jordi,  El Marques del Palmer, Jordi Descallar, que també s'acolli a la llei de l'any 1868. L'any 1879  amb el nom de Port de Campos, es va consolidar la colònia agrícola, amb un petit poblat de pescadors, donant-li el nom actual.

 A Porto Colom, Joan Alou  també s'acolli a la dita llei de l'any 1868,  per fundar una Colònia a Can Alou. Anys més tard, l'any 1877, la va ampliar al Pla de la Sínia. L'any 1880, també va urbanitzar Duana. L'any 1881 tenia 54 colons  i 64  edificacions. 

Tal com descriu Tomeu Pastor, amb aquesta llei també es crearen Colònies, a altres indrets. L'any 1874 Ses comunes velles de Campos, l'any 1876 Gata Moix a s'Albufera, coneguda com a Poble Nou, dins el terme d'Alcúdia. Aquest mateix any, Son Mendivil i Poble Nou, a Llucmajor. L'any 1879, la Colònia dels Fusterets a Sa Pobla. Fins i tot l'any 1891, es va crear una Colònia a Cabrera, anomenada Villa Cristina.

***

COLÒNIA A SON BAULÓ. Santa Margalida.

Però aquesta llei va quedar amb desús, i el govern del mallorquí, d'Antoni Maura  dia 13 de desembre de l'any 1907, va aprovar una nova llei, coneguda com la llei Besada, nom que rebé per l'impulsor, que era el ministre de foment, August González Besada, que  intentava millorar, la llei anterior de  1968.

Aquesta llei és la que estava en vigor, dia 2 de juny de l'any 1911, quan es va concedir el permís per establir la Colònia a Son Bauló, despres de publicar els reglaments, que desenvolupaven la llei. A l'apartat H, d'aquesta llei, feia referència als béns de propietat privada, que d'acord amb els seus propietaris, puguin dedicar-se a la formació d'una Colònia. De qualsevol forma, es detallaren als successius articles.

Però ens fa falta localitzar la Gaceta (BOE) on es va publicar el permís que hauria de ser entre el 2 de juny,  fins a dia 12 de setembre, en què es va vendre, el primer solar segons el notari Pineda.

Mapa militar 1934

***

DETALL DE L'ESCRIPTURA DEL NOTARI PINEDA.

CAN PICAFORT va néixer com una COLÒNIA 

Detall de l'escriptura del notari Pineda on consten les normes per establir la Colònia de dia 16 juny de l'any 1912.

Diu així:

En Lluís José Antonio Cardell manifesta que el seu “apoderant”, i ell mateix, es proposa la formalització d'una colònia, al predi de Son Bauló, i “l'enajenació” dels solars, i per tant la present venda, es fa d'acord amb les condicions que consten, a l'escriptura autoritzada per l’infrascrit, el dotze de setembre de mil nou-cents onze, de venda del solar número trenta-set. a favor de D Guillem Santandreu Amengual, les quals condicions consten a l'escriptura de referència, que porta el número cent seixanta-u, del meu protocol de l'any esmentat amb el text següent:                  

1a. La situació dels solars s'ajustarà en la mesura del possible, al plànol de la Colònia aixecat a aquest efecte.

2a. La mida superficial de cada solar és de deu metres de façana, per vint metres de fons, poc més o menys.

3a. El comprador de cada solar, tindrà dret a construir una terrassa a la part de la façana que dona a la mar, la qual no podrà tenir més amplada que la del solar, ni podrà avançar més de cinc metres d'aquell, però de cap manera podrà destinar aquesta superfície a una altra cosa que no sigui terrassa.

4a. Per anar a la Colònia, s'haurà d'utilitzar el camí que des de Santa Margalida, condueix directament a la mar, travessant Son Bauló, i acaba molt a prop del punt anomenat vulgarment És Caló.

Antiga carretera Santa Margalida.

***

 LLEI DE CASES BARATES DE L’ANY 1911

Dia 12 de juny de l’any 1911,  es va aprovar aquesta llei, inspirada amb la legislació francesa d'habitatge social. Era durant trienni del mandat Liberal, de Josep Canalejas, per la qual cosa, la intenció era fe cases més saludables per la població, a més la llei, anava acompanyada d’ajudes econòmiques, per tal que fos afectiva. En principi anava dedicat, a  habitatges per la classe treballadora.

A Mallorca tingueren bastant d’èxit,  els habitatges unifamiliars adossats, i de planta baixa, acompanyats  de pati i jardí, a la part posterior.   Entre l’any 1911, i l’any 1924, es construïren 1.290 cases.

Del total  de les construïdes a les Balears, el 80% foren de planta baixa, i  totes complien la normativa, en el referent a la ventilació de les habitacions,  amb grans finestres, que era un dels requisits legals. També eren requisits, posar excusat o retretes, lavabos,  i fins i tot armaris de paret.

Cada poblat utilitzava els materials, que tenien a l’abast, i més a prop com per exemple el marès.

Can Picafort no sé si realment es va adherir a aquesta llei, però sí que és evident,  que agafaren tots elements significatius, incorporant les portasses per les cavalleries, els forns de llenya per pastar, o les cuines econòmiques per cuinar.

A més era un model, que estava en boca de tots els picapedrers, i tenia les comoditats, que moltes de cases dels pobles, encara no tenien, donat que es conservaven les tradicionals i rurals,  dels avantpassats. Basta pegar una ullada a les fotografies dels primers anys, per entendre que havien utilitzat tots elements arquitectònics de la llei. 

Evolució de les cases.

***

Dibuix portassa i forn Can Picafort 1912

***

Façana abaix a la dreta, es pot veure la primera casa de Can Picafort.

***

Carrer Isaac Peral.

***

Can Moreno Ric i veinats.

***

LES FONTS:

LLEI DE COLONITZACIO INTERIOR.

13 desembre de l’any 1907

https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/Biblioteca/fondo/pdf/90864_all.pdf

GAZETA 14 desembre de l’any 907

https://www.boe.es/gazeta/dias/1907/12/14/pdfs/GMD-1907-348.pdf

ESTUDI DE LA LLEI DE L’ANY 1907.

https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/fondo/pdf/17350_17.pdf

LLEI DE COLÒNIES DE 1907

https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/fondo/pdf/17350_13.pdf

***

ESCRIPTURA DEL NOTARI PINEDA

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html

***

LA FACTURA DE LA FONDA MANDILEGO.

A la Factura de Vicenç Mandilego de 26 de març de 1916 defineix així el lloc; Colònia CAN PICAFORT, Predio Son Bauló.

***

DICCIONARI BALEAR VALENCIÀ CATALÀ

COLÒNIA 

https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=col%F2nia

***

LES COLÒNIES AGRÍCOLES A MALLORCA SEGLE XIX

Introducció

Una llei de 2 1 de novembre de 1855 i una altra de 3 de juny de 1868, donaren lloc entre 1874 i 1891 a la creació de nou colònies agrícoles de les quals en romanen quatre en l'actualitat, essent importants nuclis de població turística (Sa Colònia de Sant Pere d'Arta, sa Colònia de Sant Jordi de Campos -si bé dins el terme de Ses Salines-, Porto Colom a Felanitx i Porto Cristo a Manacor). Les colònies agrícoles apareixen en la segona meitat del segle XIX en què el fort creixement poblacional de l’illa donava lloc a una emigració obligada cap a l'exterior i a una roturades de noves terres que se sembraran de cultius més comercialitza-les (vinya i ametllerar) associats amb el cereal (blat, ordi, civada, llegums ... De molt baixos rendiments). Cal tenir en compte que un gran percentatge de noves terres roturades o destinades al conreu estaven situades a la perifèria de l'Illa, arran de mar, on també se situen les noves. Colònies (Llucmajor, Ses Salines -fins a 1925 depenent de Santanyí-, Felanitx, Manacor, Arta, sa Pobla, Alcúdia i Cabrera), i a una distància bastant considerable del nucli o nuclis de població.

http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/treballsGeografia/index/assoc/Treballs/_de_Geog/rafia_19/79v36p17.dir/Treballs_de_Geografia_1979v36p175.pdf

https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/bartomeu-pastor-sureda.html

***

SIMILITUD AMB LA COLÒNIES

COLONIA  SANT PERE.

La formació del poble

A mitjan segle xix els germans Mateu i Andreu Homar, d'Alaró, es feren amb la propietat de les 3.600 quarterades[2] de la Devesa de Ferrutx, Betlem de Marina, s'Alqueria Vella, es Barracar i es Caló. Els germans Homar aprofitaren la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals de 3 de juny de 1868[a] i fundaren, ja el 1880, la colònia agrícola de Sant Pere d'Artà. El plànol el va aixecar l'agrimensor Antoni Bisquerra i conferia a la futura població una estructura quadrangular. En el centre se situava la plaça, amb espai per l'abeurador i rentador públic, i al voltant s'hi ubicaven els edificis civils i religiosos. S'hi establiren 108 famílies provinents de diversos llocs de Mallorca, ocupant un espai urbà de 3.600 m². Les mateixes famílies pageses s'encarregaren de construir un modest oratori dedicat a Sant Pere, beneït el 1882.

 

El progrés de la colònia agrícola

En els anys 1881 i 1883, i durant els anys noranta, nombroses persones van sol·licitar l'alta com residents, atrets pels beneficis fiscals que suposava l'estatus de colon agrari. Algunes procedien d'Artà mateix i altres de Felanitx, de Llubí, de Sant Llorenç, de Capdepera, de Santanyí, de Lloseta i de Manacor. El 1883 ja constava com colonitzada una superfície de 270 hectàrees, amb 53 cases construïdes i 66 famílies empadronades, de les quals 41 vivien permanentment a la Colònia. A partir d'aleshores el creixement va disminuir molt fins a finals dels anys 60, amb el boom turístic. El 1950 es contaven 68 edificacions agrupades i 28 disseminades. El 1960 hi havia 75 edificacions agrupades i 41 disseminades.

 

Consolidació de la Colònia

El 1923 s'hi va fundar el convent de les monges de Sant Vicent de Paül i el 1927 l'oratori fou declarat vicaria in capite i el seu primer vicari va ser Bartomeu Borràs, que va fer construir el cementeri. L'any 1951 es va beneir la nova església i el 1962 es va construir el campanar. El 1952 es va construir el primer varador, "sa Bassa d'en Fesol", i el 1968 es va obrir el Club Nàutic. La població que el 1940 era de 248 habitants, passà a 172 el 1970, a causa de la crisi de l'economia agrària tradicional, per a tornar a remuntar en els anys 1980 i 1990.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_de_Sant_Pere

***

PORTO CRISTO

La construcció del port anà lligada amb les intencions del marquès del Reguer, propietari de grans possessions a la zona. El 1873, el marquès Jordi de San Simón projectà la fundació d'una colònia agrícola emparant-se en la Llei de Colònies Agràries de 1868 per gaudir dels beneficis fiscals que concedia, però la colònia no s'establí oficialment fins a 1888.[b] La colònia fou anomenada Colònia del Carme, perquè s'acollí al patronatge de la Mare de Déu del Carme, protectora dels mariners, i pretenia potenciar tres activitats: l'agricultura, tal com preveia la llei; la pesca i el comerç marítim, tal com escau a una població costanera; i l'estiueig.[2] Aquesta darrera activitat fou molt important, atès que a començament del segle xx la major part dels manacorins empadronats al port eren de classe benestant, que eren els que es podien permetre una segona residència.[6]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Portocristo

COLONIA DE SANT JORDI

L'actual nucli de població originàriament era un petit poblat de pescadors que rebia el nom de Port de Campos. A partir de 1879, la població es consolidà amb l'establiment d'una colònia agrícola promoguda pel Marquès del Palmer, Jordi Descatlar, que s'acollí a la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals de 1868,[a] moment en què rebé el nom actual. Ja entrat al segle xx, s'hi construí un convent de Franciscans (1926)[1] i dos anys més tard es construí una capella per al culte religiós, enderrocada i substituïda per una església parroquial l'any 1968. Durant les primeres dècades del segle XX el nucli restà limitat al voltant de la platja del port i cala Galiota, indret on s'hi construí el primer hotel del nucli (l'hostal Playa).[2]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2nia_de_Sant_Jordi

***

PORTO COLOM

de manera paral·lela a l'activitat comercial, també començà a aparèixer població estable al port. Així, el 1877 Joan Alou s'acollí a la Llei de Colònies Agrícoles i Poblacions Rurals de 3 de juny de 1868[a] per fundar una colònia agrícola a la zona de Can Alou (i poc més tard també a l'adjacent Pla de la Sínia) que constituí el nucli originari de Portocolom, l'actual barri de la Capella. El 1881 tenia 54 colons i 64 edificacions. Paral·lelament, el 1880 s'urbanitzà la zona de la Duana, devora el moll, principalment amb edificis industrials i comercials.[6]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Portocolom

Entre el 1908 i el 1909 s’inicià el primer procés urbanitzador de Can Picafort, per mitjà de la figura de Bartomeu Cardell, propietari de Son Bauló, que consistí en la parcel·lació de trasts de la vorera de mar. A partir d’aquest moment, el nucli va adquirir el caràcter de colònia d’estiueig per a les famílies benestants de Santa Margalida, Muro, sa Pobla i Inca. Fins als anys 30, totes les construccions se situaven als terrenys de Son Bauló.

Pàgina 26

https://dspace.uib.es/xmlui/bitstream/handle/11201/2044/TFG%20MARIA%20ANT%C3%92NIA%20CIFRE.pdf?sequence=1&isAllowed=y

***

 COLÒNIA. La llei per establir Colònies Agrícoles de 1868

Gaceta de Madrid 9 juny 1868. Llei de 3 de juny de 1863, coneguda com a llei de Colònies Agrícoles 

https://www.boe.es/gazeta/dias/1868/06/09/pdfs/GMD-1868-161.pdf

***

SEVERO CATALINA DEL AMO     

https://ca.wikipedia.org/wiki/Severo_Catalina_del_Amo

***

REVOLUCIÓ 1868

https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3_de_1868

***

LLEI DE COLÒNIES DE 1907

https://www.mapa.gob.es/ministerio/pags/biblioteca/fondo/pdf/17350_13.pdf

***

LES CASES BARATES A PALMA 

LLEI 2 JUNY 1911

Pagina 214

https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_Tom/_078pdf.dir/BSAL_Tom_078.pdf;jsessionid=59B34B7FC1E5701BF1902ABBB093AD82

***

LLEI DE CASES BARATES, EL SOMNI EFÍMER DE 1911 A MALLORCA

https://www.ultimahora.es/noticias/local/2025/06/25/2415725/ley-casas-baratas-sueno-efimero-1911-mallorca.html

 

CASES BARATES

https://es.wikipedia.org/wiki/Casas_baratas

 

LES CASES BARATES DE PALMA (1911-1939)

Pagina 218

https://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/localsite/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_202/2v78p213.dir/BSAL_2022v78p213.pdf;jsessionid=10F3716A230BAB604C1B57B1D986A753

BOE GACETA DE 13.06.1911.

https://www.boe.es/gazeta/dias/1911/06/13/pdfs/GMD-1911-164.pdf

FUNDACIÓ CAN PICAFORT. Dia 2 de juny l'any 1911.

Amb  la  finalitat  d'establir  una Colònia,  a  la Possessió de Son Bauló, es  va  aprovar  el plànol  d'en  Lluís  Cardell, que  era  el propietari  i  promotor  de  la  possessió   i una  franja  de  Santa Eulàlia. 

El plànol que havia  presentat  a la direcció d'obres públiques,  va ser autoritzat, pel governador civil  de les Balears, que en aquell moment,  era Agustí de la Serna. 

Aquest fet va tenir lloc, dia 2 de juny de l'any 1911.

Aquesta data fundacional és bàsica, donat que amb aquest document, es permetia segregar solars davant el notari,  i registrar-los en propietat.  Podem dir que aquest  dia, és el naixement de la Colònia, i com a tal es pot celebrar.  

Can Picafort és un poble jove, que l'any que ve, just farà 115 anys.

Apunteu bé aquest dia, per posar cada any una espelma més. Recordeu que fa anys cada dia 2 de juny.

Aquesta informació surt a les escriptures notarials, que he tingut la sort de poder consultar, estan redactades per distints notaris, entre els anys 1912, 1925 i 1931.

Pot ser  que anteriorment a aquest dia, hi hagués alguna construcció feta,  com era la casa del metge Garau, que la va edificar  on hi havia la barraca d'en Picafort.  La d'en Miquel Socias, que va ser la primera fonda Mandilego,  que més o manco estava, allà on hi havia  la barraca d'en Barret. Però  aquestes construccions,  es feren just amb permís de la propietat, i sense cap dret a escripturar-les.

Totes aquestes cases quedaren perfectament alineades, tal com encara es pot veure avui dia.

La primera casa de Can Picafort.

La barraca d'en Barret, ja descrita per l'arxiduc,  i anys després la d'en  Picafort,  eren on vivien, o es refugiaven  els vigilants, assignats per l'ajuntament de Santa Margalida. La seva tasca era la de vigilar, les entrades de persones per la mar, en temps de pandèmies, o altres menesters.

L'any que el metge construeix la primera casa, en Picafort ja no exercia. Va morir l’any 1899, quan tenia 85 anys.

DIA 2 JUNY DE L'ANY 1911.

Detall de l'escriptura, de l'any 1931.

Aquesta informació posa ordre, a una crònica d'aquell temps, escrita pel vicari Parera, a la revista  Sa Marjal de Sa Pobla, que la va publicar l'any 1915, amb el motiu de què Vicenç Mandilego, dia 31 de maig  d'aquell any, havia fet beneir un Llaüt a "Campicafort".

De totes maneres quadra perfectament dient: A partir de 1911, la gent hi ha construït tantes cases, que ja són 22.  Aquestes informacions, les hi havia facilitat, en Benet Varela, carabiner, i Guillem Santandreu Amengual, l'erudit secretari.

És clar que el secretari de l'ajuntament, tenia constància del permís, que havia obtingut el promotor, dia 2 de juny d'aquell any, a més ell tenia escripturat un  solar, a nom seu.

Escriptura de 3 d'abril de l'any 1931.
Diu dia 2 de juny de l'any 1911.

 

Detall de l'escriptura de 27 novembre de l'any 1925.
Diu dia 2 de juny de l'any 1911.

Detall de l'escriptura de dia 16 de gener de l'any 1912.
Diu dia 2 de juny de l'any passat, (1911).

Els orígens d’una colònia, nascuda amb esperit i visió.

Quins motius tenien aquests primers propietaris, per comprar solars arran de la mar?

He publicat algunes investigacions, estudiant qui eren alguns dels primers propietaris, de les cases de  la urbanització de Can Picafort. Cap d’ells era pescador de professió.

Com també era evident, que l’objectiu de crear la colònia, no era agrícola. Per tant, no es podien acollir a la llei de colònies ja caducada, segons va escriure Bartomeu Pastor.

Si algun dia trobem el permís que va donar el governador, tal vegada ho podrem aclarir.

Els propietaris eren senyors, amb moltes propietats al seu poble, alguns, a més tenien carrera. Això és important, dat que contrastava amb el fet, que   la tassa d’analfabetisme,  era de prop del 95 %. Per tant, eren gent benestant, i la majoria  tenia servei domèstic, criats, que els acompanyava a passar l’estiu.

Per tant,  un dels motius podria ser.

Que per aquells anys, un biòleg francès, que nomia René Quinton, nascut l'any 1867, va desenvolupar una teoria.  Deia que l'aigua de la mar, podia reconstruir les cèl·lules malaltes, a més fou el creador del plasma Quinton.  L'any 1904  va publicar, la seva obra mestra titulada; L'aigua de la mar, un medi orgànic.

És probable que el metge Garau, es convertís amb defensor  d'aquestes teories, per curar diverses malalties,  que canviarien  el comportament de la gent d'aquells anys. Entre els primers propietaris, almanco tres més, estaven relacionats amb la medicina

Amb els anys, l'expressió  utilitzada per la pagesia,  que deia  que anava a rentar-se a la mar, va canviar,  per la d'anar a prendre banys, com a teràpia saludable.

Aquests primers propietaris no depenien del seu treball, per poder descansar. No fou fins a l'any 1931, quan sa decreta el dret, a tenir 7 dies de vacances pagades. Cal recordar que l'any 1933, a Can Picafort, es comença la construcció de l'hotel Golf, que volia imitar a l’Hotel Formentor. 20 anys després, van reiniciar les obres, donant lloc al que seria la futura Residencia.

LES PRIMERES FESTES A CAN PICAFORT.

El programa de festes que ha localitzat Antoni Mas, surt publicat al diari l'Última Hora, publicat dia 12 d'agost de 1913. 

Aquest diari s'autodefineix com, un diari de la nit, d'informació, i literari, artístic. També publicaven les festes que es feien als pobles de Mallorca.

Diu així:

A Santa Margalida al Caseriu que li diuen Can Picafort,  tindran lloc els següents festejos.

Dia 15  divendres.

A les 14 hores.  Recorreran els músics la barriada, tocant un bell                             pasdoble.

A les 15 hores.  Carreres  d'homes, dones i nins

A les 17 hores.  Ball amb gaita i tamborí. És a dir les xeremies.

A les 19 hores. Les músiques tocaran  diverses peces del seu                                    repertori, a cada una de les cases dels socis.                                       Cercaviles

A les 21 hores. Focs artificials, cucanyes   i ball a l'estil del país.                            Crec que l'ordre devia estar mal posat, és a dir                                seria primer el tronc de pi ensabonat. Després el                              ball,   i al final els focs

Dia 16 dissabte.

A les 4 hores del matí, les músiques tocaran diana recorrent la                              barriada.

                         Es veu que no esperaven que cantés el gall.

A les 10 hores. Carreres d'homes nins i dones. Li seguirà una                                 carrera nedant amb camiseta i calçons blancs. Al                            primer que arribi tindrà de premi 10 pessetes i un                           pollastre.

El capvespre ball estil de país, i per a comiat amollat de bufetes.  Aquest ball, amb les xeremies, segons una fotografia d'aquells anys, la gent feia una rotllada, i les parelles ballaven al mig, amb vestits de l'època.

Xeremiers d'abans de l'any 1938.

Mira si en feien de coses amb un sac de gemecs, una flauta i un tamborí.  L’artificier de les festes era Vicenç Mandilego, que a la vegada tenia una fonda a sa Pobla, segons en va descobrir Pere Antoni Mateu. 

Segurament la parella de xeremiers eren poblers o de Pollença.  És ben interessant perquè amb aquests instruments tant feien cercaviles, com tocaven diana i és capvespre  tocaven peces per ballar.

Carreres a terra i dins la mar, una amollada de globus, cosa ben curiosa perquè aquells anys era complicat, per mor dels materials disponibles. 

Els focs artificials, un poc rudimentaris, però  ja es feren el segon any de la Colònia.

Recordem que l'any 1913, encara no hi havia cap església.

La paraula caseriu, es refereix a una casa aïllada, en aquest cas serien un grapat de cases aïllades, que eren ben poques, però degut a les festes, havien comparegut les famílies de pagesos, amb els carros.

Simulació Programa Festes Can Picafort, dia 15 d'agost.
 Any 1913

 

Simulació Programa Festes Can Picafort, dia 16 d'agost.
Any 1913

***

 CARTA SOL·LICITANT  PERMÍS DE L'ANY 1918.

L’any 1918  troben un altre document ben interessant, sol·licitant permís per fer la festa.

Segons l’escrit del Pare Joan Francesc March, que el va publicar als "Records de Can Picafort". 

La carta deia:

Senyor alcalde de Santa Margalida:

Que desitjant celebrar una festa a les platges de Son Bauló, el diumenge 11 de l'actual, amb motiu de la inauguració de la Capella, recentment construïda, acompanyo el programa de les festes projectades, i amb el  seu vistiplau.

Sol·licita:

De la seva autoritat.

La corresponent autorització, per celebrar les festes al·ludides. Gràcia que espero merèixer, de la rectitud de vostè.

Déu li guardi molts anys la vida.

Santa Margalida 8 agost 1918

Signat:

Vicenç Mandilego.

Simulació de la Carta de Vicenç Mandilego.
 Festes de l'any 1918.

 ***

Desconeixem el programa,  però és segur que era com el de l'any 1913. 

És evident  que dia 11 era diumenge, i se celebraria el primer ofici solemne, a la capella dedicada a l'Assumpció.  Dia 15 era festa nacional i religiosa, per tant dia de precepte, amb l'obligació d'anar a missa. 

El dia de la festa va ser el segon ofici solemne.

Oratori Can Picafort. La primera església.

La part seglar de la festa, l'organitzava en Vicenç, davant la fonda Mandilego, l'únic negoci que hi havia a  Can Picafort. 

Així ho feren fins passat els  anys 60.  Per tant, ocupaven l’antiga carretera que venia d'Alcúdia,  motiu pel qual segurament, va  demanar permís.

Hotel Mandilego l'any 1960.
Antiga Fonda Mandilego.