Fins a l’any 1921, no tenim constància, de cap cens de propietaris a l’Ajuntament de Santa Margalida, així que aquest, ens ha servit per fer-nos una idea, de qui eren els primers Picaforters.
Els primers propietaris venen detallats al llibre “Qui era en Picafort?” del senyor Antoni Mas i Fornes. Aquell any figuraven 29 propietaris, que eren: 6 de Santa Margalida, 3 de Sa Pobla, 4 de Petra, i 16 de Muro. Així que podríem dir que Can Picafort va ser de Muro per majoria absoluta duran un bon grapat d’anys.
De fet, els Murers, fins a l’any 1936 no construïren la primera caseta a Capellans, i va ser la Caseta del Garriguer. El camí per arribar a la mar des de Muro, podríem dir que quasi del tot pla, passant per davant les Cases de Son Sant Martí, va voltant l’albufera. L'antiga carretera d'Alcúdia a Artà, té a l'esquerra ses Salines i a mà dreta ens deixa arribar a Can Picafort.
Una bona informació de noms Picaforters, és l’acta de benedicció de la capella a 1.918, que va publicar El senyor Xisco Bergas i Pastor, gran coneixedor dels arxius parroquials de Santa Margalida. Allà hi figuren els donants de les campanes i els quadres, els noms de molts dels assistents, que firmaren l’acta i que ja estiuejaven a la Colònia.
Altres noms figuren a la “Guia de Can Picafort i sus alrededores” publicada per El senyor Gabriel Barceló i Mas, l'any 1973, on parla de les primeres persones, que residiren a Can Picafort. A les publicacions de la Revista Can Picafort, diverses persones, tant a enquestes, com a articles, relaten els seus records dels primers anys, i descriuen persones o fets.
Tota aquesta informació queda recollida a aquest escrit, i ens dona una bona fotografia, d’aquells primers estiuejants i també en servirà, per analitzar qui eren, que les va dur a triar aquest lloc tan encantador, o fins i tot si tenien afinitats entre ells.
Avui en dia, fa falta molta imaginació, per situar-se al lloc dels fets; un pinar immens, una mar molt imponent. Avui encara podem gaudir, de la sortida del Sol, i la lluna, que alguns escriptors de l’època ja descrigueren. Alguns petits espais on cultivar, dins un terreny tan improductiu (erm) com declarava el notari Pineda. Descobrirem una història no escrita i tal vegada no imaginada, d’aquells primers herois, que s’establiren a un lloc tan solitari, hostil però amb uns boscos plens de vida i una mar tan rica, saludable i plena de vida.
 |
| Foto; Arxiu Joan LLabres. Carretera de l'Albufera. * * * INDEX: PRIMERES PROPIETARIS DE SOLARS PER ORDRE ALFABETIC. PROPIETARIS DE CASES D'ESTIUEX A CAN PICAFORT. ORDRE SEGONS LA GUIA CAN PICAFORT. ASISTENTS A LA BENDICCIO CAPELLA C. P. EXTRACTA DEL LLIBRE; QUI ERA EN PICAFORT? BENDICIO DE LA CAPELLA 04.08.1918 * * * PRIMERS PROPIETARIS PER ORDRE ALFABETIC NOM POBLACIÓ SUP SOLAR ALTRES INDICADORS Aguilo, Josep Petra 100 Bonnin, Josep Petra 160 Calvó, Joan Petra 100 Signa l’acta de la benedicció. Campamar Carrió, Francesc Muro 200 Cladera Brotat, Rafel Muro 400 Rafel Palauet, se va cassar amb la criada Estelrich Ribas, Pere J S Margalida 200 Manescal casat amb Maria Duran Fuster Molinas, Felicià S Margalida 180 ( avui Can Moncades) Gamundi Fornari, Gabriel Muro 100 Julià Ramis, Joan Muro 200 Marimon Serra, Joan Muro 160 Signa l’acta de la benedicció Miró Pomar, Pere Muro 230 Mulet, Isabel Muro 200 de ca Ses Mulets Muntaner Malonda, Bàrbara S Marga 200 Oliver Bibiloni, Mateu, i germans S Margalida 200 Oliver Carrió, Antoni Muro 240 Metge, Casat amb la Sra Rosa Sancho (casa Farmacèutica Petra) Palau Muntaner, Gabriel Muro 200 Pastor, Antoni Sa Pobla 200 Cassat amb la Sra Mora, Can Riera Picó, Jaume Muro 100 Piña Pomar, Joan Muro 160 Signa l’acta de la benedicció Ramis Miquel, Joan Muro 200 Ramis, Montserrat Muro 240 Ribas Fluxà, Isabel Maria S Marga 400 Esposa metge Garau Riutort Oliver. Miquel S Marga 200 Signa l’acta de la benedicció Serra Palau, Jaume Muro 120 Serra, Joan Sa Pobla 100 Can Corro Socias Caimari, Joana Sa Pobla 300 Germana Miquel Socias Vicens (?) Llobera, Bernat Petra 160 |
 |
| Postal de les primeres cases. |
* * *
Ho podem veure en aqueix llistat de propietaris de cases de Can Picafort 1921 -en què ja apareixen 29 cases-, que hem elaborat a partir de dades de l’arxiu municipal.
PROPIETARIS DE CASES D'ESTIUEIG A CAN PICAFORT.
N PROPIETARI RESIDENCIA SUPERFICIE (m²)
1 Ballester Vallespir, Antoni Muro 120
2 Barceló Comas, Llorenç Muro 200
3 Campamar Carrió, Francesc Muro 200
4 Cladera Brotat, Rafel Muro 400
5 Gamundi Fornari, Gabriel Muro 100
6 Julià Ramis, Joan Muro 200
7 Marimon Serra, Joan Muro 160
8 Miró Pomar, Pere Muro 230
9 Mulet, Isabel Muro 200
10 Oliver Carrió, Antoni Muro 240
11 Palau Muntaner, Gabriel Muro 200
12 Picó, Jaume Muro 100
13 Piña Pomar, Joan Muro 160
14 Ramis Miquel, Joan Muro 200
15 Ramis, Montserrat Muro 240
16 Serra Palau, Jaume Muro 120
17 Aguiló, Josep Petra 100
18 Bonnin, Josep Petra 160
19 Calvó, Joan Petra 100
20 Vicens (?) Llobera, Bernat Petra 160
21 Pastor, Antoni Sa Pobla 200
22 Serra, Joan Sa Pobla 100
23 Socias Caimari, Joana Sa Pobla 300
24 Estelrich Ribas, Pere J S Margalida 200
25 Fuster Molinas, Felicià S Margalida 180
26 Muntaner Malonda, Bàrbara S Margalida 200
27 Oliver Bibiloni, Mateu, i germans S Margalida 200
28 Ribas Fluxà, Isabel Maria S Margalida 400
29 Riutort Oliver. Miquel S Margalida 200
Font: Registre fiscal d'edificis i solars. Font: AMSM 1889 Tom 7 (1921). Fulls 1273-1302.
Aqueixes cases es localitzaven en els carrers Felicià Fuster, Isabel Garau, Marina i Isaac Peral. Ho podem veure en un mapa militar de 1930,39 que recull la planimetria elaborada anys enrere.
 |
| Ca es Frances. |
* * *
ORDRE SEGONS LA GUIA CAN PICAFORT.
1 Garau Tous Joan
2 Perello Rafael ( M Socias) (Bar Bahia)
3 Gamundi Fornari Gabriel
4 Ballester Vallespir Antonio
5 Pico Jose
6 Oliver Antonio
7 Carrio Carrio Gabriel
8 Barcelo Comas Llorenç
9 Palau Muntaner Gabriel
10 Estelricho Ribas Pedro J
11 Fuster Molinas Feliciano
...
%201912%20portassa.png) |
| Dibuix a la Guia de Can Picafort. Sa Portassa d'una casa a1.912. A l'esquerra hi havia sa paisa, i el sostre a la part de dalt. Sa veu el carretó, el forn de llenya amb les eines i la banca a la dreta. |
***
Segons altres fonts: Varen esser la família Mandilego d’Andratx, el metge Carrio de Muro i en Moreno de Petra. Entre d’altres. Pep Garau Tous germà de del Metge Joan Garau tous , va edificar la casa devers 1912.
***
ASISTENTS A LA BENDICCIO CAPELLA C. P.
D Luis J Cardell. qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori.
Els nins Juan Amengual i Ribas i
Maria dels Dolores Cardell i Mir
Campana, donatiu del Sr. D Gabriel Carrió
Padrins: Gabriel Mas i Marimon
Catalina Barcelo i Mas,
Miguel Segura
Catalina Pico, aquests dos últims quadres donatiu de la Sra. Maria Duran vídua d'Estelrich
Crucifix, Cristòfol Ramis i Oliver, i
Catalina Soler i Quetglas
Signen entre altres:
Miguel Riutort, Prevere.
Luis J Cardell,
Gabriel Carrió,
Antonio Oliver,
Juan Calvo,
Antonio Sales,
Juan Barceló,
Juan Piña,
Juan Marimon,
Juan Massanet Moragues,
Lorenzo Ordinas,
Feliciano Fuster Nicolau.
***
%20imera%20capella.png) |
| La Capella de Can Picafort inaugurada a 1.918 |
EXTRACTA DEL LLIBRE; QUI ERA EN PICAFORT?
Antoni Mas i Fornes.
En Llorenç Fuster -que ja hem dit que consideram que s'ha d'identificar amb en Picafort- degué ser a temps de veure com devers aquí on ell havia fet la barraca per estar-hi temporades amb sa dona i els quatre fills, un metge de Santa Marga- lida, en Joan Garau Tous, hi va construir una casa per passar-hi els estius. Segons mossèn Llorenç Vanrell:
"Un médico de Santa Margalida, D. Juan Garau, amante del mar y de la so- ledad, se interesó por este apacible rincón de la costa, abierto en el centro de la amplísima bahía de Alcúdia y adquirió la casa de "En Picafort", una hu- milde cabaña de pescador, para construir poco después la primera vivienda veraniega del lugar. Le siguieron la familia Mandilego, el médico Carrió, de Muro, "En Moreno", de Petra, y otros, que fueron levantando sus casas en la zona comprendida entre el Clot d'En Barret y el Clot de s'Aigo Dolça." (...) Jerónimo Fuster, "En Picafort", primer habitante permanente del lugar y de hecho, su fundador, murió hacia el año 1883, siete años después de que el médico Garau construyera su casa, gracias a una concesión especial del propietario de los terrenos, que se oponía a la parcelación y edificación sub- siguiente en este lugar. Pero por ser su médico de cabecera obtuvo permiso. para construirse un pequeño refugio no lejos de la vivienda d'En Picafort en un lugar que consideraba mejor situado. Cuando el propietario de los terre- nos se apercibió, el pequeño refugio resultó ser una casa." d'estiueig de Can Picafort.
Segons es desprèn de l'escrit de mossèn Llorenç Ven- rell (1962) la va construir a 1880, però un text de 1915 -i basat en les notícies de dues persones ben informades- situa la construcció d'aqueixa casa a 1890. 34 Segurament no sabrem mai quina va ser la data exacta, ja que a l'Arxiu Municipal no es conserven peticions (de fet, sembla que no se sol·licitaren) de permisos d'obres de la zona de Can Picafort fins a la dècada de 1930.
Gràcies a un mapa militar editat a 1913, i segurament elaborat anys enrera, ens podem fer una idea de quina era l'aspecte de la costa de Can Picafort aleshores.35 Podem veure com hi havia dues edificacions: una, situada, poc més o manco a la partió de Santa Eulària i Son Bauló (situada entre el carrer Golf i el de n'Orellana), que -potser- podríem identificar amb Can Barret. L'Altra, situada dins Son Bauló era cas metge Grau ("caseta del Médico Garau").
Segons mossèn Llorenç Venrell, al cap d'un parell d'anys, d'altres persones (hem de pensar que després de comprar un trast als propietaris de la finca, la família Cardell) varen construir cases al mateix endret.36 El nombre de vendes -i de cons- trucció de cases- s'incrementà entre 1908 i 1911, de manera que a 1915 ja hi havia 22 cases. Ho coneixem gràcies a la primera descripció de Can Picafort, d'aqueix mateix any, obra del vicari de sa Pobla, en Joan Parera, publicada a la revista Sa Marjal i que proporciona notícies molt interessants sobre la història de Can Picafort:
"Die 31 (maig)- A Campicafort mestre Vicens Mandilego qu'es el fondista d'aquella colònia tan conegut a Sapobla fa beneir un llaut molt hermòs an el vicari Riutort de Santa Margalida. Ha pres tant d'increment aquesta nova poblacioneta situada en sa deliciosa cala d'entre Alcúdia i d'Artà, que si continuava així arribaria a ser una gran ciutat aont e hi anirien d'aqui una corentena d'anys en tranvies elèctrics o aeroplans. Per lo que puga ser va- taquí el seu origen: -Sa primera casa de totes destruïda ja fa molt de temps fonc sa d'un mariner anomenat Barret que vivia are fa cosa de xixanta anys, sa segona barraca més be que no casa foncs sa des patró Pica-fort que vivia ara fa una cinquantena d'anys i encara se conserva sa cova esfondrada del seu llaut. Dins aquesta cova feta dins sa pedrera de que se compon aquella costa habitaren molts d'anys els solitaris carabiners.
Ara fa 25 anys que el metje Grau de Santa Margalida, en qual terme està si- tuat Campicafort e hi va construir una bella casa per estiuetjar, en fa devers 16 que el senyor de Son Mulet en va fer una altra de menuda qu'ara habiten es carabinerets i desde l'any 1911 n'hi ha fetes tantes que entre totes ja son vint i dues cases, algunes de les quals, com sa fonda i varies de ses més hermoses, són de poblers.
Aquests datos los mos ha facilitats directement els testimonis de vista D. Benet Varela, honrat carabiner, i D. Guillem Santandreu erudit secretari del Ajuntament de Santa-Margalida, qui opina qu'en lloc de dirse Campicafort s'hauria de dir Can Barret","
En tot cas, la gent, de manera inconscient si tant voleu, trià Can Picafort que, per a la gent de l'època, s'havia engrandit de manera molt ràpida. Aleshores, que es fessen una vintena de cases a la vorera de mar en devers deu anys venia molt de nou. Mosta d'això és que a 1920, en el diari l'Almudaina de Palma, es notar que una excursió va passar per "un diminuto y precioso pueblecito llamado Picafort, que acaba de nacer en la línea de la costa en la bahía de Alcudia."
Aleshores els únics residents fixos de l'endret eren la familia Mandilego, que hi varen obrir una fonda. La resta eren famílies benestants de la Vila, Muro, sa Pobla i Petra. Ho podem veure en aqueix llistat de propietaris de cases de Can Picafort, de 1921 -en què ja apareixen 29 cases-, que hem elaborat a partir de dades de l'arxiu municipal.
Aqueixes cases es localitzaven en els carrers Felicià Fuster, Isabel Garau, Marina i Isaac Peral. Ho podem veure en un mapa militar de 1930,39 que recull la planime- tria elaborada anys enrera. De més a més hi podem parar esment que el camí de Son Bauló s'havia eixamplat molt ferm, gràcies a les obres executades i finança- des -amb subvenció estatal- per l'Ajuntament de Santa Margalida, que apareixen profusament documentades als llibres de sessions plenàries.
 |
| Mapa publicata al llibre de Antoni Mas. Qui era en Picafort |
* * *
BENDICIO DE LA CAPELLA
04.08.1918
TRADUCCIÓ:
A la Colònia i Predi de Son Bauló, situada al terme parroquial de Santa Margalida, a quatre d'agost de mil nou-cents divuit, l'infrascrit rector d'aquesta, D Francisco Mora i Lliteras, acompanyat del Reverend. Coadjutor, D Miquel Riutort, Prevere. En virtut de la delegació del Reverendíssim Sr. Bisbe d'aquesta Diòcesi, Dr. Rigobert Domènech i Valls, va procedir a la solemne benedicció de l'Oratori Públic, edificat en aquesta Colònia, per la Pietat i almoines dels estiuejants en aquell caseriu, secundades per l'actual propietari del referit predi D Lluís J Cardell. Qui per a aquell objecte va donar generosament el solar que ocupa l'enunciat Oratori.
Per voluntat unànime dels donants, que majoritàriament, com a testimonis signen la present acta, queda dedicat al misteri de l'Assumpció de la Mare de Déu Santíssima, a qui tindrà per titular i Advocada especial, i sota la protecció i defensa, dels quals es posa el referit Caseriu.
Actuaren de padrins, en la solemne benedicció, els nens Joan Amengual i Ribàs i Maria dels Dolors Cardell i Mir. Seguidament, es va procedir a la benedicció d'una campana, donatiu del Sr. D Gabriel Carrió, i per últimes dues figures de Sant Gaietà i Sant Andreu, de les quals van ser respectivament padrins: Gabriel Mas i Marimon i Catalina Barceló i Mas, i Miquel Segura i Catalina Pico, aquests dos últims quadres donatiu de la Sra. Maria Duran vídua d'Estelrich.
Havent apadrinat l'esmentat quadre del Crucifix, Cristòfol Ramis i Oliver, i Catalina Soler i Quetglas. I com a testimoni, i per a perpètua memòria de la Pietat i generositat de les famílies donants, i satisfacció d'aquestes, estenc la present acta, que signen els presents a aquesta acta, del qual certifico.
Signen entre altres: Miquel Riutort, Prevere. Lluís J Cardell, Gabriel Carrió, Antonio Oliver, Joan Calvo, Antonio Sales, Joan Barceló, Joan Piña, Joan Marimon, Joan Massanet Moragues, Llorenç Ordinas, Felicia Fuster Nicolau.
https://pincelladesdetotselscolors.blogspot.com/2022/06/foto-fitxa-que-dluis-pineda-el-notari.html
 |
| Casa de Can Picafort a 1.912 |
