FOTOS AMB HISTORIA
EL ROJO VIVO es va inaugurar l'any 1963 com a Bar Restaurant.
Francesc Domínguez Gordillo, fill d'un emigrant, vivia a Zarza de Alonge, un poble de Badajoz. Allà hi regentava un Bar. L'any 1962 va decidir venir a Mallorca.
Juntament amb el seu cosí Paco Gordillo Fornes, que tenia un parell de solars, construïren un local destina a Snack. Bar i Restaurant. A l'estiu de l'any següent, el varen inaugurar. Abans que acabes el primer estiu, ja era una Sala de Festes, amb pista de ball enrajolada, i un escenari de dos pams, a un racó baix dels pins.
L'any 1963 a Can Picafort tingué lloc també el rodatge de la pel·lícula Woman of Straw la Sala de festes a Can Picafort. Aquests dos fets canviaren per sempre Can Picafort.
EL NOM.
En Paco, que tenia el bar a la península, volgué posar el nom com un fet de retorn a la seva terra de Mallorca. El turisme pareixia obrir els ulls a una població estancada en el passat. Va triar el nom de "el rojo ha vuelto vivo", segons contaven la gent major. EL ROJO VIVO, no va agradar a l'autoritat, i el seu cosí que tenia bona pupil·la va canviar "EL" per "AL" i va passar tots es filtrés.
Durant anys, però venia sa secreta a vigilar que les parelles guardessin les distàncies, i obligaven a encendre els llums, per comprovar-ho. Sort que sempre rebien abans algun avís abans.
NOMS PROPIS
El bàrman era en Paco Domínguez Gordillo, conegut com en "Paco del Rojo". Un dels cambrers era en Bernat Rosselló Reus, conegut com a Bernat Cocou, va començar a fer-hi feina quan tenia 17 anys. El podeu veure a la foto.
Entre els Clients primeres, cal destacar, Joan Sans, de la fàbrica de sabates d'Inca, Sebastià March, propietari de la urbanització de Son Bauló. Els turistes, els primers anys, encara eren bons de contar.
Entre els conjunts musicals dels primers anys, van ser entre d'altres, Els Wats, que venien de Catalunya, i que l'any 1966 gravaren el disc, que cantaven; "Ven a Bailar al Rojo Vivo" anys més tard vingueren els Watusi.
 |
| Bernat Rosselló Reus a l'entrada de AL ROJO VIVO. |
3 comentaris:
Entre els conjunts també hi actuaren els MACOVALS, inquers. Cal afegir que Paco Domínguez era un malabarista amb ses botelles i cocteleres. Va fer venir del poble (sempre vaig sentir que li deien la Zarza del Santo Àngel) a Leo que va estar molts i molts d'anys a C. Picafort. També recordo la germana de Paco D. Ambdós els vaig perdre la pista.
Jaume Mulet.
Una altra anècdota: Hi va un temps (dels Wats) que la missa es feia a l’aire lliure al carrer i Jardí de la rectoria. En el moment d, aixecar la Sagrada Forma, se sentia el xiulo i la Música que comença a tope My baby bla,bala.... Es va" negociar" la missa va començar 15 o 30 minuts més prest i el Rojo en començà 30.min. més tard i cap problema.
Jaume Mulet.
Llegir s'article del Rojo Vivo i es comentaris d'en Jaume Mulet m'han duit un munt de records que tots vàrem viure. Un detall graciós de ses misses acompanyades per sa música del Rojo era que, si et fixaves, es podien veure és peus de sa gent seguint es ritma de sa música. I una aclaració per en Jaume. En Paco Domínguez va morir fa 6 anys, però na Concha, sa seva germana es va casar amb es meu tio Guiem Santandreu i vivien a C. Picafort paret amitgera amb sa farmàcia Buades. Li he parlat del que has escrit i se'n recorda de tots noltros. De tu en particular.
Catalina Santandreu
Publica un comentari a l'entrada