Dia 9 de desembre de l’any 1922, sent batle Joan March Estelrich, al ple de l’ajuntament aproven, la conversió de l’embarcador de Son Bauló, en un Port Segur.
Els regidors de
l’ajuntament eren, Miquel Alòs Grimalt, Bernat Fluxa Moll, Joan Flo Monjo,
Joan Garau Ferragut, i Joan Estelrich Alós.
Desconec si es feren obres
d’ampliació seguidament, que és de suposar que sí. El cas és que en algun
moment, feren una escullera per protegir les ones de la mar, i un passeig.
Per unes informacions d'Antoni Aguiló, a la Revista Can Picafort, ell que
va ser el segon president del Port, va assegurar, que en felicià Fuster va fer
aquesta obre.
Si escodrinyem els Felicians, van
ser batles els anys anteriors, Fuster Molinas i als anys trenta, i el seu
fill Felicià Fuster Nicolau també. Però no es tracta de saber qui ho va fer,
sinó que durant els successius anys l'ajuntament, feren una escullera, que a vistes
de costes era il·legal, a més també feren un passeig, com a molts de ports, per
gaudir de la companyia i les vistes a la mar.
Al cap de 20 anys de fer el Port
Segur, van legalitzar aquestes obres, previ pagament de cinc-centes pessetes, a
l’enginyer Antoni Ochoa de Retana, que el ple va autoritzar el pagament dels
honoraris, dia 16 de maig de l’any 1942, sent batle Joan Tous Font.
Tot això succeí, anys abans de
crear el Club Nàutic, i la segona ampliació del Mollet, que tingué lloc a partir de l’any 1949,
és a dir set anys després de la legalització. Engrandir el Mollet, va coincidir
amb l’arribada del capellà, Llorenç Vanrell Segui, que va ser el cap visible
d’aquesta iniciativa.
Els capellans de Can Picafort,
tingueren una influència vital, al llarg dels anys, i deixaren un retall
d’informació escrita, sobretot amb l’arribada de Nicolau Pons, fundador de la
Revista Can Picafort.
Aquesta es una informació addicional, al
desenvolupament del port, al que el poble, sempre li vàrem dir el Mollet. Els documents són
importants, a l’hora de redactar el relat, dels contrabans que tingué des
del principi, amb el nom de Port Segur, per passar a ser després, a anomenar-se Club Nàutic, donat
que sempre hagueren de lluitar, contra els temporals marítims, els de la
burocràcia, i els de l’assentament de la Colònia, a la possessió de Son Bauló.
A la foto aèria de l'any 1964, es pot veure com va ser el Port segur.
Es pot veure com era aquest passeig.
***
PLE DE L'ANY 1942
- Ple de l’ajuntament de 16 de
maig de 1942:
- [...] Tot seguit manifesta el
Sr. alcalde, que fa uns anys aquest ajuntament, va construir sense la deguda
autorització de la zona marítim-terrestre, al Port denominat Can Picafort, un
mur, per tal de guanyar uns terrenys al mar, i amb això fer un passeig, i
desitjós de legalitzar les citades obres, acollint-se, a la disposició de la
direcció general de ports i senyals marítims, apareguda al butlletí oficial
d'aquesta província, número 11.722, del dia 15 de gener passat, va encarregar
la redacció del projecte, a l'enginyer s. Antonio Ochoa de Retana, amb la
finalitat de sol·licitar de la superioritat, una concessió de caràcter
permanent per a les citades obres.
Aquest senyor ha complit la seva
comesa, i aquest efecte, ha redactat el projecte de legalització de les obres
esmentades, els treballs de les quals, segons compte presentat per l'expressat
senyor Ochoa, importen la quantitat de cinc-centes pessetes.
Pàgina 75.
EL PLE DE L'AJUNTAMENT de 1922
Ple de l’ajuntament de dia 19 de desembre
de l’any 1922
Seguidament manifesta la
presidència, i cridà l'atenció de l'ajuntament, amb la necessitat de construir un Port de refugi,
per a embarcacions petites a l'embarcador de Son Bauló.
Fonamenta la presidència la seva
consideració, davant els continus i repetits naufragis, que se succeeixen a
l'extensa Badia d'Alcúdia, que en el fons ocupa l'al·ludit embarcador, que a
més a mes esta unit amb el poble de
Santa Margarida, amb un camí veïnal, subvencionat per l'Estat, on s'ha
construït una extensa i considerable Colònia, que per la seva importància i
desenvolupament, podria albergar nombroses famílies de pescadors, per la
facilitat d’exportació per l’interior de
la Illa, del contingut del peix fruit
del seu treball.
Per les condicions actuals en què
esta emplaçat el repetit embarcador, és inútil tot intent de desenvolupament
del mateix, i de la Colònia annexa, per la contínua exposició de la vida dels
pescadors, que no disposen en l'actualitat de lloc de refugi, en sorprendre-los,
com sovint succeeix, els temporals furiosos, que es desenvolupen en la citada
badia.
En vista de les consideracions
exposades, la presidència té l'honra de proposar a l'ajuntament, que es digne
acordar, que se sol·liciti al govern de Sa Majestat, que previ els tràmits
reglamentaris, i informes corresponents, es declari Port de refugi, l'embarcador
de Son Bauló, i que a la possible brevetat, es procedeixi al seu estudi,
formació de plànols, i construcció, per
els incalculables beneficis que reportaria, a les nombroses famílies pobres de pescadors, i a
l'increment que suposaria per a la respectiva Colònia, i al poble de Santa
Margarita, i als innumerables
circumveïns.
Assabentat l'ajuntament de les
manifestacions, i proposta del senyor alcalde, considerant molt atendibles les
raons exposades, després de molt detinguda discussió, s'acorda per vot unànime,
en un tot conforme amb la proposta al·ludida, i a aquest efecte s'autoritza al
Senyor Alcalde, perquè en el seu nom de l'ajuntament, sol·liciti de
l’excel·lentíssim senyor ministre de foment, sia declarat port refugi per embarcacions petites, l’embarcador de Son
Bauló d'aquest terme municipal.
Santa Margarida a 9 de desembre
de 1922. Alcalde Juan March Estelrich. Regidors Miguel Alós Grimalt, Bernardo
Fluxa Moll, Joan Fló Monjo, Joan Garau Ferragut i Joan Estelrich Alós
Pagina 44
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada