Amb la finalitat de conèixer de més a prop, el món de la mar i els mariners, des que va arrancar d’aquell primer embarcador a Son Bauló, fins a arribar a l’actual Port, hem anat desgranant per capítols, els diferents estats que hi ha hagut, dins aquest horitzó, que es perd amb el blau de la mar.
El Primer Moll, El Primer Refugia Port Segur, Embarcadors i Escars, o l’Ampliació del Mollet, són els capítols
que van contant aquestes historietes, que si no has tingut el moment de
poder-los llegir, ho pots fer ara pitjant els títols, que et duran els
diferents enllaços.
Aquesta tasca per descriure les
embarcacions, conèixer els patrons i mariners, sempre té el perill, de deixar
algú sense anomenar, o una foto sense posar. Estarem agraïts, de poder comptar
amb tu, si tens informació i ens la fas arribar, per completar aquest escrit
Parlant de mariners, no podem
oblidar la figura de Jaume Mandilego Buchens, que va néixer a Can Picafort
l’any 1915, i estigué vinculat amb la mar, des del primer moment fins al final.
Jaume estimava la mar, I la mar era la seva vida, va morir al cap de 99 anys. La seva família el va acomiadar, amb aquestes belles paraules: "els somnis del pescador és la bona pesca, El somni de la persona, són a complir les il·lusions, d'una llarga vida en companyia dels seus éssers més estimats, i el plaer, amb les petites coses".
 |
| Jaume Mandilego Buchens. Isabel Sastre Pascual |
ELS PRIMERS
Llorenç Dalmau, Barret. Que era vigilant des de l’any 1821, en temps de la pesta groga, l’ajuntament li cedeix una caseta per fer guàrdies. El vicari Parera l’any 1915, l’anomena com a mariner. Es veu que tenia la barca a vora el clot de s’Aigua Dolça, que fou l’entrada del Mollet Molts d’anys.
Llorenç Fuster Quintana, també
vigilant, en temps de la colera de l’any 1865. El vicari
Parera l’any 1915, l’anomena patró, del que diu que tenia el seu llaüt, dins
una cova, que aquest any, ja estava esfondrada. Estava enfront de la seva
barraca, que després va ser la casa del metge Garau. Abans, l’any 1857,
un carabiner del regne de Mallorca, depenent de Manacor secció 3,
demana al batle de Santa Margalida, per un veí de la vila, que tant de dia com
de nit surt a pescar, però que no està matriculat.
EL PRIMER MOLL OFICIAL.
Tenim constància publicada a la
Gaseta de Madrid, d'una reial ordre de dia 8 de febrer de l’any 1909, per
la qual que es concedia embarcar, per via marítima en règim de cabotatge,
llenya i pedres de la possessió de Son Bauló. L’autorització era per un plac de
6 anys és a dir fins a l’any 1915.
Aquesta autorització es
donava als propietaris de la dita explotació agrària, per la dificultat que
tenien per transportar el dit material, per falta de vies de comunicació per
terra.
Ara ens toca imaginar on
habilitaren el moll, per la càrrega dels troncs de pi i el marès.
1 Havia de ser dins la seva
propietat, que anava des del torrent de Son Bauló, fins al Clot de
s’Agiua Dolça. El lloc més apropiat, no era altra que el dit Clot pel
nivell de les roques, i que a més va ser la sortida del Mollet, durant
mots d’anys.
2 Feia falta utilitzar una via
per terra, per fer arribar el dit el material. Sabem pel ple de
l’ajuntament de dia 6 de novembre de l’any 1870, que havien examinat el
camí, que arribava a la platja d’en Barret, que segons descriu el ple de l'ajuntament,
arribava a la mar.
Aquest punt concret, era el
límit amb la possessió de Sana Eulàlia, i on tingué la caseta en Barret, i la
seva barca.
Aquest permís es va renovar dia 2
de gener de l’any 1919, per la reial ordre, firmat dia 30 de desembre de l’any
1918.
Així que tenim bastant clar, que
el primer Mollet, ja va existir oficialment des de l’any 1909.
*
ELS PRIMERS EMBARCADORS.
La cova esfondrada d’en Picafort,
com no pot ser d’altra manera, és el primer refugi per hibernar una
barca, de la qual tenim constància escrita. Aquest embarcador estava al
caló, que després va utilitzar Isabel Garau per nedar, la qual tenia una
baixada per una escala, excavada dins la roca, per arribar fins a la
mar. Aquest Caló anomenat també la banyera de na Isabel Garau,
està enfront del Convent.
Per als altres embarcadors serà
una constant, tenir l’entrada pels Clots, o Calons que tenen les entrades,
endinsades dins les roques.
VICENÇ MANDILEGO.
Vicenç Mandilego va fer beneir el
seu llaüt, pel vicari Riutort de Santa Margalida, un dilluns dia 31 de
maig de l’any 1915, segons va deixar escrit el vicari Parera. El que no tenim
constància, si abans, tenia una altra barca, o el lloc on la resguardava.
El que sí que va deixar escrit, és que algunes de les cases més formoses,
com la fonda, són de poblers.
La fonda estava prop, d'on va ser
la caseta d'en Barret, i per tant la barca estava, on hi hagué el primer
Embarcador o Mollet. El que si sabem, és que el seu fill Jaume Mandilego,
sortia a pescar amb la barca d'en Felicià Fuster.
Nascut l’any 1915 a Can Picafort
,va ser un home de la mar. De ben jovenet anava a pescar, amb la barca d'en
Feliciano Fuster, durant els mesos dels estius, segon conta la seva neta Maria.
Per en Jaume, la mar era bellesa,
amb els seus colors, blaus i grisos, o turqueses, però també la força dels
temporals, o admirava la profunditat de la mar, a les que pescava, les espècies
més apreciades per la gastronomia.
Algunes de les seves barques Van ser
MariBel, o Cisne.
L'EMBARCADOR DEN TRINQUES.
Si repareu en fotos antigues, a alguna encara, podreu veure aquest escar, que estava on després va ser l’escullera del Mollet, abans de la primera ampliació. També aprofitant un clot que feien les roques. La seva casa estava construïda al solar número 19, tenia l’embarcador just enfront.
Era conegut com a Trinques, segons relata Gabriel Barceló, a la Guia Turística de Can Picafort. q Es pronunciava Trinquis, i el va fer construir Mateu Ferragut, propietari d'una de les primeres cases, i de la primera embarcació de motor, que hi va haver a la Colònia.
El nom d'aquesta embarcació, era el de Cèlia.
Era un senyor que havia anat a fer les Amèriques, i havia tornat amb fortuna. La seva casa era d’estil senyorial
*
FELICIÀ FUSTER MOLINAS.
El pontet més gran, amb un viver
per la llagosta, també molt gran va ser un dels primers embarcadors. Avui
en dia, encara es conserva l’excavació dins la roca. Estava al Clot on
avui fa frontera amb l’entrada al Moll. La pendent que no l’he mesurada
mai, és llarga, feta per esquivar el desnivell de les roques. Tenia rampa
per varador, de la mar fins al refugi, que segueix després fins a tocar
el carrer. Li dèiem pontet, pel fet que el seu sotil en forma de volta,
en forma d’arc de mig punt, servia per travessar, d’una banda a
l’altra de les roques, donat que l'excavació va dividir la roca en dos.
*
ELS ESCARS DEL CARRER MARINA.
Anys més tard al carrer Marina,
se n'aixecaren set, separats en dos grups.
El primer grup era per 4
embarcadors amb el seu varador, estava situat a mitjans del carrer, prop de la
corba, on la mar forma un Caló.
PERICO LLAMBIÀS de mal nom
Camisa, era el pare d'en Toló i na Joana. Tenia un escar, i era molt bon
pescador de rai, segons recorda Guillem Santandreu.
MARTÍ GUAL CAPO, descendent de la
família Gual Ferrer, era fill de Miquel, i estava casat amb na Margalida
Fornes. Utilitzava un dels quatre embarcadors, del Carrer Marina segons
m'han contat.
JAUME MUNAR MORAGUES. De ca
s’Estrella, estava casat amb na Margalida Estelrich Perelló. Vingueren a Can
Picafort l’any 1928, on compraren el solar, que ara està davant l’ajuntament,
per 70.000 pessetes, allà hi feren el primer xalet, de la urbanització nova de
Son Bauló. Tenien un dels quatre escars, del carrer Marina.
BERNAT MOLINAS, de ca na Maria
Ribas, també o el mateix l’utilitzava en Maties Capo.
El grup de tres te un clot semi
circular obert i esta just a la corba del carrer Marina.
CANUTO BELOQUÍ ALVAREZ. Tenia
l’embarcador al carrer Marina, i la darrera casa, abans de la platja del
Torrent de Son Bauló, segons diu Guillem Santandreu era un bon pescador de
rai. A Can Picafort, li deien l’embarcador d’en Boloqui.
*
LLAÜT
Segons la descripció que fa
Gabriel Barceló, a la Guia de Can Picafort.
Ve a dir, que el
mallorquí és un expert constructor,
d'una embarcació lleugera coneguda amb
aquest nom. És una nau feta per navegar
a vela, augmentant el seu rendiment si ho fa de motor.
És de poc calat i màniga
llarga. Posseeix un pal molt avançat, aparellat amb una gran espelma llatina,
de popa a proa, sostinguda a la part superior, per un bec de cranc, estès a la
base per un llarg batall.
És molt manejable i resistent als temporals,
per la seva òptima navegabilitat.
A Can Picafort és la nau més corrent, i la més apreciada.
Ara sol estar proveïda de motor, i és poc
freqüent veure navegar amb la vela.
ALTRES FOTOS.
***
***
***
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada